-
<p><em>PROCÉS</em> és el primer Dossier CRÍTIC. Una revista de 100 pàgines dedicada al procés sobiranista, amb reportatges, entrevistes, articles d’opinió i també un còmic sobre la història de l’independentisme.<img border="0" width="1" height="1" alt="" src="https://www.paypalobjects.com/es_ES/i/scr/pixel.gif" /></p> <p>· Els perquès de tot plegat <br /> · L'última lluita dels altres catalans<br /> · També és la butxaca<br /> · Una revolució a l'esquerra<br /> · El procés i la transformació social<br /> · El tsunami polític de la consulta<br /> · Diaris en procés<br /> · L'èpica del "melindrisme"<br /> · La burgesia escindida<br /> · Arrels i raons del federalisme<br /> · L'altra Espanya que es trenca<br /> · Entrevistes amb: Antonio Baños, Íñigo Errejón, Iolanda Fresnillo, Gemma Galdón, Mònica Oltra, Argèlia Queralt, Pere Rusiñol y Joan Manuel Tresserras</p>
-
<p>El modelo territorial es un problema históricamente no resuelto ni siquiera en la Transición. La voluntad de la mayoría de la sociedad catalana de ejercer el derecho a decidir su futuro mediante una consulta no vinculante choca con las interpretaciones dominantes de la Constitución de 1978. Sin embargo, experiencias como las de Quebec y Escocia demuestran que es posible llegar a acuerdos para su reconocimiento legal, una vez agotadas las vías de “acomodo” posible de esas realidades nacionales dentro de los estados de los que forman parte. Ese es el caso de Cataluña, sobre todo después de la sentencia que adoptó el Tribunal Constitucional en julio de 2010 sobre el nuevo Estatut.<br /> <br /> En este libro se aborda una explicación histórica de cómo ha ido evolucionando la relación entre el proceso de construcción del Estado español y la progresiva formación de una identidad nacional catalana, hasta llegar al momento actual de conflicto abierto. Se analizan también las posiciones de los principales actores políticos y sociales al respecto, así como los factores que ayudan a entender el ascenso de un movimiento soberanista-independentista plural y transversal catalán en el marco de la actual crisis del régimen político español.</p>
-
<p>De la irrupció d’ETA fins al cessament de la seva activitat armada, passant pel naixement de Sortu, l’Esquerra Abertzale ha tingut el poder d’influència per instal·lar en l’agenda espanyola un conflicte nacional de manera permanent. És l’èxit de tot un moviment amb una particular forma d’organitzar-se, i d’una ideologia, unes pràctiques polítiques i uns objectius que són una referència per a moviments d’arreu del món.</p> <p>El treball que teniu a les mans parla d’aquest fenomen i de la seva capacitat per connectar amb una part important de la ciutadania basca desplegant un discurs i unes pràctiques ben allunyades de la política tradicional. A partir del relat de dirigents i de militants de base es descriu la trajectòria històrica, estratègica i vital de l’Esquerra Abertzale.</p> <p>De l’Esquerra Abertzale se n’ha parlat molt. Sovint, a causa de l’ombra que de manera constant ETA ha projectat sobre ella. Ens referim a la presumpta relació i/o coordinació entre ETA i l’Esquerra Abertzale civil, un vincle que no és fàcil d’escatir completament. La clandestinitat dels seus activistes, els interessos amagats o declarats de mitjans de comunicació i de partits polítics, la desinformació i el context polític –sempre cruel–, no ajuden a treure’n del tot l’entrellat. Parlem d’un espai sociopolític divers i múltiple. ETA és Esquerra Abertzale, però no tota l’Esquerra Abertzale és ETA.</p> <p>Aquest llibre demostra que només es pot entendre l’Esquerra Abertzale si s’estudia de forma dinàmica, tenint en compte la relació i les interconnexions que es donen entre tots aquests grups i els seus discursos, i també els fets històrics que ha viscut. Aquesta radiografia de l’Esquerra Abertzale. S’ha escrit a vuit mans, combinant l’aportació acadèmica amb la periodistica.</p>
-
<p>L’objectiu d’aquesta introducció a la història dels Països Catalans és oferir uns elements per a endinsar-se en el coneixement de la formació i el desenvolupament de la nació catalana, descrivint-ne les estructures socials i intentant sempre d’analitzar els fets des d’un enfocament global.</p> <div> <p>L’obra és una interpretació concreta de la història esdevinguda als Països Catalans, des dels temps dels primers pobladors fins a l’època contemporània, i en cada capítol no s’ha volgut pas amagar l’orientació que inspira els autors. Com és prou sabut, tota història respon a una orientació ideològica ben determinada, per molt que es vulgui disfressar aquest inevitable alineament. Així doncs, tota interpretació històrica, tota selecció i ordenació de fets, té relació amb una visió social determinada.</p> <p>Els autors de l’obra han procurat sempre de mantenir-se en un nivell de rigor màxim en la descripció dels fets passats, i alhora no han volgut mai reduir la seva tasca a una simple enumeració. Conscientment, han volgut avançar en el camí de fer una introducció a una història nacional i popular i, en aquest sentit, hi destaquen aquells factors que donen testimoniatge d’una continuïtat del nostre país, i d’aspectes d’una unitat nacional, així com de la resistència popular a la submissió.</p> </div>
-
<p>La gran pregunta que ens formulen els autors és la següent: «D’acord, és possible que assolim una Catalunya independent. Però a partir d’aquell dia, de què omplirem aquest fastuós futur?» (...) <br /> Tradició i Llibertat és una gran aportació a aquest futur col•lectiu perquè, per sobre de totes les condicions necessàries, a una Nació que vol construir-se li cal un requisit suprem, previ a tots els altres: pensar-se (...) <br /> Vet aquí la clau de volta, la profunda originalitat de Tradició i Llibertat: una invocació a tots els elements no materials que envolten el procés sobiranista. <br /> <br /> Del pròleg d’Albert Sànchez Piñol </p> <p> </p>
-
<p>Aquest llibre recull les momòries de militància, presó i exili d'Àlvar Valls, que a la dècada de 1970 va ser un independentista enquadrat primer al Front Nacional de Catalunya i després a l'organitació militar EPOCA. </p> <p>Seguint el fil autobiogràfic de l'autor, se'ns fan presents, narratas per un tetimoni de primera mà, els convulsos anys del final del franquisme i el començament de la transició, l'acció unitària dels partits democràtics clandestins i la lluita particular de l'independentisme, el pas de l'acció política a la lluita armada, la quotidianitat dels militants armats alliberats, la detenció i l'empresonament de l'autor i, més tard, el seu llarg exili de vint anys, primer a París i després a Andorra. </p>
-
<p>Charles Taylor, profesor titular de filosofía y ciencias políticas de la Universidad de McGill, es ampliamente conocido po sus aportaciones en una amplia gama de materias: filosofía de la psicología y el lenguaje, epistemología de las ciencias humanas, estudio del pensamietno alemás desde el siglo <span class="caps">XVIII</span> hasta nuestros días, interpretación de la civilización moderna y desarrollo de una filosofía política original.</p> <p>En esta obra se recogen sus trabajos más importantes sobre el federalismo y el nacionalismo en Canadá, analizando las complejas y conflictivas relaciones entre el Quebec francés y el Canadá inglés y exponiendo las bases de un modelo de sociedad que trate de respetar las exigencias de lo que él llama “diversidad profunda”</p> <p>Además, como señala Javier de Lucas, Taylor plantea dos hilos conductores que atraviesan el libro: la prioridad de pensar a fondo el pluralismo como elemento de legitimiidad democrática y la importancia del disenso.</p> <p>El conocimiento de estas reflexiones puede ser de gran utilidad en un momento como el actual en el que el marco jurídico-político está cuestionado como modelo satisfactorio para encajar la plurinacionalidad del estado español.</p>
-
<p>La rebelión catalana de 1640 fue un acontecimiento capital en la Europa del siglo XVII. Sus antecedentes y sus causas –uno de los ejes de este magistral y clásico estudio– iluminan extraordinariamente la cuestión, largamente debatida, de la decadencia de España.</p> <p>John H. Elliott perfila con trazo firme el progresivo deterioro de las relaciones entre el Principado de Cataluña y el gobierno de la monarquía en Madrid a lo largo de la primera mitad del siglo XVII. De la feroz represión del bandolerismo catalán a la presión que suponían las nuevas políticas centralizadoras de Olivares, la tensión creciente acabó desembocando en una rebelión que, en última instancia, desempeñó un papel crucial en el declive español. Investigación ejemplar y obra fundamental, <em>La rebelión de los catalanes</em> no solo es una lectura esencial para comprender las razones del declive español sino que constituye, igualmente, un caso paradigmático de la lucha perenne entre las libertades regionales y las necesidades de los gobiernos centrales.</p> <div>La presente edición ha sido revisada en su totalidad e incluye, además, un nuevo prólogo del autor y un estudio de los profesores Pablo Fernández Albaladejo y Julio Pardos Martínez sobre la obra e influencia de J. H. Elliott.</div>
-
<p>Anarquisme i Catalunya són dos conceptes que la història universal ha aplegat. Internacionalment Barcelona és coneguda com la capital de la «divina acràcia» o la Rosa de Foc. També va ser la capital on es constituí el 1907 la Solidaritat Obrera, i tres anys més tard la Confederació Nacional del Treball, el sindicat de caràcter anarquista més important del món pel que fa a l’afiliació i la transcendència històrica.</p> <p>Malgrat això, estem avesats als tòpics contemporanis que presenten els habitants de Catalunya com a gent treballadora, ordenada i profundament assenyada, llocs comuns que redueixen la realitat a la mínima expressió i es presenten com una tergiversació interessada amb un pòsit de veracitat, un instrument de propaganda subtil al servei d’un objectiu. Per a molts observadors dels segles XVII i XVIII, els catalans són violents perquè no es volen sotmetre a una lògica política imposada, perquè no comparteixen els valors dominants de submissió i desigualtat. En canvi, els cànons analítics elaborats des de mitjans del XIX presenten els catalans com a amants del treball, de l’ordre i el seny perquè els grups dominants locals, que també dominen els discursos intel·lectuals, anhelen un paí­s modelat pels valors de l’ordre i el progrés propis de la burgesia.</p> <p>Encara que una minoria poderosa, aliada amb un estat aliè, i amb prou capacitat per bastir un imaginari col·lectiu i una hegemonia cultural, hagi expulsat de la memòria històrica el món llibertari o l’hagi reduït a categories inferiors, el fet és que aquest llegat hi és. Hi és i propicià una revolució que il·luminà (o aterrí) el món, viscuda (o patida) pels nostres avis. Malgrat aquest procés d’invisibilització, el pòsit es pot percebre en bona part de les pràctiques, creences i actituds de la societat catalana.</p>
-
<p>Inscrit en la memòria amb les lletres del vent… Són uns versos del poeta Àlvar Valls escri ts el 1977 en règim d’incomunicació a la cinquena galeria de la presó Model i, per tant, apresos de memòria, donada la impossibilitat de comptar amb paper i llapis.</p> <p>Aquest recull d’articles remet a una memòria més viscuda que escrita, una memòria de vençuts i d’obstinats. Memòria històrica, memòria sentimental i memòria de combat. I difícilment podrem discernir en aquestes pàgines la funció de l’historiador del viatge vital com a home, ni escindir el seu paper militant del seu pas pel temps com a persona, com a company, camarada, familiar o saludat.</p> <p>L’autor evoca o recupera la vida de lluitadors i lluitadores de l’independentisme català, explica moments transcendentals d’aquest moviment polític, o n’analitza els encerts i les marrades. A ell li devem el rescat de l’oblit de molts dels protagonistes de la nostra història petita: Josep Tramunt, Magí Colet, Joan Layret, Jaume Fortuny, Esteve Albert i Corp, Ocatavi Viladrosa, Mait Carrasco, Ramon Subirats, Josep de Calassanç Serra<br /> “Cala”, etcètera.</p> <p>Tanmateix, no es tracta d’una compilació de semblances i notes obituàries. Inscrit en la memòria històrica, obra d’un inusual intel·lectual-militant, aporta grans dosis d’anàlisi, experiència i interpretació d’una important part de la història nacional, vàlides com les claus que ens obren tots els panys.</p>
-
<p>No tots els mal vénen d’Almansa. Els Països Catalans com a projecte nacional han tingut al llarg de la història moments de major i menor efervescència per a les diferents cultures polítiques nacionalistes. En ple procés sobiranista obert a Catalunya, conceptes com territorialitat, nació, ritmes, subjecte polític, confederació i federalisme, entre d’altres, estan a l’ordre del dia en el discurs independentista tradicional i nouvingut.</p> <p>En aquest sentit, l’autor del llibre pretén analitzar l’evolució històrica de la idea dels Països Catalans, els elements que ens porten a afirmar que són una sola o diverses nacions i la viabilitat de crear un mateix projecte polític des de la diversitat, l’heterogeneïtat i el realisme que els tempos polítics dels diferents territoris marquen.</p> <p>En definitiva, <em>No tots els mals vénen d’Almansa</em> pretén mantenir viu el debat sobre els Països Catalans, des d’una visió oberta i crítica, per donar eines als defensors del projecte davant d’un creixent independentisme i nacionalisme als diferents territoris que, d’una manera o altra, no contempla la construcció nacional de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.</p>
-
<p>La independència política de Catalunya és condició necessària però no suficient per construir un país just, democràtic i sostenible. Necessitem aplicar el dret a decidir que, com tot poble, ens correspon, a tots els dominis de la vida col·lectiva, incloent-hi l’economia. La història demostra que molts pobles que s’han dotat d’estats independents no han pogut disposar lliurement dels seus recursos, sinó que han continuat al servei d’altres estats o de les elits. Si volem ser un poble lliure, no podem limitar el procés de decisió col·lectiva a la independència política; necessitem també posar l’economia al servei de les nostres necessitats. Perquè sense sobirania econòmica no hi haurà mai veritable sobirania política.</p> <p>El nou model socioeconòmic de la futura República Catalana ha d’estar guiat per valors com la cooperació, la qualitat de vida, la sostenibilitat, l’equitat i la participació. Tots ells es troben en el nucli del que anomenem economia social i solidària, una economia que és democràtica, que arrela al territori i que sorgeix de l’autoorganització de la societat civil, precisament les mateixes bases que sostenen qualsevol procés d’alliberament nacional.</p> <p>Aquest llibre explora les relacions entre emancipació nacional i economia solidària, i formula un conjunt de propostes per a la futura organització socioeconòmica de la Catalunya independent. Tenim davant nostre un gran repte: saber aprofitar tota l’energia col·lectiva que genera el procés independentista per reconstruir la societat catalana sobre fonaments més democràtics, equitatius, solidaris i sostenibles.</p> <p>Els autors son cooperativistes i membres de la Xarxa d´Economia Solidària<i>.</i></p>
-
<p>En los siglos XVI y XVII, cuando Irlanda fue conquistada por su vecina Inglaterra, el proletariado irlandés se convirtió inevitablemente en el principal motor de la lucha por la emancipación nacional y social del país. Por tanto, a partir del siglo XVIII, cualquier momento histórico adquirió una filosofía populista, socialdemócrata o socialista. En el proceso de explicar dicha dinámica, fui consciente de que no podía tratar muchos aspectos del desarrollo de la clase obrera con toda la profundidad que me hubiera gustado. Aspectos como los movimientos revolucionarios agrícolas del siglo XVIII, el desarrollo de comunas en el siglo XIX, el nacimiento de los sóviets irlandeses durante la guerra de Independencia (1919-21) y la lucha filosófica entre el <i>tradeunionismo</i> y sindicalismo. El derecho de asociación obrera no consiguió implantarse hasta veinte años después de que los sindicatos fuesen aceptados en Inglaterra.</p> <p>Desde 1922, momento en que logra la independencia de la mayor parte del territorio, Irlanda sigue siendo un país dividido. Cuando Inglaterra no pudo seguir ejerciendo su viejo rol imperial en todo el país, aceptó un autogobierno para 26 de los 32 condados, pero conservó el control sobre los 6 condados del nordeste. Esta área se denominó erróneamente Irlanda del Norte, pues la mayor parte del territorio del norte de Irlanda está en la República de Irlanda, mal denominada Irlanda del Sur. Como la partición había pasado por alto la voluntad, expresada políticamente, de la inmensa mayoría del pueblo irlandés, y se había impuesto por medio de la fuerza militar, sólo había una manera de mantener el poder y de conservar ese territorio dentro del Reino Unido. Como se podrá ver en los capítulos más relevantes de este libro, la única manera de hacerlo fue la negación de los derechos civiles de un tercio de la población (o sea, los católicos que se identificasen con la causa nacionalista). El sectarismo religioso nunca fue la raíz del problema en Irlanda del Norte, sino un síntoma cínicamente utilizado por el Gobierno para mantener dividida a la población.</p> <p>Incluso en nuestros días, mucha gente sigue sin entender que Irlanda del Norte formara parte del Reino Unido cuando, en la década de 1960, allí no existía nada parecido al sistema de “un hombre, un voto”. Se regía por una legislación (Specials Powers Act, Ley de Poderes Especiales) que habría despertado la admiración de Adolf Hitler o del régimen del Apartheid sudafricano. En la década de 1960, esa negación de los derechos civiles, y la violenta represión del movimiento por los derechos civiles de Irlanda del Norte, fue la chispa que en 1969 desencadenó la erupción de la “larga guerra” en el Norte.<br /> Hoy día, tras décadas de derramamiento de sangre y años de nefastas negociaciones y tensiones, se ha creado una nueva administración en la que los derechos civiles están amparados por ley, y los representantes de todas las comunidades pueden ser elegidos y reunirse para decidir su futuro en el gobierno local. No todos lo aceptan como una vía de futuro. Persisten la suspicacia y la malestar por parte de ambos bandos, y disidentes de ambos lados se han mostrado reacios al abandono de las balas y las bombas como forma de avanzar. Que una nueva vía conduzca o no a la reunificación pacífica del país y a una Irlanda unida como la existente antes de la partición de 1922, aún está por ver.</p>
-
<p>En aquest llibre no hi trobareu una història general i raonada de l’independentisme d’esquerres. Només tracta dels primers anys d’aquesta història; i a més a més, es limita als aspectes i qüestions amb els quals l’autor discrepa d’altres opinions que s’han expressat —o deixat d’expressar— i que avui conformen el relat [canònic] que ja coneixem. Tanmateix, el llibre no pretén omplir cap buit, però sí completar aquest trencaclosques que és la història de l’independentisme combatiu i revolucionari, de la qual encara no s’ha escrit la darrera paraula.</p> <p>És un relat trepidant, que enganxa, i pertany a la categoria de llibres de “jo hi vaig ser”. Escrit pel primer detingut de Terra Lliure, és eminentment un relat en clau política, i alguns temes que hi són tractats, ho són per primera vegada.</p> <p>Així, per primera vegada es fan públics els documents contraposats que es van discutir a la I Assemblea de Terra Lliure</p> <p>Per tot això, la seva lectura és aconsellable pels bons coneixedors d’aquesta història que vulguin aprofundir en el seu coneixement.I pel que fa als recentment incorporats a l’independentisme d’esquerres, la lectura del llibre els permetrà conèixer de primera mà els seus orígens.</p>
-
<p>En aquesta magna obra, Francesc Serra rescata de l’anonimat els veritables herois del 1714, els quals, amb noms i cognoms, ens parlen de com varen lluitar en una guerra decisiva per al futur de la nació. Un conflicte en què els catalans, abandonats per les potències internacionals, varen continuar sols la lluita, conscients del que comportaria la rendició.</p> <p>L’historiador Francesc Serra, especialista en aquest període, ens presenta el resultat de les seves darreres investigacions, amb moltes informacions encara inèdites. Més d’un centenar de biografies dels lluitadors per les llibertats nacionals en contra de la política centralitzadora de Felip V, el primer Borbó de la Monarquia Hispànica. Per les pàgines del llibre desfilen vides extraordinàries, algunes de patriotes que el temps havia relegat a l’oblit.</p> <p>L’obra dignifica la memòria de tots aquells catalans que fa 300 anys varen lluitar per defensar les llibertats del país. Tres segles després, encara en plena ofensiva contra la nació catalana pels hereus dels que varen voler esborrar Catalunya del mapa, cal tenir ben present la perseverança i l’esforç de tots aquests herois del 1714 que varen defensar Catalunya fins a les últimes conseqüències.</p>
-
<p><em>L’Estat ecològic</em> és una aportació innovadora al pensament catalanista contemporani. Si la reivindicació d’un Estat propi és ja avui una posició majoritària de la nostra societat civil, el debat democràtic se situa ara en les característiques que ha de tenir aquest Estat per superar un model econòmic i de desenvolupament que ens ha portat a l’atzucac i del qual se’ns expliquen els antecedents.</p> <p>L’assaig de Santi Vilanova arrela en la tradició ecopacifista europea i en l’anomenada economia ecològica per sortir de la crisi. Més de trenta anys després d’haver escrit <em>L’econacionalisme</em>, Vilanova ens ofereix una nova visió al caliu de l’Assemblea Nacional Catalana, de la qual és un dels impulsors de la sectorial E3 per la Independència (ecologia, energia i entorn).</p> <p>Aquest llibre és una resposta alternativa i mediterrània als estats militars i nuclearitzats, com l’espanyol, que han dominat la societat industrial durant el segle XXI.</p>
-
<p>Aquest llibre explica la llarga lluita dels catalans, des del 1714, per assolir el reconeixement nacional i la independència. És la història de la nostra esperança, traduïda en accions que han obert les portes del país a un futur en plenitud. Explica també d’una manera alhora rigorosa i planera allò que ha passat en els darrers trenta anys, durant els quals s’ha consolidat el convenciment que ja no era possible una entesa de Catalunya amb Espanya. Explica així mateix les més recents agressions polítiques de què el poble català ha estat víctima per part dels governs espanyols i la resposta que hem donat a aquestes accions de violència institucional i política contra els trets identitaris, el benestar dels ciutadans i el dret d’autodeterminació de Catalunya</p>
-
<p><em>Terra Lliure: punt de partida (1979-1995)</em>. Una biografia autoritzada és obra de quatre protagonistes de l’experiència clandestina que va col·locar l’independentisme polític català a la palestra. Els quatres autors van formar part d’aquesta organització armada en diferents etapes, com desenes d’altres persones, amb l’objectiu de dinamitzar i clarificar un moviment polític perseguit i marginat durant els anys de l’anomenada Transició.<br /> <br /> No es tracta d’un llibre de batalletes. Ni es tracta tampoc d’un assaig polític ni d’un conjunt de memòries. <em>Terra Lliure: punt de partida (1979-1995)</em> aporta noves informacions, moltes de desconegudes, sobre l’existència d’aquesta organització armada i una anàlisi dels seus errors i dels seus encerts. Però l’interessant d’aquesta biografia política és, amb tota certesa, el fet que per primer cop s’explica des de dins la història Terra Lliure i la relació amb el moviment independentista durant totes les seves etapes.</p>
-
<p>A les acaballes del franquisme, un grup de joves catalanistes i revolucionaris van fundar el Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN). Un partit que es va estendre arreu dels Països Catalans i que va ser el referent de l’independentisme català durant tota una dècada. Un partit en el qual es van emmirallar moltes altres organitzacions que han vingut més tard.</p> <p>A través del llibre de Roger Buch es pot resseguir el periple viscut pel PSAN, nascut en temps de gran agitació política i que ha esdevingut un dels partits més emblemàtics de la tortuosa història de d’independentisme català. Un partit que, si bé no va aconseguir els seus objectius, va marcar tota una generació de militants.</p> <p>Però, per què no es va poder consolidar el PSAN? Què resta avui d’aquella «Independència, Socialisme i Països Catalans» que proclamava? Roger Buch ens explica les claus dels èxits i els fracassos del PSAN i l’evolució política posterior dels militants i dirigents.</p>
-
<p>Malgrat existir des de l’any 1987 i disposar ja d’una llarga trajectòria política, no fou fins a la irrupció als principals mitjans de comunicació del país el maig de 2007, amb l’obtenció d’unes desenes d’actes de regidor, i quatre anys més tard amb la seva consolidació en obtenir-ne un centenar, que la sigla CUP aparegué amb força en l’escenari polític i mediàtic del país.</p> <p>Però, què és la Candidatura d’Unitat Popular i quin és l’espai polític que representa, més enllà dels tòpics i de les anàlisis simplistes que sovint s’utilitzen per classificar-la? Quins són els fonaments en els quals se’n sustenta el corpus ideològic i quina n’ha estat l’evolució al llarg de la seva existència?</p> <p>Unitat Popular. La construcció de la CUP i l’independentisme d’esquerres intenta respondre aquestes qüestions i repassar els moments més importants en la vida d’aquesta organització política i de l’independentisme d’esquerres modern al conjunt dels Països Catalans. A més, també pretén ser un instrument valuós per conèixer, de primera mà, què ha dut aquesta força a convertir-se, sens cap mena de dubte, en una de les més puixants, arrelades i il·lusionants de la realitat política catalana.</p>
-
<p><em>Catalunya, one nation, two states. Un estudi etnogràfic de la resistència no violenta a l’assimilació</em>, és un llibre d’Alexander Alland Jr. i Sonia Alland que recull una recerca etnogràfica feta a la Catalunya Nord, durant 10 anys, sobre la resistència pacífica de la gent a l’assimilació cultural, a banda i banda de la frontera.</p> <p>Per les seves pàgines desfilen centenars de situacions que ens ajuden a comprendre com les persones estipulen la seva identitat, a favor o en contra d’idees, realitats i somnis. En poques paraules, no és fàcil viure en català i sentir-se d’una nació, quan dos Estats més grans treballen per ofegar la realitat cultural i social d’un grapat d’homes i dones.</p> <p>En paral·lel, els autors afegeixen tot un seguit de lúcides reflexions sobre aquest racó de món, i les comparen amb d’altres llocs amb problemàtiques semblants. Reflexions, en tot cas, que són actuals, però que falquen les seves arrels en un passat complex. La Catalunya Nord vindria a ser el laboratori on comprovar l’anorreament cultural i social que es practica en diverses parts del món.</p> <p>Al llibre trobareu el tractament acurat de la història catalana, la Nova Cançó, la llengua, els costums, la vida quotidiana, la política i l’esport, el batec social, el tremp de l’activisme cultural, els vaivens econòmics, fins i tot l’oblit institucional d’una realitat que pugna per no desaparèixer.</p> <p>L’historiador Josep Maria Ainaud de Lasarte n’ha fet el pròleg; i la traducció va a càrrec de l’antropòloga Laura Cardús i Font.</p>
-
<p>La <i>Història dels moviments nacionalistes</i> sintetitza la lluita de nombrosos pobles europeus i dels seus moviments d’emancipació nacional. Al llarg de les pàgines que componen el llibre, Rovira analitza diversos països com Finlàndia, Polònia, Lituània, Flandes, Creta, Hongria, el País Basc i Catalunya, entre altres nacionalitats sense Estat propi que pugnen per aconseguir o consolidar la seva independència.</p> <p>En aquesta obra, que manté plenament la vigència al cap de gairebé un segle d’haver estat publicada per primera vegada, Rovira i Virgili aborda la història des d’un punt de vista científic, a partir d’una concepció nacionalista moderna i progressista.</p> <p>Rovira, en un text cabdal que ha esdevingut un clàssic i una obra fonamental per a tots aquells que vulguin conèixer les bases històriques dels nacionalismes contemporanis, proposa un nou mapa d’Europa, que no té res a veure amb la realitat caduca dels imperis ni dels estats que oprimeixen les nacions petites. Rovira situa Catalunya en el context polític internacional de l’època i reivindica el paper de les organitzacions obreres en la defensa de la causa de les nacions sense Estat.</p> <p> </p> <p>EN RESUM</p> <p>— La més completa història de tots els moviments nacionalistes europeus contemporanis.</p> <p>— Ajuda a entendre la història dels nacionalismes català i basc dins del conjunt de la lluita per la llibertat nacional dels petits pobles d’Europa.</p> <p>— Una obra clàssica escrita per un dels millors historiadors catalans del segle xx.</p> <p>— L’alliberament de tants pobles europeus esdevé un exemple per a aquells que, com Catalunya, encara no han aconseguit la seva plena llibertat.</p>
-
<p>El 14 de noviembre de 1975 se consumó una de las mayores vergüenzas históricas de la España contemporánea. El último Gobierno de Franco, traicionando la promesa que había hecho a los habitantes del territorio y el reiterado compromiso adquirido ante las Naciones Unidas, cedió la administración colonial del Sáhara occidental a Marruecos y Mauritania a partir del 27 de febrero de 1976, haciendo imposible con ello el ejercicio del derecho a la autodeterminación del pueblo saharaui.</p> <p>Desde entonces el Sáhara sigue siendo el último territorio africano pendiente de descolonizar y el problema se ha enquistado convirtiéndose, primero, en una guerra entre Marruecos y los saharauis —Mauritania fue pronto derrotada por éstos— y luego en un problema endémico con negativas consecuencias para todas las partes implicadas: para Marruecos, a quien la comunidad internacional niega la legitimidad de su ocupación militar; para las Naciones Unidas, incapaces de resolver el entuerto; para España porque, lejos de haberse librado del mismo, el contencioso sigue envenenando las relaciones con su vecino meridional; y, por supuesto, para el pueblo saharaui, separado de su patria por un muro tan inhumano como lo fue el de Berlín y lo es el de Cisjordania, y obligado a un interminable y desesperanzado exilio.</p> <p>El autor vivió como periodista y desde el propio Sáhara los momentos clave de aquellos hechos y relata lo ocurrido con la viveza del que ha sido testigo presencial, e incluso involuntario protagonista, de acontecimientos históricos.</p> <p>Un testimonio de primera mano a cargo de alguien que estuvo allí y que, al cabo de 35 años, nos desvela, por vez primera, la auténtica realidad de lo que sucedió aquel otoño de 1975.</p>
-
<p>Secesionismo, independentismo, separatismo, nacionalismo sin Estado... Desde que, hace medio siglo, los estados de África se independizaron de las metrópolis europeas, varios movimientos secesionistas han cuestionado la validez de sus fronteras. Este libro presenta trece casos muy diferentes que nos permiten reflexionar sobre la pluralidad y la complejidad de sentimientos nacionales en el continente africano: Sáhara Occidental y Marruecos, tuaregs en Níger, Casamance y Senegal, sur de Nigeria, Camerún Meridional, Cabinda y Angola, Caprivi y Namibia, Barotseland y Zambia, Katanga y R.D. Congo, Ruwenzururu (Uganda y R.D. Congo), Sudán Meridional, Somaliland y Eritrea.</p> <p>¿Cuáles son los orígenes de las reivindicaciones independentistas? ¿Cuáles son las principales causas históricas, políticas, económicas y culturales que hacen que dichos conflictos sean tan duraderos? ¿Cómo se organizan dichos movimientos? ¿Cuál es su situación política en la actualidad? ¿Cuál es el papel de las élites locales y los líderes religiosos en estos conflictos? ¿Y el de la diáspora? ¿Por qué, a menudo, los acuerdos de paz entre ambos contendientes acaban siendo papel mojado? ¿Y cómo vive el ciudadano de a pie esta situación? ¿Cómo se avecina la situación política en dichas zonas en un futuro inmediato?</p> <p>Varios investigadores de contrastada reputación internacional responden a éstas y a muchas más cuestiones para confeccionar uno de los libros más sólidos que se han publicado en los últimos años en Europa sobre el secesionismo en el África actual.</p>
-
<p>La nit del 19 de maig de 1972 un grup de joves a la punta oest de la Diagonal de Barcelona distreu una parella de vigilants. En aquells moments, explota una bomba sota les columnes del monument A los caídos. El soroll travessa tota la ciutat. L’endemà, els feixistes hi posen flors mentre exigeixen detencions i mà dura. La bomba, la pedra esmicolada, és l’expressió d’un poble envaït, executat, silenciat. Un poble que expressa de manera contundent el fàstic, la ràbia i els anhels.</p> <p>Aquesta obra ens explica la trepidant història del Front d’Alliberament Català. En el seu si, un grup de joves s’aboca a la lluita clandestina sense esperar res de concret: desitjant només la llibertat. Un grup que serà perseguit, jutjat i dispersat. Que patirà la tortura, la presó, la traïció i l’exili. Un grup, una veu, que cridarà a través d’atemptats contra símbols feixistes la seva convicció en una Catalunya lliure i igualitària. Que pensarà en el Macià que intentà alliberar Catalunya i en el Companys que la voldrà sobirana; i somiarà en la independència, com tants altres abans i després. Aquesta és la seva crònica. Sí, no hi ha dubte que la història pot ser vibrant.</p> <p>Aquest llibre dóna veu a una lluita tants cops silenciada. Deixeu-vos submergir en la clandestinitat de la mà dels mateixos que la van patir. La lluita armada a Catalunya existí. El FAC n’és el millor testimoni.</p>
-
<p>Durant la dècada dels setanta, en el decurs dels darrers anys de la dictadura i al llarg del procés de transició que es clogué amb la reforma política espanyola i la mutació del règim franquista en una monarquia parlamentària, una colla d’activistes independentistes catalans organitzaren la resistència armada al règim i al pacte de renúncies i claudicacions posterior, amb la constitució d’una organització militar clandestina i secreta, disposada a actuar al servei del país quan els seus serveis fossin requerits.</p> <p>El grup que en una de les ràtzies repressives de què fou objecte va ser batejat per la policia espanyola amb el nom d’Exèrcit Popular Català (EPOCA), suposava el nexe de continuïtat històrica entre el vell separatisme resistent, bastit durant el primer terç de segle XX, amb l’oposició antifranquista i el nou independentisme modern que s’estaven gestant, gràcies a la influència dels moviments d’alliberament nacional, que arreu del planeta emprenien el camí de la lluita anticolonialista i antiimperialista.</p> <p>Amb <em>EPOCA, l’exèrcit a l’ombra</em>, Edicions el Jonc pretén recuperar la història oblidada d’aquella colla d’activistes que van lliurar-se a la causa de la justícia i de l'alliberament dels Països Catalans, situant la seva lluita, després de molts anys d’ostracisme, al lloc que pertoca en la memòria col·lectiva del país.</p>
-
<p><strong>Antoni Rovira i Virgili</strong> és un dels historiadors, pensadors i polítics més rellevants del panorama in-tel·lectual català del segle xx. Aquest lúcid assaig, escrit en un moment de consolidació del moviment catalanista, és una nítida radiografia de les mancances nacionals de Catalunya. S’hi marquen els objectius que el país havia d’assolir per sobreviure com a col·lectivitat i per aconseguir un major grau d’identitat i de consciència nacionals. Pel seu autor, Catalunya era un poble que calia nacionalitzar. Aquesta petita gran obra de Rovira conté el germen del que serà el seu pensament polític i el seu projecte de futur de Catalunya com a nació. L’estudi del professor Xavier Ferré, especialista en l’obra de Rovira i Virgili, ajuda a situar <i>La nacionalització de Catalunya</i> en el marc històric en què va ser concebuda.</p>
-
<p>Des dels inicis de la seva activitat armada, Terra Lliure va esdevenir el símbol de la lluita independentista del poble català. Les consignes i la simbologia de l'organització armada van ser àmpliament difoses i no era estrany veure-les reproduïdes a les parets d'arreu dels Països Catalans. Terra Lliure ha jugat un paper importantíssim a l'hora de configurar l'independentisme modern, a l'hora d'estendre socialment el discurs rupturista d'aquest nou independentisme que sorgia del desencant i de la farsa que suposà la transició "democràtica". Malgrat ser una peça d'innegable importància a l'hora d'entendre l'actual independentisme català, Terra Lliure continua condemnada a l'oblit i a l'ostracisme. Sembla, doncs, que el record de Terra Lliure continuï molestant, que hi hagi qui no està interessat a recuperar aquesta part de la nostra història recent. Aquest llibre pretén donar la veu a Terra Lliure. Pretén recuperar els pensaments daquells homes i dones que van decidir lluitar, amb les armes a les mans, per la llibertat del nostre poble. Aquest llibre pretén, en definitiva, aclarir aquest període obscur de la nostra història més immediata i situar al lloc on es mereixen aquells i aquelles que des de Terra Lliure van lliurar-se a la causa de la justícia i l'alliberament dels Països Catalans.</p>
-
<p>El independentismo catalán está mejor que nunca o al menos eso es lo que parece. Bajo esta premisa, el libro relata las diferentes etapas que ha recorrido el movimiento político y social que ha reivindicado este objetivo, con especial atención a Esquerra Republicana de Catalunya, auténtico depositario electoral de este espacio político. Pero más allá de ERC también hay vida, como lo demuestran organizaciones como Estat Catalá, la crida de la Solidaritat, las recientes Candidaturas d’Unitat popular, así como las múltiples y variadas expresiones difusas de un independentismo que, poco a provoca dejando los márgenes para acercarse a una centralidad siempre relativa</p>
-
<p>La nova edició d'aquest llibre d'Andreu Nin, publicat per primera vegada durant la Segona República, és una de les formulacions pioneres de la relació entre el moviment nacional català i el moviment obrer de Catalunya. Lluita obrera i lluita per l'alliberament nacional es relacionen de manera molt estreta en el pensament de l'autor. <em>Els moviments d'emancipació nacional</em> és un llibre, únic en el seu gènere, en què s'estudien i es critiquen les distintes posicions dels clàssics del marxisme i dels corrents principals del moviment obrer davant el problema de les nacionalitats. Tots els exemplars d'aquesta obra varen ser destruïts quan els exèrcits de Franco ocuparen Catalunya. L'edició de 1970 es va haver de fer a l'exili i tingué una difusió molt reduïda.</p> <p>Per tant, la present reedició és un autèntic esdeveniment editorial, i ha estat enriquida amb l'estudi preliminar del professor Pelai Pagès, que se suma al de Wilebaldo Solano de l'edició de París de 1970.</p> <p>EN RESUM — Es tracta de la primera edició a Catalunya d'un llibre que fou destruït per Franco el 1939. — Ens dona una visió clara de la relació entre el moviment nacional català i el moviment obrer a Catalunya — És l'obra d'un marxista assassinat pels comunistes. — Traductor de Dostoievski, Txèkhov i Tolstoi al català. — Va fundar Esquerra Comunista, que el 1935 es va unir al BOC per constituir el POUM. — Una reedició molt esperada i imprescindible per entendre els conflictes polítics durant la República i la Guerra Civil.</p>
-
<p>El mejor libro para conocer de forma rápida toda la historia de Cataluña desde los más remotos tiempos hasta hoy. Se trata de una visión rigurosa y amena dirigida a todos los públicos, que el lector podrá leer con facilidad y en poco tiempo. La obra del profesor Sobrequés acerca el pasado catalán, desde su prehistoria hasta hoy, a los catalanes sin excepción y a aquellos forasteros que, al visitar Cataluña, quieran tener un conocimiento general de lo que ha sido este país a lo largo de sus miles de años de existencia. Esta breve historia tiene como objetivo presentar cómo se configuró una nación dotada de Estado propio, que tuvo un papel destacado en Europa durante siglos. Y también explicar de qué manera este Estado fue agredido a lo largo de dos siglos hasta ser destruido el 11 de septiembre de 1714 y la posterior lucha de los catalanes por renacer de sus cenizas y recuperar su lugar en la historia.</p>
-
<p>Basta con mirar los mapas sucesivos para ver que el espacio atribuido a Palestina se ha ido encogiendo con el paso del tiempo. El gobierno israelí trata de arrinconar a los palestinos en una esquina del tablero de ajedrez desde donde no tengan ya ninguna opción. Si llegamos a un acuerdo sobre una solución que comporte dos estados, nos proponen unos bantustanes. Y si decimos que, en esas condiciones, preferimos un estado único y democrático, entonces nos acusan de querer destruir Israel. Tenemos que ser capaces de explicar que nuestra lucha es una lucha de liberación nacional, pero que no es, ni ha sido nunca, una lucha contra los judíos. Nos han atacado y no hemos replicado. Nos han arrebatado la tierra; nosotros no hemos arrebatado la tierra de nadie. Edward Said ha dicho que somos «las víctimas de las víctimas». Reconocemos cuánto han sufrido los judíos, pero creemos que eso no justifica en modo alguno lo que nos han hecho sufrir a nosotros. No tenemos por qué excusarnos de sus infortunios. Defendemos nuestros derechos.</p>
-
<p><em>Operación Ogro: Cómo y por qué ejecutamos a Carrero Blanco</em></p> <p>El famoso libro, traducido a muchos idiomas, en el que los autores de aquella acción armada relataron cómo prepararon y realizaron el atentado al Almirante Carrero Blanco, que tanta importancia tuvo en la aceleración histórica del final de la Dictadura del General Franco.</p> <p>A los veinte años de aquel acontecimiento se reeditó este libro con algunas nuevas aportaciones y un capítulo inédito.</p>