-
<p>Rosa Luxemburg (1871-1918) luchó toda su vida contra el capitalismo salvaje y su secuela de hambre, explotación y pobreza. Previó y denunció los gérmenes de la sociedad de consumo y previó y denunció el nacional socialismo (o social patriotismo, como ella lo llamaba); y previó y advirtió contra la deriva autoritaria de la Revolución de Octubre. Pero, ¿quién fue realmente Rosa Luxemburg? ¿Por qué la conocemos tan poco y tan mal? ¿Por qué su obra, y especialmente sus escritos sobre la “Cuestión Nacional” han llegado al público a cuentagotas, de forma fragmentada y terriblemente mutilada? La respuesta es que fue una revolucionaria sumamente crítica, sagaz, valiente y honesta y, por ello, incómoda. Incómoda para poderosos y patronos, que la enviaron una y otra vez a la cárcel; incómoda para “socialistas de Estado”, que propiciaron su asesinato; e incómoda para el estalinismo, que tejió un velo de silencio sobre su persona y su obra. Hoy, en cambio, nos damos cuenta de que su pensamiento es quizá, de entre los marxistas de su generación, el más moderno.</p> -
<p>La Unió dels Catalans Independentistes (UCI) va ser la primera organització catalana que incorporà sense ambages la paraula independència a les seves sigles. Entitat promoguda pel Catalunya. Grop Nacionalista Radical, de Santiago de Cuba, es va constituir l’any 1943 amb l’objectiu d’aplegar els catalans residents a l’exterior a redós d’una estratègia independentista que, alhora, donés suport a la resistència que el Front Nacional de Catalunya lliurava contra la dictadura franquista des de l’interior.</p> <p>Aquest llibre estudia els antecedents i les causes de la configuració de l’UCI, i se’n relata la trajectòria i l’extensió a Mèxic, on se n’estructurà una delegació. Finalment, s’expliquen les raons de la seva desaparició el 1959. Reprenent la línia de recerca encetada amb <em>Els orígens de l’independentisme català a Cuba</em> (Edicions del 1979, 2017), Fermí Rubiralta i Casas aprofundeix en la història política de la diàspora catalana a Amèrica i reconstrueix la cronologia de les reivindicacions separatistes primerenques, que, com explica, no sorgiren als Països Catalans sinó a l’illa de Cuba.</p> -
<p>Reconocer la identidad nacional y considerar sus derechos fue una de las cuestiones problemáticas que tuvo que abordar la socialdemocracia, en debates que produjeron propuestas dispares. Lenin lo abordó desde el plano y la perspectiva de la lucha contra el Imperio zarista, con una composición nacional múltiple en la que la hegemonía correspondía a la nación del Zar, la rusa; elaboró en ese contexto y con la mirada puesta siempre en las exigencias de la lucha una doctrina compleja de la autodeterminación, sobre la base de la preeminencia de la identidad de clase y la unidad de las clases trabajadoras en esa lucha y en el nuevo estado que de ella habría de surgir. El tránsito de la toma del poder a la construcción del estado revolucionario le llevó a añadir la consideración del federalismo como medio para establecer y mantener su unidad. Tras la muerte de Lenin, Stalin manipuló aquella doctrina compleja, reduciéndola y desnaturalizándola, llegando a oponer autodeterminación y federalismo, en el transcurso de una transformación sectaria de la política de la Internacional Comunista establecida hasta 1922. La rectificación de ese curso sectario a partir de 1935, el giro del Frente Popular, llevó no solo a la recuperación del sentido inicial del autodeterminismo leninista sino a ampliar la mirada de la Internacional Comunista hacia las identidades nacionales mayoritarias, cuyo contenido popular y democrático estaba amenazado por la eclosión de los nacionalismos, de manera particular por los fascistas.</p> -
<p>Thomas Sankara continua sent una figura revolucionària de primer ordre per al joven africà en lluita. Durant el seu pas breu però fulgurant al capdavant de Burkina Faso, interromput pel seu assassinat el 1987, el jove oficial va marcar la història del país i de l’Àfrica, així com la memòria de les lluites antiimperialistes.</p> <p>En aquest recull es poden trobar, més enllà dels discursos principals de Sankara, discursos inèdits. A banda de fer un balanç regular a la revolució, aborda temes molt importants per a ell: el neocolonialisme, l’alliberament de les dones, la lluita contra el deute, la defensa del medi ambient i la lluita contra la desertització o el moviment de països no alineats.</p> <p>A banda d’aquests discursos, convenientment contextualitzats per Bruno Jaffré, especialista en la revolució burkinesa i biògraf de Sankara, s’inclouen, per completar-ne la perspectiva, una biografia del dirigent burkinès, la presentació del seu projecte polític i un balanç sobre el seu assassinat. Una obra completa que permet fer-se una idea profunda de l’experiència revolucionària inaudita que hi va haver a Burkina Faso, i del seu líder, Thomas Sankara.</p> <p>«No és una pèrdua de temps, en aquest període de commemoració, rellegir Sankara per apropiar-se de la seva reflexió, que en molts temes (ecologia, feminisme, deute...) va estar avançat al seu temps, i també del seu balanç: fracassos de vegades dramàtics i èxits molt de temps subestimats.» —Rémi Carayol, <em>Le Monde Diplomatique</em></p> -
<p><strong>Antoni Rovira i Virgili</strong> és un dels historiadors, pensadors i polítics més rellevants del panorama in-tel·lectual català del segle xx. Aquest lúcid assaig, escrit en un moment de consolidació del moviment catalanista, és una nítida radiografia de les mancances nacionals de Catalunya. S’hi marquen els objectius que el país havia d’assolir per sobreviure com a col·lectivitat i per aconseguir un major grau d’identitat i de consciència nacionals. Pel seu autor, Catalunya era un poble que calia nacionalitzar. Aquesta petita gran obra de Rovira conté el germen del que serà el seu pensament polític i el seu projecte de futur de Catalunya com a nació. L’estudi del professor Xavier Ferré, especialista en l’obra de Rovira i Virgili, ajuda a situar <i>La nacionalització de Catalunya</i> en el marc històric en què va ser concebuda.</p> -
<p>Este texto pretende ser crónica y aprendizaje de la historia más reciente de la Otra América Latina. Aquella historia que pueden relatar, y que construyen, los movimientos sociales de las últimas décadas: las mujeres y los hombres de las barriadas populares, de las favelas, de las periferias de las grandes y las pequeñas ciudades, de los campos y las selvas… en suma, quienes siempre quedaron en los márgenes del sistema dominante. </p> <p>Hombres y mujeres anónimas, campesinado que sobrevive en valles, altiplanos o bosques tropicales. Piqueteros que exigen trabajo y condiciones dignas de vida, y madres con pañuelo blanco que demandan por sus hijas e hijos desaparecidos. Mujeres empoderadas que pugnan por sociedades despatriarcalizadas libres de las violencias machistas y equitativas. Mujeres y hombres afroamericanos e indígenas que exigen acabar con el racismo y ver no solo reconocidos sus derechos sino la real posibilidad de ejercerlos. </p> <p>Es así la historia de las grandes mayorías de esa Nuestra América que sigue pidiendo, demandando, empujando, exigiendo acabar con el colonialismo y con el modelo de dominación neoliberal del último medio siglo, para poder construir colectivamente sociedades democráticas y justas. Un verdadero nuevo continente. </p> <p>«Algún día América tendrá una voz de continente, una voz de pueblo unido. Una voz que será respetada y oída; porque será la voz de los pueblos dueños de su propio destino».<br /> — Salvador Allende</p> -
<p>De la irrupció d’ETA fins al cessament de la seva activitat armada, passant pel naixement de Sortu, l’Esquerra Abertzale ha tingut el poder d’influència per instal·lar en l’agenda espanyola un conflicte nacional de manera permanent. És l’èxit de tot un moviment amb una particular forma d’organitzar-se, i d’una ideologia, unes pràctiques polítiques i uns objectius que són una referència per a moviments d’arreu del món.</p> <p>El treball que teniu a les mans parla d’aquest fenomen i de la seva capacitat per connectar amb una part important de la ciutadania basca desplegant un discurs i unes pràctiques ben allunyades de la política tradicional. A partir del relat de dirigents i de militants de base es descriu la trajectòria històrica, estratègica i vital de l’Esquerra Abertzale.</p> <p>De l’Esquerra Abertzale se n’ha parlat molt. Sovint, a causa de l’ombra que de manera constant ETA ha projectat sobre ella. Ens referim a la presumpta relació i/o coordinació entre ETA i l’Esquerra Abertzale civil, un vincle que no és fàcil d’escatir completament. La clandestinitat dels seus activistes, els interessos amagats o declarats de mitjans de comunicació i de partits polítics, la desinformació i el context polític –sempre cruel–, no ajuden a treure’n del tot l’entrellat. Parlem d’un espai sociopolític divers i múltiple. ETA és Esquerra Abertzale, però no tota l’Esquerra Abertzale és ETA.</p> <p>Aquest llibre demostra que només es pot entendre l’Esquerra Abertzale si s’estudia de forma dinàmica, tenint en compte la relació i les interconnexions que es donen entre tots aquests grups i els seus discursos, i també els fets històrics que ha viscut. Aquesta radiografia de l’Esquerra Abertzale. S’ha escrit a vuit mans, combinant l’aportació acadèmica amb la periodistica.</p> -
<p>La rebelión catalana de 1640 fue un acontecimiento capital en la Europa del siglo XVII. Sus antecedentes y sus causas –uno de los ejes de este magistral y clásico estudio– iluminan extraordinariamente la cuestión, largamente debatida, de la decadencia de España.</p> <p>John H. Elliott perfila con trazo firme el progresivo deterioro de las relaciones entre el Principado de Cataluña y el gobierno de la monarquía en Madrid a lo largo de la primera mitad del siglo XVII. De la feroz represión del bandolerismo catalán a la presión que suponían las nuevas políticas centralizadoras de Olivares, la tensión creciente acabó desembocando en una rebelión que, en última instancia, desempeñó un papel crucial en el declive español. Investigación ejemplar y obra fundamental, <em>La rebelión de los catalanes</em> no solo es una lectura esencial para comprender las razones del declive español sino que constituye, igualmente, un caso paradigmático de la lucha perenne entre las libertades regionales y las necesidades de los gobiernos centrales.</p> <div>La presente edición ha sido revisada en su totalidad e incluye, además, un nuevo prólogo del autor y un estudio de los profesores Pablo Fernández Albaladejo y Julio Pardos Martínez sobre la obra e influencia de J. H. Elliott.</div> -
<p>Este libro es un manual para entender el conflicto palestino-israelí, principalmente en sus claves históricas pero también en sus claves sociológicas, geopolíticas y, por su puesto, humanitarias. Tras un prefacio en el que se cuentan las circunstancias en las que hace unos años se escribió el texto y unos necesarios mapas para ubicar geográficamente la zona, se presenta una introducción que avanza buena parte del contexto histórico y que ayuda a resolver muchas de las dudas más comunes sobre el conflicto.</p> <p>Luego el grueso del libro va desgranando cada una de las etapas transcurridas en la zona, siempre haciendo hincapié en las diferentes formas de resistencia noviolenta palestina, hasta llegar al Genocidio de Gaza en 2023. Se añade un capítulo sobre derechos humanos previo al conflicto, y varios anexos: uno con una cronología, otro con un glosario y finalmente otro sobre las claves geopolíticas del último año, que enmarcan el ataque de Israel a Gaza como el culmen de un proceso de apropiación que se produce en un momento determinado.</p> -
<p>Haití es el país más pobre de América Latina, ¿Qué más sabemos de Haití? ¿Por qué no sabemos nada más? En 1804, el pueblo de una pequeña isla del caribe, Saint Domingue, se declaró independiente de Francia y dejó de ser una colonia, convirtiéndose en la primera nación políticamente independiente de América Latina.</p> <p>Dirigida por Toussaint l’Ouverture y Jean Jacques Dessalines, la revolución de Haití —cuyos inicios son las insurrecciones de negros y mulatos— comenzó siendo una rebelión de esclavos que luchaban por su libertad y se transformó en una guerra por la independencia, en la que un ejército popular de exesclavos negros se enfrentó a los ejércitos español e ingles, y derrotó al ejército de Napoleón Bonaparte.</p> <p>Conocer los acontecimientos de “la revolución negra” es indispensable para recuperar la conexión entre la miseria actual de Haití y el proceso de expropiación que se desarrolla desde el siglo XV en adelante.</p> -
<p>En este libro, el autor realiza una férrea defensa de lo que hoy se considera parte de la escuela económica y política que gira en torno a la teoría de la dependencia, aquella que afirma que los países del centro se desarrollan a costa de los periféricos y que la relación entre ambos se estructura sobre el robo colonial, la violencia patriarcal, la búsqueda incesante de beneficios, herencias todas del proyecto de construcción de civilización europeo del siglo XVIII. La opinión que aquí se expresa es que, dada esta epistemología, el proletariado del núcleo imperialista, junto con su burguesía, continuaría oprimiendo a los “trabajadores del Este” incluso después de que se haya llevado a cabo una revolución socialista en el núcleo.</p> -
<p>«Soc de la ciutat de Haifa, però gairebé no recordo la llar de la meva infància. Puc veure la zona on jugava de petita, però de casa nostra només en recordo l’escala. Se’m van endur amb quatre anys, i no vaig tornar a veure Haifa fins molt després. Vaig tornar a la meva ciutat vint-i-un anys més tard, el 29 d’agost de 1969, quan el camarada Salim Issawi i jo vam expropiar un avió imperialista i vam tornar a Palestina per retre homenatge al nostre país ocupat i per mostrar que no havíem abandonat la nostra pàtria. Irònicament, l’enemic israelià, impotent, ens va escortar amb els seus avions francesos i americans.»</p> <p>Leila Khaled és una més de les milers i milers de palestines que han crescut entre l’ocupació militar israeliana i la resistència palestina, i que al llarg de la seva vida han hagut de decidir, sense gaires opcions, quin camí prenien, assumint-ne totes les conseqüències. El seu pas a la lluita armada, i la participació en operacions destinades a cridar l’atenció del món davant l’opressió invisible que patia Palestina, com el segrest d’avions, l’han convertida en un personatge molt conegut. Estimada, apreciada i admirada per generacions de palestines i solidàries d’arreu del món; i temuda, odiada i criminalitzada per les defensores del sionisme i les seves aliades internacionals.</p> <p>El llibre <em>Leila Khaled, el meu poble viurà</em> s’escriu l’any 1971 i s’edita l’any 1973, a partir de les converses que George Hajjar manté amb Leila Khaled. «Jo sabia que hi havia de jugar un paper: em vaig adonar que la meva missió històrica era com la d’un guerrer en l’inevitable batalla entre opressors i oprimits, explotadors i explotats. Vaig decidir convertir-me en una revolucionària per poder alliberar el meu poble i a mi mateixa.»</p> -
<p><em>Les paraules de la nació</em> és un diccionari del fet nacional i de la qüestió nacional. Té dos usos. D’una banda, és un recull terminològic: aplega la terminologia de la matèria amb plena actualització temàtica; en fixa la forma concreta (amb criteris de funcionalitat, genuïnitat lingüística i transparència semàntica); defineix cadascun dels termes amb precisió; i encara, en els casos pertinents, analitza l’origen i evolució del terme i del concepte. D’altra banda, és un tractat compacte sobre la matèria, només que presentat en forma d’articles ordenats alfabèticament.</p> <p>Fruit de tota una vida d’estudi, recerca i reflexió, el diccionari és d’àmbit universal, i no es limita a la teoria abstracta, sinó que l’acompanya d’exemples concrets de cada fenomen estudiat, exposició esquemàtica (però suficient) de múltiples casos d’arreu, i multitud de dades útils amb observacions orientadores. En conjunt, l’obra ofereix una visió panoràmica de la qüestió nacional en el món d’avui, és a dir, de la complexa dialèctica entre fet nacional i opressió nacional tal com es presenta en les teories en curs i, més encara, en la praxi sobre el terreny. Hi aporta una perspectiva internacional amb òptica catalana.</p> <p>Es tracta, doncs, d’una obra general introductòria a l’abast de tothom, alhora que àmpliament documentada i amb voluntat de rigor. Per motius idèntics és, també, una obra militant, en defensa dels drets de les nacions, de l’alliberament nacional i de classe i de la solidaritat internacionalista. Una obra de combat per a un període estratègic, enfront la ideologia hegemònica (l’etnocidisme postmodern) i el seu cúmul de mites i distorsions, infiltrat avui dia, de manera insidiosa i corrosiva, al si dels moviments d’alliberament nacional mateixos. Amb dues-centes setanta-vuit entrades que s’enllacen amb remissions, és probable que el present diccionari sigui el de més gruix mai produït en català sobre aquesta matèria.</p> -
<p>The Sámi, who have inhabited Europe’s far north for thousands of years, are often referred to as the continent’s “forgotten people.” With Sápmi, their traditional homeland, divided between four nation-states—Norway, Sweden, Finland, and Russia—the Sámi have experienced the profound oppression and discrimination that characterize the fate of indigenous people worldwide: their lands have been confiscated, their beliefs and values attacked, their communities and families torn apart. Yet the Sámi have shown incredible resilience, defending their identity and their territories and retaining an important social and ecological voice—even if many, progressives and leftists included, refuse to listen.</p> <p><em>Liberating Sápmi</em> is a stunning journey through Sápmi and includes in-depth interviews with Sámi artists, activists, and scholars boldly standing up for the rights of their people. In this beautifully illustrated work, Gabriel Kuhn, author of over a dozen books and our most fascinating interpreter of global social justice movements, aims to raise awareness of the ongoing fight of the Sámi for justice and self-determination.</p> <p>The first accessible English-language introduction to the history of the Sámi people and the first account that focuses on their political resistance, this provocative work gives irrefutable evidence of the important role the Sámi play in the resistance of indigenous people against an economic and political system whose power to destroy all life on earth has reached a scale unprecedented in the history of humanity. The book contains interviews with Mari Boine, Harald Gaski, Ann-Kristin Håkansson, Aslak Holmberg, Maxida Märak, Stefan Mikaelsson, May-Britt Öhman, Synnøve Persen, Øyvind Ravna, Niillas Somby, Anders Sunna, and Suvi West.</p> -
<p>En moments de feblesa, el nacionalisme espanyol sospira amargament. Però quan se sent fort, anhela posar fi a l'anomalia catalana. Si bé no ho ha aconseguit, hi ha fet avenços significatius. Un dels més importants és el d'haver imposat el seu relat. I si per sortir victoriosos d'un enfrontament dialèctic, cal no assumir el marc mental dels adversaris, els catalans hem caigut en el parany de quatre grapes tot desatenent aquesta premissa. </p> <p>Fins i tot en els anys en què al Principat una bona part de la població ha fet sentir el seu desig d'independència, la retòrica hegemònica del sobiranisme s'ha impregnat' d'una tonalitat inequívocament espanyola. En restringir, per exemple, la reivindicació nacional a les «quatre províncies», en naturalitzar el castellà com una llengua catalana o en marginar les referències als drets històrics i al dret a existir amb plenitud i llibertat. </p> <p>Aquest llibre constitueix un al·legat antidesnacionalitzador motivat per l ensorrament discursiu, les inconsistències i les impotències de la política nostrada, i cerca rearmar intel·lectualment el nostre poble. Sense una narrativa sòlida i fonamentada que ens mostri la justícia de la nostra causa, no podrem disputar la batalla d'idees. Ara cal recuperar el terreny perdut. Perquè el pensament, com la política, quan no el fas, te'l fan.</p> -
<p>El coneixement d’una llengua, més enllà de l’aprenentatge reglat, és la suma d’experiències que ens ajuden a entendre’n la funció social. En aquest llibre, resultat del bagatge acumulat durant anys d’estudi, l’autor ens presenta un objectiu doble: dominar adequadament la llengua i familiaritzar-nos amb els conceptes bàsics de la sociolingüística.</p> <p>Les llengües són un testimoni imprescindible de la història de la humanitat i, com a tals, cal preservar-les. Amb aquest convenciment se’ns desbrossa el camí cap a la consciència lingüística, un procés de conscienciació d’especial importància en situacions d’opressió i minorització, com és la que pateix el català.</p> <p>Volem una llengua viva. Però no n’hi ha prou amb la repetició d’aquesta proclama: la vitalitat depèn de factors que van més enllà de la intenció individual; ha de ser un esforç d’afermament i d’intel·ligència col·lectius. Perquè l’única llengua que es perd és la que no es defensa, i per a defensar-la cal conèixer-la.</p> <p>«Carles Castellanos ens proposa un projecte d’alliberament lingüístic. Com tot alliberament, no és precisament una tasca fàcil, i per això és especialment útil una guia per estar alerta i no caure en els paranys, atès que, com diu l’autor, trobarem molts obstacles per a la presa de consciència» —Pròleg de <strong>Carme Junyent</strong></p> -
<p>L'edició de qualsevol dels llibres que trobes en una biblioteca, un mercat de llibre vell, a casa d'un company... té darrere una història, una raó de ser; una trama feta de casualitats, complicitats, o dèries. I els llibres publicats a l'entorn d'un espai polític vilipendiat, escrits a contrapèl d'uns anys de renúncies i silencis, no en són una excepció. Més enllà de l'anècdota, les publicacions són l'eina gràcies a la qual la memòria no es perd, i el present torna a ser protagonista: sorgit del passat i anticipant el futur.<br /> <br /> A través de la paraula escrita, Lletra per a la batalla proposa un viatge pels territoris oblidats de la memòria literària de l'esquerra independentista en els quals prenen protagonisme els seus elements principals: llibres, autors, i editorials, per tal que aquesta part del patrimoni col·lectiu que resta en situació d'abandó pugui ser integrada en el paisatge actual que ha contribuït a edificar i serveixi per genenrar reflexió i activitat en l'avui.</p> -
<p>Hay pocos ensayos fundacionales, aquellos que suponen una antes y un después, cuyas ideas fecundas germinan y dan pie a debates fértiles y ramificaciones profundas. <em>Los jacobinos negros </em>es uno de ellos. Su lectura sobre la única rebelión esclava exitosa de la historia, la revolución haitiana de finales del siglo XVIII, es un parteaguas en la comprensión de la historia del colonialismo y del capitalismo. Más de dos siglos después, la poblacion descendiente todavía paga el precio de enfrentarse victoriosamente a las imperios francés, español e inglés.</p> <p>¿Qué hace tan decisiva la interpretación de C. L. R. James sobre los acontecimientos desencadenados, a sangre y fuego, en esa isla del Caribe entre 1793 y 1804? El hecho de que su mirada desplazara el foco, por primera vez, de los victimarios europeos blancos a los centenares de miles de seres humanos que padecieron el secuestro, la deportación, la violación, la tortura y el asesinato a escala industrial. Un texto publicado en 1938, todavía plenamente vigente, y que cambió para siempre la historiografía de la lucha contra la esclavitud.</p> -
<p><em>Manuel de Pedrolo i la nació (1957-1982) </em>analitza la relació entre literatura i compromís intel·lectual en la trajectòria Manuel de Pedrolo entre els anys cinquanta i vuitanta, un període ben significatiu de presa de posicions. El període que va entre el caient cap al darrer franquisme i la desclosa de la reforma postfranquista és quan es construeix un nou relat oficialista –que encara campa amb prou desvergonyiment (els <em>média </em>del règim “obliden” el que suposa deslegitimació) –sobre una dita 'transició modèlica' (<em>sic</em>) i les seves <em>conseqüències</em>. Conseqüències minoritzadores per repressives que Pedrolo definia amb un <em>altre</em> relat.</p> <p>«No podem sinó destacar –i recomanar, per tant–, aquesta arrodonida biografia politicoliterària de l’autor de l’Aranyó que encerta a trobar una combinació adequada dels eixos literatura/vida nacional i context/ideologia. Havent contribuït a rescatar, una vegada més, l’obra d’una altra destacada figura de la nostra postergada perifèria nacional, Xavier Ferré demostra que, respecte de Manuel de Pedrolo, també des d’un exili interior, en aquest cas literari, fou possible repensar les bases nacionals del nostre país, amb què coadjuvà decisivament en temps tan difícils a la nostra pervivència com a poble.»</p> <p>Extret del Pròleg de Fermí Rubiralta</p> -
<p>Sabies que l’alcalde de Figueres Abdó Terrades va ser destituït i deportat a Andalusia per negar-se a jurar fidelitat a la monarquia? O que l’inventor del submarí era Narcís Monturiol, un dels primers comunistes catalans?</p> <p>Les 'Memòries d’un veterà de la República', dictades des del llit de mort pel republicà federal Antoni Feliu i Codina, van ser publicades a principis de segle pel diari republicà barceloní El Diluvio. Fil Roig ha compilat i traduït al català aquestes memòries, que són un retrat de la Barcelona republicana, revolucionària i popular de mitjans del segle XIX.</p> <p>A través d’anècdotes i vivències, però sense abandonar el rigor històric, aquestes Memòries ens submergeixen en una etapa fonamental per entendre l’aparició del catalanisme i l’articulació de l’esquerra republicana i obrera. Des de l’assassinat d’un empresari per part d’un grup d’obrers fins a l’adveniment del Sexenni Revolucionari i la divisió dels republicans federalistes entre «intransigents» i «benèvols». Escenes tan sonades com la baralla a cops de puny entre Anselm Clavé i el capità general de Catalunya, l’escridassada a Joan Prim a Barcelona, o com un grup liderat per Valentí Almirall va ocupar l’Ajuntament de Barcelona i va llançar el retrat de la reina pel balcó, troben el seu context en aquest volum imprescindible.</p> -
<p>El Front Nacional de Catalunya va ser l'organització que durant el franquisme va capitalitzar la resistència nacionalista, qui va mantenir encesa la flama del combat i la lluita contra la dictadura en la clandestinitat. Els seus actius militants van enfrontra-se directament al poder establert patint detencions, tortures i presó. Aquest volum recull el testimoni d'alguns d'aquest militants, les seves vivències personals, reflexions, memòries i anècdotes que encara a dia d'avui restaven en l'anonimat. Els protagonistes, en les diferents aportacions inèdites, ens descobreixen una part de la nostra història sovint soterrada i silenciada.</p> -
<p>El libro cuenta la lucha que las mujeres kurdas han emprendido en favor de su independencia y de su capacidad para tomar decisiones. Las mujeres kurdas cuentan sus deseos y sus sueños y recuerdan cómo empezó todo. Sus huellas nos conducen a las montañas atravesadas por los dos famosos ríos del Antiguo Testamento, el Tigris y el Eufrates, donde se esconde la guerrilla del PKK; a los barrios periféricos de la ciudad de Diyarbakir, donde se hacinan miles de refugiados kurdos; a las cárceles de Turquía, tristemente famosas por sus torturas; a las "madres de los sábados" de Estambul. Mujeres en permanente estado de vigilia aprenden a reír en contra del patriarca que dirije sus casas y también contra el muecín de las mezquitas.</p> -
<p>Descobreix la nostra història com mai ningú te l'ha explicat! Un relat on plasmem alguns dels grans reptes i reflexions que hem fet al llarg d'aquests deu anys. Una firma renovada del nostre compromís amb la revolució. Terroristes, kale borroka catalana, <em>cachorros </em>de la CUP, malfollades, ganduls, totalitaris, vàndals, etc. Han estat moltes les paraules que mitjans de comunicació i altres agents polítics han utilitzat per definir-nos. Ara, després de deu anys d'organització juvenil i d'acció política a peu de carrer (i de barricada), Arran prenem la paraula.</p> <p>Volem explicar a totes les joves, però també a la resta de la societat, qui som i què fem. Per què defensem l'acció directa? Quin objectiu perseguíem assaltant un bus turístic, ocupant la seu del PP o tirant a terra un toro d'Osborne gegant? Per què som independentistes, socialistes i feministes? En definitiva, volem explicar per què la lluita és l'únic camí.</p>
CONSULTA CONDICIONES DE DISTRIBUCIÓN!ENVÍOS GRATIS A PARTIR DE 60€HAZTE VÍRICA Y APOYA EL PROYECTO APROVECHA AHORA PARA REALIZAR TU PEDIDO
Contacta
Contacta
Editorial
Distribuidora
Legal
© Creative Commons. • Desarrollo de Coma Comunicación Creativa para Edita
Editorial
Distribuidora
Legal
© Creative Commons. • Desarrollo de Coma Comunicación Creativa para Edita