-
<p>¿Se puede crear una entidad contradictoria, cuyo sentido político es un contrasentido? Por supuesto que sí. La política no se rige por las normas que evoca, sino que apela a reglas y a lógicas que luego ignora. Este volumen trata sobre uno de esos arquetípicos contrasentidos. A lo largo del siglo XX, concretamente entre la dos guerras mundiales (1912-1939), han sido varios los intentos de crear grandes coaliciones europeas o globales de nacionalismos, tanto movimientos nacionalistas subestatales o anticoloniales como irredentismos y reivindicaciones de minorías nacionales. En definitiva, «internacionales de patriotas» o «alianzas transnacionalistas» que llevaran a la colaboración de realidades más o menos próximas geográficamente o con un mismo enemigo. Desde el espacio común de las ansias de liberación nacional en los extremos del Imperio británico o del ruso-soviético a los planteamientos del nacionalismo italiano irredento, pasando por la mirada y colaboraciones en la escena internacional del catalanismo o las intervenciones de la política exterior francesa y alemana en diversos nacionalismos subestatales antes y durante la Gran Guerra.</p> <p>Con frecuencia, se ha ridiculizado el planteamiento, tenido por una irresoluble paradoja, un disparate absurdo, una evidente incompatibilidad o una antítesis en pie, entre otras lindezas. Pero las paradojas en política no son extrañas, aunque, sin duda, difíciles de llevar a buen término.</p> -
<p>Eva Serra i Puig (1942-2018) va ser una intel·lectual militant. Historiadora principalment de l'època moderna, va contribuir a obrir noves perspectives sobre la història agrària i la història de les institucions catalanes, partint de les eines del marxisme i aportant visions trencadores i suggeridores sobre les nostres característiques com a poble al llarg dels segles. </p> <p>En el camp pròpiament polític, Eva Serra pertany a la generació que va aixecar l'independentisme des de la precarietat i li va anar obrint espai en la societat catalana fins a esdevenir una autèntica alternativa popular. </p> <p>Tots dos vessants queden trenats en una mateixa vida de militància i reflexió, que maldava per fer que l'estudi teòric tingués una efectivitat política pràctica. </p> -
<p>La transformación mayoritaria de los sectores nacionalistas catalanes en independentistas y su objetivo de alcanzar la secesión con un Estado propio originó un grave conflicto político en España que alcanzó su clímax en el otoño de 2017 con un intento de independencia unilateral. Fracasada dicha tentativa, no obstante, el conflicto persiste en el tiempo sin que se vislumbre una solución clara.</p> <p>Esta obra tiene por objetivo analizar dicho conflicto dentro de unas coordenadas extensas tanto teóricas como geográficas y temporales. Para ello la obra se divide en cuatro partes diferenciadas. En la primera parte se plantea una discusión más teórica y amplia sobre teorías, doctrinas y conceptos que servirá de contexto teórico para el análisis de las tres partes posteriores. En la segunda parte se hace un análisis de los modos en que los nacionalismos intervienen en la política e impactan en los Estados mediante la autodeterminación, la secesión o el federalismo, refiriéndose para ello a diferentes casos históricos. En la tercera parte se busca un acercamiento al estudio de los principales nacionalismos presentes en España, el español, el catalán y el vasco, sus evoluciones, relaciones, conflictos y ensayos de articulación. Finalmente, en la cuarta parte, se entra en el análisis del propio conflicto catalán hasta el mismo momento en que esta obra fue finalizada a principios de 2020.</p> -
<p>Onejar la bandera és un recull de textos a través del qual es pretén explicar el canvi del discurs i de les pràctiques nacionalistes en un temps convuls com l'actual. Assistim a la transformació d'un nacionalisme més banal, desapercebut i concebut com a natural (mijantánt les banderes que onegen als edificis públics, la reproducció diària del mapa estatal en la previsió meteorològica, les pràctiques esportives de la selecció nacional...), cap a un altre més explícit que, en moltes ocasions, es presenta en la seua versió més violenta. En aquestes línies s'analitza la situació dels nacionalismes als Països Catalans i en altres països per tal d'esbrinar les conseqüències d'aquest fenomen i com podem actuar per aturar l'avanç d'aquesta idiologia. </p> -
<p><em>Les paraules de la nació</em> és un diccionari del fet nacional i de la qüestió nacional. Té dos usos. D’una banda, és un recull terminològic: aplega la terminologia de la matèria amb plena actualització temàtica; en fixa la forma concreta (amb criteris de funcionalitat, genuïnitat lingüística i transparència semàntica); defineix cadascun dels termes amb precisió; i encara, en els casos pertinents, analitza l’origen i evolució del terme i del concepte. D’altra banda, és un tractat compacte sobre la matèria, només que presentat en forma d’articles ordenats alfabèticament.</p> <p>Fruit de tota una vida d’estudi, recerca i reflexió, el diccionari és d’àmbit universal, i no es limita a la teoria abstracta, sinó que l’acompanya d’exemples concrets de cada fenomen estudiat, exposició esquemàtica (però suficient) de múltiples casos d’arreu, i multitud de dades útils amb observacions orientadores. En conjunt, l’obra ofereix una visió panoràmica de la qüestió nacional en el món d’avui, és a dir, de la complexa dialèctica entre fet nacional i opressió nacional tal com es presenta en les teories en curs i, més encara, en la praxi sobre el terreny. Hi aporta una perspectiva internacional amb òptica catalana.</p> <p>Es tracta, doncs, d’una obra general introductòria a l’abast de tothom, alhora que àmpliament documentada i amb voluntat de rigor. Per motius idèntics és, també, una obra militant, en defensa dels drets de les nacions, de l’alliberament nacional i de classe i de la solidaritat internacionalista. Una obra de combat per a un període estratègic, enfront la ideologia hegemònica (l’etnocidisme postmodern) i el seu cúmul de mites i distorsions, infiltrat avui dia, de manera insidiosa i corrosiva, al si dels moviments d’alliberament nacional mateixos. Amb dues-centes setanta-vuit entrades que s’enllacen amb remissions, és probable que el present diccionari sigui el de més gruix mai produït en català sobre aquesta matèria.</p> -
<p>Un recull magnífic d'una veu que, alhora que beu de la traició insurreccional catalana i rebel mundial, sona com a individual alhora que aporta molt combustible a les opinions col·lectives compartides que des d'aquí i ara això que anomenem «Esquerra Independentista» ha construït, desenvolupa, aixeca i expandeix en forma d'idees directament dirigides a fer, a transformar i a gestionar de forma col·lectiva i revolucionària, és a dir dirigides a canviar les coses a benefici del cent per cent de la població de totes i cada una de les persones. </p> -
<p>Els CDR es van crear arran del referèndum de l’1 d’Octubre. A partir d’aleshores es van estendre ràpidament amb un model local i assambleari que ha estat capaç d’autoorganitzar milers de persones d’arreu del territori i de sensibilitats polítiques diverses. Però, quins van ser els seus antecedents? En què es diferencien de l’històric associacionisme veïnal? Són un nou 15-M o la llavor d’una transformació que vol anar més enllà? L’historiador, periodista i activista social Xavier Milian tracta de donar resposta a aquests interrogants en un llibre prologat pel politòleg Jordi Muñoz.</p> -
<p>L’any 1995 es publicava El llibre negre de Catalunya –de Felip V a l’ABC– de l’historiador i polític Josep M. Ainaud de Lasarte, un recull de textos que documentaven els atacs que havia sofert Catalunya des de 1714 i fins al 1994. L’èxit del llibre feu que, fins i tot, altres pobles en copiessin la intencionalitat, el format i l’estructura –de lectura i consulta fàcils. Gairebé vint-i-cinc anys després, aquestes “cròniques negres” que teniu a les mans volen fer-ne una actualització, aquest cop, però, centrada en el món de l’ensenyament, que, com es pot comprovar, s’ha convertit, conjuntament amb la ràdio i la televisió públiques catalanes, en el camp de batalla polític i mediàtic, com en els anys 90, de tots aquells qui no volen que la llengua catalana sigui primera llengua en algun àmbit de la societat catalana, de tots aquells qui no volen que la llengua espanyola perdi, per poc que sigui, posicions, de tots aquells qui creuen, en el fons, que Catalunya, i per extensió la resta dels Països Catalans, no és més que una mera extensió d’un projecte espanyol, d’arrel bàsicament castellana… Per tant, en aquest llibre trobareu disposicions legals, escrits periodístics, assajos sociolingüístics pretesament científics, declaracions de polítics, etc. que evidencien la voluntat explícita d’anar contra el català a l’escola. També hi trobareu fets que han afectat negativament la presència de la nostra llengua en algun dels sistemes educatius de la nostra comunitat lingüística.</p> <p>Per tant, un llibre que vol fer conèixer els atacs que ha rebut la nostra llengua a l’escola de Catalunya, del País Valencià, de les Illes Balears i Pitiüses, de la Catalunya Nord, de la Franja, de l’Alguer i, fins i tot, a Andorra. Un llibre que l’autor “dedica” a tots aquells que dia sí i dia també ataquen l’escola catalana.</p> -
<p>Des d’Emilio Botín fins a Standard & Poor’s alertaven que les amenaces democratitzadores contra el règim eren dues: el procés català i un possible tomb polític a l’Estat. Visibilitzats (i sap greu) la incapacitat, l’abast i les limitacions de la segona (a qui tant s’ha combatut des del mateix Estat), només queda l’esquerda catalana com a marc operatiu i com a opció de ruptura democràtica que superi els cadenats del 78. Ningú va dir que fos fàcil, però més difícil i refotut serà quedar-nos igual i al mateix lloc. Memòria i esperança, ahir com avui, cal obrir per baix i a la perifèria el que pretenen tornar a tancar per dalt i al centre. Qui vulgui fer-ho trobarà estris; qui no, excuses.</p> <p>El món ens mira. Veus desobedients sobre l’autodeterminació i emancipació de Catalunya és un recull de 35 articles de diferents activistes internacionals i nacionals sobre l’autodeterminació de Catalunya.</p> <p> </p> -
<p>This book bringstogether the political strategies and aspirations of the anti-capitalist, feminist and socialist movement for self-determination in Catalonia. It presents a rich history of the current struggle for self-determination movements around the world. The contributors to this book include some of the best known leaders of the left independence movement in Catalonia. Some of the people who can read here are incredibly brave, and risk criminalization for their actions and their words. Some have been exiled or imprisioned for their political activities and views. At the same time, the book you have in your hands represents a remarkable statement of hope and determination to build a fairer, more equal and just society; a society in wich people can enjoy true sovereignty and autonomy over their daily lives.</p> -
<p>Partiendo de una breve panorámica de la historia, la articulación social y la cultura del País Vasco, el libro se adentra en los fundamentos sobre los que se ha levantado y evolucionado el nacionalismo vasco en general y el abertzale en particular.</p> <p>A continuación se centra en la historia de ETA propiamente dicha, desde el preámbulo de la formación del Consejo Vasco de Resistencia de 1947 hasta 1965: un relato en el que toman la palabra algunos de sus protagonista directos y en el que se ponen de relieve las relaciones de la incipiente organización con el pueblo, los intelectuales y los trabajadores vascos. A partir de aquí se desarrolla la parte principal del libro, en la que se irán encadenando las principales historias del terrorismo de ETA, en sucesión cronológica, contrapunteadas por otros testimonios sobre las represiones legales o ilegales, y su impacto siempre sobre la población, en un relato redactado de forma descriptiva, como si se tratara de un informe policial basado siempre en hechos reales y contrastados, pero ofrecidos en forma continuada de una manera atractiva y rigurosa, cuidada en el lenguaje, no burocrática e incidiendo en el factor humano. Así hasta llegar a la fase final en busca de la paz, en la que adquiere especial relevancia la voz del propio Sorel en tanto que participante en buena parte de esos debates.</p> <p>El resultado es un libro incómodo que se aleja de la narrativa dominante que tratan de imponer desde las instituciones oficiales; que no oculta el papel lleno de sombras (y de actuaciones ilegales y torturas) desempeñado por las fuerzas de seguridad del Estado; que tampoco quiere contemporizar con el sector abertzale; un relato que bebe de fuentes directas obviadas intencionadamente por quienes han escrito y promovido esa historia de buenos y malos, de vencedores y vencidos, en que se ha convertido el relato oficial.</p> -
<p>El llibre que tens a les mans no pretén ser un text tancat, sinó una eina que permeta generar o reprendre uns determinats debats sobre la identitat valenciana. Què/qui som els valencians i les valencianes, des d’on hem de construir la nostra identitat i amb qui ho hem de fer són algunes de les preguntes que s’intenten contestar, per mitjà de diversos textos, a partir del procés sobiranista del Principat de Catalunya, un escenari del qual no podem fugir des del País Valencià, ja que ens afecta per molts motius. Les diverses anàlisis que ací s’apleguen són textos escrits per persones que representen alguns dels molts col·lectius que lluiten per la construcció de la valencianitat fora de l’ofrena de noves glòries a Espanya. S’hi ha pretés representar el País Valencià de sud a nord, així com les diverses sensibilitats ideològiques del territori. Tot açò, amb la intenció de contribuir a la construcció d’un discurs col·lectiu, propi i des del sud, amb tot el que aquesta paraula implica.</p> <p>Escriuen: Cesk Freixas, Vicent Galiana, Jordi Vila, Anna Garcia, Julia Martín, Arrap, Aure Silvestre, Joves pel Dret a Decidir del País Valencià, Andreu Ginés, Mercè Martínez, Toni Infante, Enric Sorribes, Assemblea de Nules, Christian Úbeda, Jordi Garcia, Enric Pallarés, Jordi Querol, Víctor Tormo i Maria Nebot, Marc Lorca i Toni Rico.</p> -
<p>Una compilación de voces diversas que aportan nuevos elementos al debate actual sobre la independencia.<br /> Tierra de Nadie es un libro colectivo con contribuciones de feministas y activistas LGTBI que explora las relaciones entre los feminismos y la independencia. Voces diversas reflexionan sobre los procesos de liberación nacional, centrado en el caso catalán, y aportan propuestas que pueden acontecer entonces por un debate fructífero en torno las identidades, las soberanías, la lengua y la cultura, la participación política, la economía o la solidaridad internacionalista.<br /> Con textos de:<br /> Nira Yuval-Davis (pròleg), Maria Olivares, Aina Torres Rexach, Montserrat Otero Vidal, Aida Cortès i Monera, Meral Çiçek. Tona Gusi, Mercè Otero Vidal, Maria Rodó de Zárate, Nerea Eizagirre Telleria, Özgür Güneş Öztürk, Sara Cuentas Ramírez, Helena Miguélez-Carballeira, Marta Jorba, Teresa Forcades i Vila, Núria Comerma i Cortada, Nora Miralles Crespo, Fina Birulés, Daniela Ortiz, Bàrbara Ramajo Garcia, Núria Sadurní Balcells, Fatiha El Mou, Marta Estella Clota, Emylse Mas Mir, Júlia Serrasolsas, Bel Olid, Paul Preciado, Laura Macaya-Andres, Miquel Missé. Marc Garriga, Rosa Ferrer Mulet, Natza Farré, Encarna Bodelón González, Betlem C. Bel, Laia Estrada, Anna Gabriel i Sabaté, Mª Josep Martínez, Marina Sánchez Cid, Mireia Foradada, Carla Vall, Patsili Toledo Vásquez, Marina Sagastizabal , Jule Goikoetxea, Maria Rovira, Sabrina Sánchez, Estela Rodríguez Godoy, Imma Milan, Ares Batlle, Ainhoa Etxaide Amorrortu, Montserrat Cervera, Amaia Pérez Orozco.</p> -
<p class="p1"><span class="s1">Gent de rius, de mars i de muntanyes,<br /> </span>tindran mar i prats i rius i boscos.<br /> Ho tindran tot i es parlarà de vida.</p> <p class="p2">Ovidi Montllor</p> <p class="p3"><br /> Les paraules de l’Anna Gabriel sempre ens donen esperança i ens esperonen a lluitar. En aquest llibre hem volgut condensar elements importants del seu pensament revolucionari. L’esquerra independentista catalana ha estat i és un moviment polític revolucionari que ha prioritzat la intervenció sobre la realitat política i social, i que sovint no ha tingut temps per a la reflexió pausada. És per aquest motiu que conserva en el format oral algunes de les seves millors aportacions. El llibre imprès és un format idoni per perdurar en el temps i perquè els seus continguts puguin esdevenir veritables consignes que germinin en pràctiques transformadores. Els discursos i conferències que comprèn aquest llibre (2013-2018) són intervencions que cal contextualitzar en el moment polític més convuls que han viscut els Països Catalans des de la mort del dictador. Un moment polític del qual l’Anna, militant incansable de tants anys ençà, és un dels exponents individuals en el marc d’un fenomen essencialment col·lectiu. Un fenomen que ha implicat milers de persones en una lluita que és particular, però que alhora és universal per a l’emancipació humana.</p> <p class="p5">La greu involució democràtica i repressiva impulsada per l’Estat espanyol l’ha portat a l’exili, i des de Tigre de Paper hem volgut aportar el nostre gra de sorra al que entenem que ara és una necessitat col·lectiva: promoure projectes solidaris que permetin difondre les idees i les pràctiques que ha defensat l’Anna Gabriel, i amb ella tantes altres, i que alhora permetin recollir diners per a la campanya a favor del seu retorn. Perquè, com ella ha dit en alguna ocasió: «Què és rendir-se? No ho sabem, nosaltres som dones».</p> <p>Els beneficis d’aquest llibre es destinaran íntegrament a la campanya «Free Anna Gabriel».</p> -
<p>Si un tret distintiu sobresurt en Xavier Romeu (1941-1983) és la seva personalitat polifacètica: jove aventurer i honest; lingüista acurat, treballador i poliglota; autor i traductor d’obres dramàtiques; professor de dicció i d’història del teatre; escriptor de relats breus, novel·les i articles d’assaig periodístic; i, al mateix temps, lluitador per la independència, la unitat nacional i el socialisme. Calia, doncs, deixar constància de la vida, l’obra i la lluita d’aquest intel·lectual català compromès, escriptor de la generació dels 70 del segle xx, una figura que emergeix en un context històric força convuls: el de la recuperació dels Països Catalans al si de la lluita antifranquista i el de l’anomenada «transició cap a la democràcia». I calia fer-ho des d’una anàlisi rigorosa i a frec de la seva amistat</p> -
<div class="product-body"> <p>Este volumen colectivo presenta, con una panorámica amplia, visiones diferentes e inéditas del llamado 'conflicto catalán'. Son aportaciones hechas desde dentro y todas ellas nos ayudan sin duda a comprender qué ha pasado (y qué está pasando) en esta parte del mundo.</p> <p>La lucha por un cambio de dependencia más que por una independencia, el conflicto entre élites, la fe irracional en la idea de nación, las cuestiones económicas, la participación en las movilizaciones de determinados colectivos anarquistas o la mercantilización de la lengua son algunas de las espinosas cuestiones que se abordan en estas páginas.</p> <p>Estos textos buscan no solo atizar el debate entre aquellos que viven en Cataluña —al margen de que hayan participado o no en las movilizaciones— sino servir a todos aquellos que —allende Cataluña— quieran entender lo que está ocurriendo.</p> <p>La mayoría de las informaciones aquí expuestas no se han visto reflejadas en los medios de comunicación. Tampoco los enfoques con los que los hechos se abordan. Y ahí radica el valor este libro (además de la importancia documental de los propios textos, escritos en caliente): ofrece los puntos de vista sobre el llamado 'conflicto catalán' de una corriente de pensamiento que sigue viva aunque se la quiera invisibilizar.</p> <p>Los autores de este libro viven (o han vivido) en Barcelona. Todos ellos llevan décadas impulsando el pensamiento crítico y participando en diferentes grupos y espacios antiautoriatarios.</p> </div> -
<p>Terra de Ningú és un llibre col·lectiu amb contribucions de feministes i activistes LGTBI que explora les relacions entre els feminismes i la independència. Veus diverses reflexionen sobre els processos d’alliberament nacional, centrat en el cas català, i aporten propostes que poden esdevenir llavors per un debat fructífer entorn les identitats, les sobiranies, la llengua i la cultura, la participació política, l’economia o la solidaritat internacionalista.</p> -
<p>Quan ens acostem als antecedents de l’esclat sobiranista que avui dia ocupa un lloc central dins l’agenda política del nostre país, resulta fins a cert punt sorprenent constatar com una de les primeres i, sens dubte, més clares reivindicacions històriques favorables a la independència de Catalunya sorgí a l’ílla de Cuba.<br /> <br /> Ens referim concretament a les expressions explícites recollides entre l’octubre del 1906 i l’abril del 1907 a las pàgines de la publicació de Santiago Fora grillons! i, només uns mesos més tard, el setembre del mateix any 1907, a l’article primer dels estatuts fundacionals del Catalunya. Grop Nacionalista Radical d’aquesta mateixa ciutat oriental de l’illa, on s’afirmava taxativament que “el preferente objeto y finalidad de esta entidad es, y ha de ser, trabajar con ahínco para obtener la absoluta Independencia de Catalunya”.<br /> <br /> L’historiador Fermí Rubiralta analitza els antecedents, circumstàncies de la fundació i la trajectòria del Catalunya. Grop Nacionalista Radical fins a l’any 1932, quan el pas del temps doni una mínima maduresa al sempre poc consistent separatisme y amb la constitució de la Generalitat republicana es produeixi una breu però important modificació del panorama polític català.</p> -
<p>Aquest llibre pretenia omplir un buit en l'obra política d'Andreu Nin desprès que la seva sobtada desaparició no li permetés finalitzar un esudi complet sobre la perspecti sobre la perspectiva marxista entorn a la qüestió de les nacionalitats. I més concretament, sobre l'aplicació d'aquesta teoria a la realitat complexa de l'Estat espanyol. </p> <p>El llibre que avui reedita Lo Diable Gros és un deure històric per recuperar les reflexions d'un dels polítics i personatges més importants de la nostra història comtemporània. Un deure que encara és més gran davant l'oblit intencionat de la seva figura per les ferides que a dia d'avui encara perduren.</p> <p>Sobretot, però, ofereix una argumentació i unes reflexions que avui són més vives que mai en el debat sobre la qüestió nacional des de l'esquerra revolucionària (o transformadora o rupturista en termes actuals). </p> -
<p>El llibre que tens a les mans vol ser una reflexió col·lectiva sobre el moment polític que vivim. Un moment de molta intensitat i de gran profunditat política. Un moment que gira al voltant d’una eina molt concreta: el referèndum. El món cupaire reescriu en aquestes pàgines, de manera amena i pedagògica, algunes de les principals idees que s’amaguen dins d’aquest referèndum amb voluntat de reforçar-lo i de proclamar-ne la naturalesa transformadora. D’on venim, on som i quin futur volem construir en un procés constituent per bastir una república al sud d’Europa. Una autèntica oportunitat de canvi descrita per la coralitat de veus i mirades que hi ha en la llarga llista d’autors d’aquest opuscle des de la humilitat de creure que un referèndum pot ser la clau que obri tots els panys.</p> -
<div class="field field-name-field-ressenya field-type-text-with-summary field-label-hidden"> <div class="field-items"> <div class="field-item even"> <p>La Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià (PdaD) és un espai cívic de debat i acció. Un espai en què la ciutadania valenciana reflexiona sobre la realitat política del moment i fa projectes de país. El procés de país participatiu no pot ser sinó transversal: apel·la a tothom que vulga defensar la dignitat individual i col·lectiva i aposta per un País Valencià solidari i divers.</p> <p>Amb el llibre<em> El País Valencià que volem</em>, la PDaD vol precisament aportar opinions, anàlisis i idees sobre la situació actual del País Valencià, valorar les oportunitats de futur i descriure l’avenir desitjat i imaginat.</p> <p>Sense pretendre que siga una representació de tots els aspectes de la societat valenciana, les idees que hi apareixen són peces del trencaclosques que és el futur d’un poble; i les paraules amb què està expressat són el nou relat cap a la sobirania del País Valencià.</p> </div> </div> </div> -
<p>El mite d’Antígona travessa la història d’Occident, des de l’Atenes de Sòfocles fins avui, per recordar-nos la cruïlla entre legalitat i legitimitat. I aquest dilema tan antic, el de la separació entre dret i justícia, el reprenem avui conscients que és el marc des del qual prenen sentit moltes de les accions dels moviments socials i l’esquerra anticapitalista en la praxi política quotidiana.<br /> <br /> Antígona emmordassada és un projecte sorgit de la voluntat d’explicar la cultura política comuna que ressegueix els nostres carrers, eminentment desobedient, i forjada per pràctiques que contraposen la legitimitat de causes justes a una legalitat forjada en l’obediència al poder.<br /> <br /> Per això el conjunt d’articles que conformen Antígona emmordassada no és només un recull d’experiències i de fites, sinó que respon a la voluntat de construir relat sobre la desobediència i la lluita antirepressiva a casa nostra, relat que posi en valor les trajectòries i doni sentit col·lectiu a un projecte de contrapoder viu avui als Països Catalans.</p> -
<p><font size="2" face="Tahoma">A través de <span style="font-style: italic;">Catalunya Nord. La llesqueta del septentrió</span>, el periodista nord-català Aleix Renyé ens explica, en un relat amè i irònic, com, a mesura que es recupera la consciència de catalanitat a la Catalunya Nord –molt lligada al procés de ruptura amb l’Estat espanyol a la del sud i a la prepotència francesa que ha eliminat qualsevol referència nominal catalana en la seva organització territorial– l’ús social i públic de la llengua catalana es troba al límit de la seva desaparició, puix que el francès ha esdevingut, ja, la llengua materna dels catalans sota administració francesa.</font></p> -
<p><em><font face="Tahoma" size="2">El pensament i l'acció. De Marx a Gramsci en Joan Fuster</font></em><font face="Tahoma" size="2"> té la intenció d'aproximar el lector a la influència que el pensament marxista, i especialment el gramscià, tingué en les reflexions de l'escriptor de Sueca. No és casual que Edicions El Jonc dediqui un llibre a aquest tema, ja que tant Fuster com Gramsci han estat dos referents fonamentals per a l'esquerra dels Països Catalans. La proposta nacional del primer i la reformulació del marxisme per part del segon marcaren, sense cap mena de dubte, les línies tàctiques i estratègiques de les diferents cultures polítiques dels nostres països. <br /> <br /> Amb un to divulgatiu i alhora acadèmic, el llibre que teniu a les mans servirà al lector novell en la temàtica per tenir una perspectiva general de tots dos autors i a l'especialitzat per continuar, o tancar, amb el debat sobre la recepció real que Gramsci tingué tant en Fuster com en els partits marxistes de casa nostra.</font></p> -
<p>La més coneguda de les dites kurdes afirma que els kurds no tenen més amics que les muntanyes. I és que no es pot trobar cap altra nació que hagi estat tan amagada, ignorada i menyspreada.<br /> <br /> El Kurdistan és la nació sense estat més gran del món. El seu nom significa ‘terra dels kurds’ i aquesta terra està avui esquarterada entre els estats de Turquia, l’Iran, l’Iraq i Síria.<br /> <br /> Avui coneixem el Kurdistan pels últims intents d’acords de pau amb l’Estat turc, i sobretot per la resistència armada i heroica de les guerrilleres kurdes davant l’avenç del grup fonamentalista Estat Islàmic a Kobanê.<br /> <br /> L’obra Kurdistan. El poble del Sol, ens desgrana la història política d’aquest poble, amb una introducció sobre els seus orígens històrics i la seva composició ètnico-religiosa, i centrant-se en el període contemporani i les seves múltiples lluites i revoltes contra els diferents estats que l’han volgut fer desaparèixer.</p> -
<p>El conflicte basc ha estat un objecte d’estudi força silenciat i manipulat, ja que darrere d’aquest sempre ens hem trobat un munt d’interessos partidistes. Les lectures de confrontació en termes de derrota o victòria deixen de costat altres elements molt importants per a construir la història del que va passar en l’última pàgina del conflicte armat. En aquest treball no sols es pretén assolir el relat de l’enfrontament i la consegüent violència, sinó que més bé se centra en com va ser possible resoldre la confrontació armada i continuar amb la via política.</p> <p>Quins van ser els elements principals que van possibilitar la fi del conflicte armat a Euskal Herria i què els feia diferents dels altres intents d’assolir la pau? Quines són les motivacions que faran nàixer en l’Esquerra Abertzale diverses reflexions sobre el menester d’un canvi d’estratègia? Quin pes tenen els actors internacionals en la mediació i resolució del conflicte basc?</p> <p>Totes aquestes interrogants són investigades des de la disciplina de la Història del Món Actual per construir una petita crònica des del nostre present sobre com han estat els últims anys de la confrontació entre ETA i l’estat espanyol (2007-2011).</p> <p>Aquest llibre, a més d’incorporar un pròleg de Martxelo Otamendi (director del diari Berria) i una introducció d’Antoni Segura (catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona), ha estat guardonat amb el Premi Temps, Espai i Forma d’assaig en català que atorga la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona a l’edició de 2015, avalant i garantint el rigor de la recerca.</p> -
<p>El conflicto vasco ha sido un objeto de estudio bastante silenciado y manipulado, puesto que detrás de este siempre nos hemos encontrado un montón de intereses partidistas. Las lecturas de confrontación en términos de derrota o victoria dejan de lado otros elementos muy importantes para construir la historia de lo que pasó en la última página del conflicto armado. En este trabajo no sólo se pretende lograr el relato del enfrentamiento y la consiguiente violencia, sino que más bien se centra en cómo fue posible resolver la confrontación armada y continuar con la vía política.</p> <p>¿Cuáles fueron los elementos principales que posibilitaron el fin del conflicto armado en Euskal Herria y que los hacía diferentes de los otros intentos de lograr la paz? ¿Cuáles son las motivaciones que harán nacer en la Izquierda Abertzale varias reflexiones sobre la necesidad de un cambio de estrategia? ¿Qué peso tienen los actores internacionales en la mediación y resolución del conflicto vasco?</p> <p>Todos estos interrogantes son investigados desde la disciplina de la Historia del Mundo Actual para construir una pequeña crónica desde nuestro presente sobre cómo han sido los últimos años de la confrontación entre ETA y el estado español (2007-2011).</p> <p>Este libro, además de incorporar un prólogo de Martxelo Otamendi (director del diario Berria) y una introducción de Antoni Segura (catedrático de Historia Contemporánea de la Universitat de Barcelona), ha sido galardonado con el premio Temps, Espai i Forma de ensayo en catalán que otorga la Facultad de Geografía e Historia de la Universitat de Barcelona en la edición de 2015, avalando y garantizando el rigor de la investigación.</p> -
<p>Una primera aproximación sobre las CUP, las Candidaturas de Unidad Popular, como concepto político operativo. Proyecto y propuesta de unidad popular como expresión de la voluntad de arraigo en la vida municipal. El primer libro donde hablan y se interpelan la historia, el presente y las alternativas de futuro de la expresión audaz y renovadora del municipalismo que ve, en la independencia y la transformación social, los ejes inseparables de la lucha de las clases populares en los Países Catalanes. El primer libro donde afloran las contradicciones internas, los desafíos y las convicciones, la teoría y la práctica política, los aspectos personales y la composición colectiva de una organización pequeña pero considerada ya, por propios y extraños, como uno de los fenómenos más rompedores de la política catalana de los últimos años.</p> <p>De Josep Fontana a Fèlix Riera, de Montserrat Tura a Ramon Tremosa, de Lluís Cabrera a Eva Serra, de Xavier Bru de Sala a Gemma Calvet, de Salvador Cardús a Joan Subirats, e incluso Arnaldo Otegi, el trabajo de David Fernàndez y Julià de Jòdar recoge hasta ochenta opiniones y un análisis preciso sobre la fuerza emergente de las elecciones municipales de 2011 y 2015, y de las autonómicas de 2012 y 2015 en Cataluña.</p> -
<p><em>Manuel de Pedrolo i la nació (1957-1982) </em>analitza la relació entre literatura i compromís intel·lectual en la trajectòria Manuel de Pedrolo entre els anys cinquanta i vuitanta, un període ben significatiu de presa de posicions. El període que va entre el caient cap al darrer franquisme i la desclosa de la reforma postfranquista és quan es construeix un nou relat oficialista –que encara campa amb prou desvergonyiment (els <em>média </em>del règim “obliden” el que suposa deslegitimació) –sobre una dita 'transició modèlica' (<em>sic</em>) i les seves <em>conseqüències</em>. Conseqüències minoritzadores per repressives que Pedrolo definia amb un <em>altre</em> relat.</p> <p>«No podem sinó destacar –i recomanar, per tant–, aquesta arrodonida biografia politicoliterària de l’autor de l’Aranyó que encerta a trobar una combinació adequada dels eixos literatura/vida nacional i context/ideologia. Havent contribuït a rescatar, una vegada més, l’obra d’una altra destacada figura de la nostra postergada perifèria nacional, Xavier Ferré demostra que, respecte de Manuel de Pedrolo, també des d’un exili interior, en aquest cas literari, fou possible repensar les bases nacionals del nostre país, amb què coadjuvà decisivament en temps tan difícils a la nostra pervivència com a poble.»</p> <p>Extret del Pròleg de Fermí Rubiralta</p> -
<p>L'edició de qualsevol dels llibres que trobes en una biblioteca, un mercat de llibre vell, a casa d'un company... té darrere una història, una raó de ser; una trama feta de casualitats, complicitats, o dèries. I els llibres publicats a l'entorn d'un espai polític vilipendiat, escrits a contrapèl d'uns anys de renúncies i silencis, no en són una excepció. Més enllà de l'anècdota, les publicacions són l'eina gràcies a la qual la memòria no es perd, i el present torna a ser protagonista: sorgit del passat i anticipant el futur.<br /> <br /> A través de la paraula escrita, Lletra per a la batalla proposa un viatge pels territoris oblidats de la memòria literària de l'esquerra independentista en els quals prenen protagonisme els seus elements principals: llibres, autors, i editorials, per tal que aquesta part del patrimoni col·lectiu que resta en situació d'abandó pugui ser integrada en el paisatge actual que ha contribuït a edificar i serveixi per genenrar reflexió i activitat en l'avui.</p> -
<p>Amb les eleccions del 25 de novembre del 2012 la Candidatura d'Unitat Popular entrava al Parlament de Catalunya. Ho feia al primer intent, i després d'haver descartat, en anteriors ocasions, la possibilitat de presentar-se a unes eleccions autonòmiques. </p> <p>L'emoció pels resultats no podia amagar la necessitat de l'organització, del moviment polític al qual pertany i dels altres actors de l'Alternativa d'Esquerres de cercar una nova eina que fes possible planificar, controlar i decidir des de fora del Parlament la tasca dels tres diputats dins la cambra. Era important tractar les tasques institucionals amb rigor però també calia procurar que la dinàmica parlamentària -que ja s'intuïa frenètica- no col·lapsès els òrgans de debat polític de la CUP. Per això sorgia el Grup d'Acció Parlamentària, el GAP. </p> <p>L'èxit dels resultats electorals, 126.000 i 3 diputats per la circumpscripció de Barcelona, fou possible gràcies al bagatge acumulat, a les legitimitats guanyades poble a poble, però també a una campanya electoral innovadora que va defugir dels paràmetres convencionals i que esbudellava la CUP de dalt a baix: què era, què feia, què faria, com ho faria, quants serien, quant cobrarien, etc. Era la lògica del codi obert de la CUP. Com aquest llibre, que vol ser, també, un exercici de transparència. </p> -
<p>El moviment nacional català es troba en un moment d’efervescència i s’enfronta a un futur difícil però alhora esperançador. I ho fa amb uns instruments d’anàlisi escassos i ben sovint poc elaborats i amb unes orientacions estratègiques vacil·lants o contradictòries, expressió d’una certa feblesa argumentativa.</p> <p><em>El fenomen nacional</em> vol aportar elements per a l’anàlisi de la qüestió nacional i per al tractament polític del procés de construcció dels Països Catalans. El present llibre té, doncs, un objectiu ben delimitat: incidir en la conjuntura actual amb noves eines. Som conscients que actualment ens juguem bona part de les possibilitats de futur en el repte independentista, unes possibilitats que van lligades, des de la nostra perspectiva d’anàlisi, a la conquesta de l'hegemonia de l'independentisme d'esquerres com a pràctica operativa al si del moviment popular català.</p> -
<p>Des de la perspectiva del discurs dels catalanoparlants d'adopció, <em>Amb Q de formatge</em> planteja arguments de mediació en una societat que encara arrosega prejudicis lingüístics dels quals mereix alliberar-se. És un llibre sincer, assertiu i original que, tot explicat les experiències i les reflexions de l'adopció lingüística de la seva autora, commou, fa pensar i aporta arguments en defensa de la diversitat lingüística. Amb un llenguatge i un to divulgatius és, a més a més, un gran actiu i un bon argumentari en defensa de la inmersió lingüística a totes les aules del nostre país.</p> -
<p>«El treball de Marc Santasusana presenta, indubtablement, un interès transversal en diversos aspectes que afecten la història de Catalunya del segle XX: més enllà de la biografia política de Pere Curtiada -l'eix vertebrador del treball i síntesi de les diverses emancipacions-, ens ofereix la història d'un moviment obrer especialment bel·ligerant i l'evolució del separatisme català més colpidor i combatiu durant els anys de la República.<br /> Alhora s'endinsa dins la història local d'una localitat amb moltes peculiaritats, com fou Sitges, i en uns anys especialment convulsos, fins a penetrar obertament en la història de Catalunya. Pocs treballs com el de Marc Santasusana presenten una varietat d'objectes d'interès tan divers.»</p> <p>Pelai Pagès i Blanch (Professor d’història contemporània de la Universitat de Barcelona)</p> -
<p>Anatomia d’una ruptura. Espanya, Catalunya, 1975-2014. En els darrers anys hem viscut una efervescència política que ens ha conduït a un punt de ruptura entre Catalunya i Espanya que podria concloure amb una separació poc amistosa. L’autor indaga sobre els motius profunds que han portat bona part de la societat catalana a alimentar les files de l’independentisme, i han obligat milions de residents catalans a desitjar la construcció d’un estat propi i a distanciar-se irreversiblement del regne d’Espanya. Tot obviant explicacions simplistes d’ordre econòmic, polític, històric o cultural, la tesi de fons és que són motius molt relacionats amb el passat recent els que han reforçat aquesta decisió col·lectiva de trencar amb Espanya.</p> <p>L’actual implosió del règim de la Segona Restauració espanyola ha deixat al descobert una estructura estatal corcada, amarada de franquisme i involució política, social i nacional. El projecte reformador de la Transició, que des de l’inici mostrava les seves carències, ha permès constatar que, davant la ruptura frustrada del 1975, els sectors més reaccionaris s’han apropiat del relat espanyol. Paral·lelament, dècades de normalitat institucional en una Catalunya sociològicament antifranquista, políticament democràtica i nacionalment plural han anat desenvolupant el seu propi projecte nacional, creixentment allunyat de l’Espanya monàrquica, uniformista i autoritària. La crisi de les relacions entre Catalunya i Espanya de les darreres dècades ha comportat un xoc de cultures polítiques, socials i nacionals. La independència representa la gran oportunitat de la ruptura pendent i definitiva.</p> -
<p>Aprofitant l’experiència de més de trenta anys de docència i direcció en les escoles catalanes de Catalunya Nord, la Bressola, l’autor explica les tècniques pedagògiques i organitzatives emprades per aconseguir que els alumnes nord-catalans recuperin l’ús normal d’una llengua socialment gairebé perduda.<br /> <br /> En un moment històric en què a la Catalunya que encara depèn de l’Estat espanyol esperem grans canvis, ens és imprescindible conèixer i valorar degudament els resultats d’èxit que s’han fet en altres parts de la nació per recuperar l’ús espontani de la llengua catalana entre els infants. Perquè, malgrat els enormes esforços que aquests darrers trenta anys s’han fet aquí per aconseguir que la catalana sigui la llengua vehicular majoritària en l’ensenyament, no hem aconseguit, ni de bon tros, que en la major part del territori sigui la llengua natural i espontània dels alumnes entre ells, la qual cosa ens acabaria abocant tard o d’hora a una substitució lingüística en tota regla. La prova és que el percentatge a Catalunya de persones que coneixen la llengua catalana no para de créixer, però en canvi el percentatge dels joves que l’usen espontàniament no para de baixar.<br /> <br /> La verticalitat de diferents edats d’alumnes dins de cada aula és un dels punts determinants de l’estratègia lingüística de l’escola, ja que permet que el nen petit que inicia l’escolarització vegi la llengua no només com la llengua dels mestres, sinó també com la llengua del grup de nens més grans on ell es voldrà integrar. A més a més, la idoneïtat dels professors per fer la tasca d’atenció a la llengua és indispensable per garantir-ne l’èxit. Finalment, un capítol dedicat a la familiarització dels alumnes amb l’ampli ventall dialectal català clou aquest text absolutament imprescindible en la nova etapa historicopolítica catalana que tants desitgem encetar.</p>
CONSULTA CONDICIONES DE DISTRIBUCIÓN!ENVÍOS GRATIS A PARTIR DE 60€HAZTE VÍRICA Y APOYA EL PROYECTO APROVECHA AHORA PARA REALIZAR TU PEDIDO
Contacta
Contacta
Editorial
Distribuidora
Legal
© Creative Commons. • Desarrollo de Coma Comunicación Creativa para Edita
Editorial
Distribuidora
Legal
© Creative Commons. • Desarrollo de Coma Comunicación Creativa para Edita