-
<p>Inscrit en la memòria amb les lletres del vent… Són uns versos del poeta Àlvar Valls escri ts el 1977 en règim d’incomunicació a la cinquena galeria de la presó Model i, per tant, apresos de memòria, donada la impossibilitat de comptar amb paper i llapis.</p> <p>Aquest recull d’articles remet a una memòria més viscuda que escrita, una memòria de vençuts i d’obstinats. Memòria històrica, memòria sentimental i memòria de combat. I difícilment podrem discernir en aquestes pàgines la funció de l’historiador del viatge vital com a home, ni escindir el seu paper militant del seu pas pel temps com a persona, com a company, camarada, familiar o saludat.</p> <p>L’autor evoca o recupera la vida de lluitadors i lluitadores de l’independentisme català, explica moments transcendentals d’aquest moviment polític, o n’analitza els encerts i les marrades. A ell li devem el rescat de l’oblit de molts dels protagonistes de la nostra història petita: Josep Tramunt, Magí Colet, Joan Layret, Jaume Fortuny, Esteve Albert i Corp, Ocatavi Viladrosa, Mait Carrasco, Ramon Subirats, Josep de Calassanç Serra<br /> “Cala”, etcètera.</p> <p>Tanmateix, no es tracta d’una compilació de semblances i notes obituàries. Inscrit en la memòria històrica, obra d’un inusual intel·lectual-militant, aporta grans dosis d’anàlisi, experiència i interpretació d’una important part de la història nacional, vàlides com les claus que ens obren tots els panys.</p>
-
<p>La rebelión catalana de 1640 fue un acontecimiento capital en la Europa del siglo XVII. Sus antecedentes y sus causas –uno de los ejes de este magistral y clásico estudio– iluminan extraordinariamente la cuestión, largamente debatida, de la decadencia de España.</p> <p>John H. Elliott perfila con trazo firme el progresivo deterioro de las relaciones entre el Principado de Cataluña y el gobierno de la monarquía en Madrid a lo largo de la primera mitad del siglo XVII. De la feroz represión del bandolerismo catalán a la presión que suponían las nuevas políticas centralizadoras de Olivares, la tensión creciente acabó desembocando en una rebelión que, en última instancia, desempeñó un papel crucial en el declive español. Investigación ejemplar y obra fundamental, <em>La rebelión de los catalanes</em> no solo es una lectura esencial para comprender las razones del declive español sino que constituye, igualmente, un caso paradigmático de la lucha perenne entre las libertades regionales y las necesidades de los gobiernos centrales.</p> <div>La presente edición ha sido revisada en su totalidad e incluye, además, un nuevo prólogo del autor y un estudio de los profesores Pablo Fernández Albaladejo y Julio Pardos Martínez sobre la obra e influencia de J. H. Elliott.</div>
-
<p>Charles Taylor, profesor titular de filosofía y ciencias políticas de la Universidad de McGill, es ampliamente conocido po sus aportaciones en una amplia gama de materias: filosofía de la psicología y el lenguaje, epistemología de las ciencias humanas, estudio del pensamietno alemás desde el siglo <span class="caps">XVIII</span> hasta nuestros días, interpretación de la civilización moderna y desarrollo de una filosofía política original.</p> <p>En esta obra se recogen sus trabajos más importantes sobre el federalismo y el nacionalismo en Canadá, analizando las complejas y conflictivas relaciones entre el Quebec francés y el Canadá inglés y exponiendo las bases de un modelo de sociedad que trate de respetar las exigencias de lo que él llama “diversidad profunda”</p> <p>Además, como señala Javier de Lucas, Taylor plantea dos hilos conductores que atraviesan el libro: la prioridad de pensar a fondo el pluralismo como elemento de legitimiidad democrática y la importancia del disenso.</p> <p>El conocimiento de estas reflexiones puede ser de gran utilidad en un momento como el actual en el que el marco jurídico-político está cuestionado como modelo satisfactorio para encajar la plurinacionalidad del estado español.</p>
-
<p>Aquest llibre recull les momòries de militància, presó i exili d'Àlvar Valls, que a la dècada de 1970 va ser un independentista enquadrat primer al Front Nacional de Catalunya i després a l'organitació militar EPOCA. </p> <p>Seguint el fil autobiogràfic de l'autor, se'ns fan presents, narratas per un tetimoni de primera mà, els convulsos anys del final del franquisme i el començament de la transició, l'acció unitària dels partits democràtics clandestins i la lluita particular de l'independentisme, el pas de l'acció política a la lluita armada, la quotidianitat dels militants armats alliberats, la detenció i l'empresonament de l'autor i, més tard, el seu llarg exili de vint anys, primer a París i després a Andorra. </p>
-
<p>La gran pregunta que ens formulen els autors és la següent: «D’acord, és possible que assolim una Catalunya independent. Però a partir d’aquell dia, de què omplirem aquest fastuós futur?» (...) <br /> Tradició i Llibertat és una gran aportació a aquest futur col•lectiu perquè, per sobre de totes les condicions necessàries, a una Nació que vol construir-se li cal un requisit suprem, previ a tots els altres: pensar-se (...) <br /> Vet aquí la clau de volta, la profunda originalitat de Tradició i Llibertat: una invocació a tots els elements no materials que envolten el procés sobiranista. <br /> <br /> Del pròleg d’Albert Sànchez Piñol </p> <p> </p>
-
<p>De la irrupció d’ETA fins al cessament de la seva activitat armada, passant pel naixement de Sortu, l’Esquerra Abertzale ha tingut el poder d’influència per instal·lar en l’agenda espanyola un conflicte nacional de manera permanent. És l’èxit de tot un moviment amb una particular forma d’organitzar-se, i d’una ideologia, unes pràctiques polítiques i uns objectius que són una referència per a moviments d’arreu del món.</p> <p>El treball que teniu a les mans parla d’aquest fenomen i de la seva capacitat per connectar amb una part important de la ciutadania basca desplegant un discurs i unes pràctiques ben allunyades de la política tradicional. A partir del relat de dirigents i de militants de base es descriu la trajectòria històrica, estratègica i vital de l’Esquerra Abertzale.</p> <p>De l’Esquerra Abertzale se n’ha parlat molt. Sovint, a causa de l’ombra que de manera constant ETA ha projectat sobre ella. Ens referim a la presumpta relació i/o coordinació entre ETA i l’Esquerra Abertzale civil, un vincle que no és fàcil d’escatir completament. La clandestinitat dels seus activistes, els interessos amagats o declarats de mitjans de comunicació i de partits polítics, la desinformació i el context polític –sempre cruel–, no ajuden a treure’n del tot l’entrellat. Parlem d’un espai sociopolític divers i múltiple. ETA és Esquerra Abertzale, però no tota l’Esquerra Abertzale és ETA.</p> <p>Aquest llibre demostra que només es pot entendre l’Esquerra Abertzale si s’estudia de forma dinàmica, tenint en compte la relació i les interconnexions que es donen entre tots aquests grups i els seus discursos, i també els fets històrics que ha viscut. Aquesta radiografia de l’Esquerra Abertzale. S’ha escrit a vuit mans, combinant l’aportació acadèmica amb la periodistica.</p>
-
<p>L’objectiu d’aquesta introducció a la història dels Països Catalans és oferir uns elements per a endinsar-se en el coneixement de la formació i el desenvolupament de la nació catalana, descrivint-ne les estructures socials i intentant sempre d’analitzar els fets des d’un enfocament global.</p> <div> <p>L’obra és una interpretació concreta de la història esdevinguda als Països Catalans, des dels temps dels primers pobladors fins a l’època contemporània, i en cada capítol no s’ha volgut pas amagar l’orientació que inspira els autors. Com és prou sabut, tota història respon a una orientació ideològica ben determinada, per molt que es vulgui disfressar aquest inevitable alineament. Així doncs, tota interpretació històrica, tota selecció i ordenació de fets, té relació amb una visió social determinada.</p> <p>Els autors de l’obra han procurat sempre de mantenir-se en un nivell de rigor màxim en la descripció dels fets passats, i alhora no han volgut mai reduir la seva tasca a una simple enumeració. Conscientment, han volgut avançar en el camí de fer una introducció a una història nacional i popular i, en aquest sentit, hi destaquen aquells factors que donen testimoniatge d’una continuïtat del nostre país, i d’aspectes d’una unitat nacional, així com de la resistència popular a la submissió.</p> </div>
-
<p>El modelo territorial es un problema históricamente no resuelto ni siquiera en la Transición. La voluntad de la mayoría de la sociedad catalana de ejercer el derecho a decidir su futuro mediante una consulta no vinculante choca con las interpretaciones dominantes de la Constitución de 1978. Sin embargo, experiencias como las de Quebec y Escocia demuestran que es posible llegar a acuerdos para su reconocimiento legal, una vez agotadas las vías de “acomodo” posible de esas realidades nacionales dentro de los estados de los que forman parte. Ese es el caso de Cataluña, sobre todo después de la sentencia que adoptó el Tribunal Constitucional en julio de 2010 sobre el nuevo Estatut.<br /> <br /> En este libro se aborda una explicación histórica de cómo ha ido evolucionando la relación entre el proceso de construcción del Estado español y la progresiva formación de una identidad nacional catalana, hasta llegar al momento actual de conflicto abierto. Se analizan también las posiciones de los principales actores políticos y sociales al respecto, así como los factores que ayudan a entender el ascenso de un movimiento soberanista-independentista plural y transversal catalán en el marco de la actual crisis del régimen político español.</p>
-
<p><em>PROCÉS</em> és el primer Dossier CRÍTIC. Una revista de 100 pàgines dedicada al procés sobiranista, amb reportatges, entrevistes, articles d’opinió i també un còmic sobre la història de l’independentisme.<img border="0" width="1" height="1" alt="" src="https://www.paypalobjects.com/es_ES/i/scr/pixel.gif" /></p> <p>· Els perquès de tot plegat <br /> · L'última lluita dels altres catalans<br /> · També és la butxaca<br /> · Una revolució a l'esquerra<br /> · El procés i la transformació social<br /> · El tsunami polític de la consulta<br /> · Diaris en procés<br /> · L'èpica del "melindrisme"<br /> · La burgesia escindida<br /> · Arrels i raons del federalisme<br /> · L'altra Espanya que es trenca<br /> · Entrevistes amb: Antonio Baños, Íñigo Errejón, Iolanda Fresnillo, Gemma Galdón, Mònica Oltra, Argèlia Queralt, Pere Rusiñol y Joan Manuel Tresserras</p>
-
<p>Aprofitant l’experiència de més de trenta anys de docència i direcció en les escoles catalanes de Catalunya Nord, la Bressola, l’autor explica les tècniques pedagògiques i organitzatives emprades per aconseguir que els alumnes nord-catalans recuperin l’ús normal d’una llengua socialment gairebé perduda.<br /> <br /> En un moment històric en què a la Catalunya que encara depèn de l’Estat espanyol esperem grans canvis, ens és imprescindible conèixer i valorar degudament els resultats d’èxit que s’han fet en altres parts de la nació per recuperar l’ús espontani de la llengua catalana entre els infants. Perquè, malgrat els enormes esforços que aquests darrers trenta anys s’han fet aquí per aconseguir que la catalana sigui la llengua vehicular majoritària en l’ensenyament, no hem aconseguit, ni de bon tros, que en la major part del territori sigui la llengua natural i espontània dels alumnes entre ells, la qual cosa ens acabaria abocant tard o d’hora a una substitució lingüística en tota regla. La prova és que el percentatge a Catalunya de persones que coneixen la llengua catalana no para de créixer, però en canvi el percentatge dels joves que l’usen espontàniament no para de baixar.<br /> <br /> La verticalitat de diferents edats d’alumnes dins de cada aula és un dels punts determinants de l’estratègia lingüística de l’escola, ja que permet que el nen petit que inicia l’escolarització vegi la llengua no només com la llengua dels mestres, sinó també com la llengua del grup de nens més grans on ell es voldrà integrar. A més a més, la idoneïtat dels professors per fer la tasca d’atenció a la llengua és indispensable per garantir-ne l’èxit. Finalment, un capítol dedicat a la familiarització dels alumnes amb l’ampli ventall dialectal català clou aquest text absolutament imprescindible en la nova etapa historicopolítica catalana que tants desitgem encetar.</p>
-
<p>Anatomia d’una ruptura. Espanya, Catalunya, 1975-2014. En els darrers anys hem viscut una efervescència política que ens ha conduït a un punt de ruptura entre Catalunya i Espanya que podria concloure amb una separació poc amistosa. L’autor indaga sobre els motius profunds que han portat bona part de la societat catalana a alimentar les files de l’independentisme, i han obligat milions de residents catalans a desitjar la construcció d’un estat propi i a distanciar-se irreversiblement del regne d’Espanya. Tot obviant explicacions simplistes d’ordre econòmic, polític, històric o cultural, la tesi de fons és que són motius molt relacionats amb el passat recent els que han reforçat aquesta decisió col·lectiva de trencar amb Espanya.</p> <p>L’actual implosió del règim de la Segona Restauració espanyola ha deixat al descobert una estructura estatal corcada, amarada de franquisme i involució política, social i nacional. El projecte reformador de la Transició, que des de l’inici mostrava les seves carències, ha permès constatar que, davant la ruptura frustrada del 1975, els sectors més reaccionaris s’han apropiat del relat espanyol. Paral·lelament, dècades de normalitat institucional en una Catalunya sociològicament antifranquista, políticament democràtica i nacionalment plural han anat desenvolupant el seu propi projecte nacional, creixentment allunyat de l’Espanya monàrquica, uniformista i autoritària. La crisi de les relacions entre Catalunya i Espanya de les darreres dècades ha comportat un xoc de cultures polítiques, socials i nacionals. La independència representa la gran oportunitat de la ruptura pendent i definitiva.</p>
-
<p>«El treball de Marc Santasusana presenta, indubtablement, un interès transversal en diversos aspectes que afecten la història de Catalunya del segle XX: més enllà de la biografia política de Pere Curtiada -l'eix vertebrador del treball i síntesi de les diverses emancipacions-, ens ofereix la història d'un moviment obrer especialment bel·ligerant i l'evolució del separatisme català més colpidor i combatiu durant els anys de la República.<br /> Alhora s'endinsa dins la història local d'una localitat amb moltes peculiaritats, com fou Sitges, i en uns anys especialment convulsos, fins a penetrar obertament en la història de Catalunya. Pocs treballs com el de Marc Santasusana presenten una varietat d'objectes d'interès tan divers.»</p> <p>Pelai Pagès i Blanch (Professor d’història contemporània de la Universitat de Barcelona)</p>
-
<p>Des de la perspectiva del discurs dels catalanoparlants d'adopció, <em>Amb Q de formatge</em> planteja arguments de mediació en una societat que encara arrosega prejudicis lingüístics dels quals mereix alliberar-se. És un llibre sincer, assertiu i original que, tot explicat les experiències i les reflexions de l'adopció lingüística de la seva autora, commou, fa pensar i aporta arguments en defensa de la diversitat lingüística. Amb un llenguatge i un to divulgatius és, a més a més, un gran actiu i un bon argumentari en defensa de la inmersió lingüística a totes les aules del nostre país.</p>
-
<p>La més coneguda de les dites kurdes afirma que els kurds no tenen més amics que les muntanyes. I és que no es pot trobar cap altra nació que hagi estat tan amagada, ignorada i menyspreada.<br /> <br /> El Kurdistan és la nació sense estat més gran del món. El seu nom significa ‘terra dels kurds’ i aquesta terra està avui esquarterada entre els estats de Turquia, l’Iran, l’Iraq i Síria.<br /> <br /> Avui coneixem el Kurdistan pels últims intents d’acords de pau amb l’Estat turc, i sobretot per la resistència armada i heroica de les guerrilleres kurdes davant l’avenç del grup fonamentalista Estat Islàmic a Kobanê.<br /> <br /> L’obra Kurdistan. El poble del Sol, ens desgrana la història política d’aquest poble, amb una introducció sobre els seus orígens històrics i la seva composició ètnico-religiosa, i centrant-se en el període contemporani i les seves múltiples lluites i revoltes contra els diferents estats que l’han volgut fer desaparèixer.</p>
-
<p>Amb les eleccions del 25 de novembre del 2012 la Candidatura d'Unitat Popular entrava al Parlament de Catalunya. Ho feia al primer intent, i després d'haver descartat, en anteriors ocasions, la possibilitat de presentar-se a unes eleccions autonòmiques. </p> <p>L'emoció pels resultats no podia amagar la necessitat de l'organització, del moviment polític al qual pertany i dels altres actors de l'Alternativa d'Esquerres de cercar una nova eina que fes possible planificar, controlar i decidir des de fora del Parlament la tasca dels tres diputats dins la cambra. Era important tractar les tasques institucionals amb rigor però també calia procurar que la dinàmica parlamentària -que ja s'intuïa frenètica- no col·lapsès els òrgans de debat polític de la CUP. Per això sorgia el Grup d'Acció Parlamentària, el GAP. </p> <p>L'èxit dels resultats electorals, 126.000 i 3 diputats per la circumpscripció de Barcelona, fou possible gràcies al bagatge acumulat, a les legitimitats guanyades poble a poble, però també a una campanya electoral innovadora que va defugir dels paràmetres convencionals i que esbudellava la CUP de dalt a baix: què era, què feia, què faria, com ho faria, quants serien, quant cobrarien, etc. Era la lògica del codi obert de la CUP. Com aquest llibre, que vol ser, també, un exercici de transparència. </p>
-
<p>El moviment nacional català es troba en un moment d’efervescència i s’enfronta a un futur difícil però alhora esperançador. I ho fa amb uns instruments d’anàlisi escassos i ben sovint poc elaborats i amb unes orientacions estratègiques vacil·lants o contradictòries, expressió d’una certa feblesa argumentativa.</p> <p><em>El fenomen nacional</em> vol aportar elements per a l’anàlisi de la qüestió nacional i per al tractament polític del procés de construcció dels Països Catalans. El present llibre té, doncs, un objectiu ben delimitat: incidir en la conjuntura actual amb noves eines. Som conscients que actualment ens juguem bona part de les possibilitats de futur en el repte independentista, unes possibilitats que van lligades, des de la nostra perspectiva d’anàlisi, a la conquesta de l'hegemonia de l'independentisme d'esquerres com a pràctica operativa al si del moviment popular català.</p>
-
<p>Secesionismo, independentismo, separatismo, nacionalismo sin Estado... Desde que, hace medio siglo, los estados de África se independizaron de las metrópolis europeas, varios movimientos secesionistas han cuestionado la validez de sus fronteras. Este libro presenta trece casos muy diferentes que nos permiten reflexionar sobre la pluralidad y la complejidad de sentimientos nacionales en el continente africano: Sáhara Occidental y Marruecos, tuaregs en Níger, Casamance y Senegal, sur de Nigeria, Camerún Meridional, Cabinda y Angola, Caprivi y Namibia, Barotseland y Zambia, Katanga y R.D. Congo, Ruwenzururu (Uganda y R.D. Congo), Sudán Meridional, Somaliland y Eritrea.</p> <p>¿Cuáles son los orígenes de las reivindicaciones independentistas? ¿Cuáles son las principales causas históricas, políticas, económicas y culturales que hacen que dichos conflictos sean tan duraderos? ¿Cómo se organizan dichos movimientos? ¿Cuál es su situación política en la actualidad? ¿Cuál es el papel de las élites locales y los líderes religiosos en estos conflictos? ¿Y el de la diáspora? ¿Por qué, a menudo, los acuerdos de paz entre ambos contendientes acaban siendo papel mojado? ¿Y cómo vive el ciudadano de a pie esta situación? ¿Cómo se avecina la situación política en dichas zonas en un futuro inmediato?</p> <p>Varios investigadores de contrastada reputación internacional responden a éstas y a muchas más cuestiones para confeccionar uno de los libros más sólidos que se han publicado en los últimos años en Europa sobre el secesionismo en el África actual.</p>
-
<p>L'edició de qualsevol dels llibres que trobes en una biblioteca, un mercat de llibre vell, a casa d'un company... té darrere una història, una raó de ser; una trama feta de casualitats, complicitats, o dèries. I els llibres publicats a l'entorn d'un espai polític vilipendiat, escrits a contrapèl d'uns anys de renúncies i silencis, no en són una excepció. Més enllà de l'anècdota, les publicacions són l'eina gràcies a la qual la memòria no es perd, i el present torna a ser protagonista: sorgit del passat i anticipant el futur.<br /> <br /> A través de la paraula escrita, Lletra per a la batalla proposa un viatge pels territoris oblidats de la memòria literària de l'esquerra independentista en els quals prenen protagonisme els seus elements principals: llibres, autors, i editorials, per tal que aquesta part del patrimoni col·lectiu que resta en situació d'abandó pugui ser integrada en el paisatge actual que ha contribuït a edificar i serveixi per genenrar reflexió i activitat en l'avui.</p>
-
<p><em>Manuel de Pedrolo i la nació (1957-1982) </em>analitza la relació entre literatura i compromís intel·lectual en la trajectòria Manuel de Pedrolo entre els anys cinquanta i vuitanta, un període ben significatiu de presa de posicions. El període que va entre el caient cap al darrer franquisme i la desclosa de la reforma postfranquista és quan es construeix un nou relat oficialista –que encara campa amb prou desvergonyiment (els <em>média </em>del règim “obliden” el que suposa deslegitimació) –sobre una dita 'transició modèlica' (<em>sic</em>) i les seves <em>conseqüències</em>. Conseqüències minoritzadores per repressives que Pedrolo definia amb un <em>altre</em> relat.</p> <p>«No podem sinó destacar –i recomanar, per tant–, aquesta arrodonida biografia politicoliterària de l’autor de l’Aranyó que encerta a trobar una combinació adequada dels eixos literatura/vida nacional i context/ideologia. Havent contribuït a rescatar, una vegada més, l’obra d’una altra destacada figura de la nostra postergada perifèria nacional, Xavier Ferré demostra que, respecte de Manuel de Pedrolo, també des d’un exili interior, en aquest cas literari, fou possible repensar les bases nacionals del nostre país, amb què coadjuvà decisivament en temps tan difícils a la nostra pervivència com a poble.»</p> <p>Extret del Pròleg de Fermí Rubiralta</p>
-
<p>El conflicte basc ha estat un objecte d’estudi força silenciat i manipulat, ja que darrere d’aquest sempre ens hem trobat un munt d’interessos partidistes. Les lectures de confrontació en termes de derrota o victòria deixen de costat altres elements molt importants per a construir la història del que va passar en l’última pàgina del conflicte armat. En aquest treball no sols es pretén assolir el relat de l’enfrontament i la consegüent violència, sinó que més bé se centra en com va ser possible resoldre la confrontació armada i continuar amb la via política.</p> <p>Quins van ser els elements principals que van possibilitar la fi del conflicte armat a Euskal Herria i què els feia diferents dels altres intents d’assolir la pau? Quines són les motivacions que faran nàixer en l’Esquerra Abertzale diverses reflexions sobre el menester d’un canvi d’estratègia? Quin pes tenen els actors internacionals en la mediació i resolució del conflicte basc?</p> <p>Totes aquestes interrogants són investigades des de la disciplina de la Història del Món Actual per construir una petita crònica des del nostre present sobre com han estat els últims anys de la confrontació entre ETA i l’estat espanyol (2007-2011).</p> <p>Aquest llibre, a més d’incorporar un pròleg de Martxelo Otamendi (director del diari Berria) i una introducció d’Antoni Segura (catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona), ha estat guardonat amb el Premi Temps, Espai i Forma d’assaig en català que atorga la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona a l’edició de 2015, avalant i garantint el rigor de la recerca.</p>
-
<p>El conflicto vasco ha sido un objeto de estudio bastante silenciado y manipulado, puesto que detrás de este siempre nos hemos encontrado un montón de intereses partidistas. Las lecturas de confrontación en términos de derrota o victoria dejan de lado otros elementos muy importantes para construir la historia de lo que pasó en la última página del conflicto armado. En este trabajo no sólo se pretende lograr el relato del enfrentamiento y la consiguiente violencia, sino que más bien se centra en cómo fue posible resolver la confrontación armada y continuar con la vía política.</p> <p>¿Cuáles fueron los elementos principales que posibilitaron el fin del conflicto armado en Euskal Herria y que los hacía diferentes de los otros intentos de lograr la paz? ¿Cuáles son las motivaciones que harán nacer en la Izquierda Abertzale varias reflexiones sobre la necesidad de un cambio de estrategia? ¿Qué peso tienen los actores internacionales en la mediación y resolución del conflicto vasco?</p> <p>Todos estos interrogantes son investigados desde la disciplina de la Historia del Mundo Actual para construir una pequeña crónica desde nuestro presente sobre cómo han sido los últimos años de la confrontación entre ETA y el estado español (2007-2011).</p> <p>Este libro, además de incorporar un prólogo de Martxelo Otamendi (director del diario Berria) y una introducción de Antoni Segura (catedrático de Historia Contemporánea de la Universitat de Barcelona), ha sido galardonado con el premio Temps, Espai i Forma de ensayo en catalán que otorga la Facultad de Geografía e Historia de la Universitat de Barcelona en la edición de 2015, avalando y garantizando el rigor de la investigación.</p>
-
<p><em><font face="Tahoma" size="2">El pensament i l'acció. De Marx a Gramsci en Joan Fuster</font></em><font face="Tahoma" size="2"> té la intenció d'aproximar el lector a la influència que el pensament marxista, i especialment el gramscià, tingué en les reflexions de l'escriptor de Sueca. No és casual que Edicions El Jonc dediqui un llibre a aquest tema, ja que tant Fuster com Gramsci han estat dos referents fonamentals per a l'esquerra dels Països Catalans. La proposta nacional del primer i la reformulació del marxisme per part del segon marcaren, sense cap mena de dubte, les línies tàctiques i estratègiques de les diferents cultures polítiques dels nostres països. <br /> <br /> Amb un to divulgatiu i alhora acadèmic, el llibre que teniu a les mans servirà al lector novell en la temàtica per tenir una perspectiva general de tots dos autors i a l'especialitzat per continuar, o tancar, amb el debat sobre la recepció real que Gramsci tingué tant en Fuster com en els partits marxistes de casa nostra.</font></p>