-
<p>Mikel Laboa, el cantant basc més admirat i estimat, és el reflex d’una època, d’una geografia i d’una societat. Són innegables el seu instint per apropiar-se de la tradició, el seu coratge transgressor i la seva capacitat per convertir en una catarsi el dolor de la comunitat, a través de la seva veu.</p> <p>Però com enfrontar-se al repte de dibuixar la vida d'un xaman? És impossible explicar d'una manera rigorosa allò que habia estat juganer i transgressor. Fugint dels models de les biografies habituals, en aquesta novel·la gràfica, els autors prenen com a companys de viatge, l'esperit, l'ànim i l'humor de les cançons de Laboa, convidant-nos a fer una capbussada allà on el corrent dolç del rierol de la realitat es barreja amb les aigües marines de la imaginació.</p> <p><em>Jo no soc Mikel Laboa</em> és un còmic sobre la vida i obra del cantautor basc escrit per Harkaitz Cano i Unai Iturriaga i il·lustrat per Joseba Larratxe (Josevisky). Publicat originàriament en èuscar i castellà i publicat per Elkar, aquesta n’és una molt bona traducció de Jon Elordi.</p>
-
<p>La més coneguda de les dites kurdes afirma que els kurds no tenen més amics que les muntanyes. I és que no es pot trobar cap altra nació que hagi estat tan amagada, ignorada i menyspreada.<br /> <br /> El Kurdistan és la nació sense estat més gran del món. El seu nom significa ‘terra dels kurds’ i aquesta terra està avui esquarterada entre els estats de Turquia, l’Iran, l’Iraq i Síria.<br /> <br /> Avui coneixem el Kurdistan pels últims intents d’acords de pau amb l’Estat turc, i sobretot per la resistència armada i heroica de les guerrilleres kurdes davant l’avenç del grup fonamentalista Estat Islàmic a Kobanê.<br /> <br /> L’obra Kurdistan. El poble del Sol, ens desgrana la història política d’aquest poble, amb una introducció sobre els seus orígens històrics i la seva composició ètnico-religiosa, i centrant-se en el període contemporani i les seves múltiples lluites i revoltes contra els diferents estats que l’han volgut fer desaparèixer.</p>
-
<p>Anarquisme i Catalunya són dos conceptes que la història universal ha aplegat. Internacionalment Barcelona és coneguda com la capital de la «divina acràcia» o la Rosa de Foc. També va ser la capital on es constituí el 1907 la Solidaritat Obrera, i tres anys més tard la Confederació Nacional del Treball, el sindicat de caràcter anarquista més important del món pel que fa a l’afiliació i la transcendència històrica.</p> <p>Malgrat això, estem avesats als tòpics contemporanis que presenten els habitants de Catalunya com a gent treballadora, ordenada i profundament assenyada, llocs comuns que redueixen la realitat a la mínima expressió i es presenten com una tergiversació interessada amb un pòsit de veracitat, un instrument de propaganda subtil al servei d’un objectiu. Per a molts observadors dels segles XVII i XVIII, els catalans són violents perquè no es volen sotmetre a una lògica política imposada, perquè no comparteixen els valors dominants de submissió i desigualtat. En canvi, els cànons analítics elaborats des de mitjans del XIX presenten els catalans com a amants del treball, de l’ordre i el seny perquè els grups dominants locals, que també dominen els discursos intel·lectuals, anhelen un paí­s modelat pels valors de l’ordre i el progrés propis de la burgesia.</p> <p>Encara que una minoria poderosa, aliada amb un estat aliè, i amb prou capacitat per bastir un imaginari col·lectiu i una hegemonia cultural, hagi expulsat de la memòria històrica el món llibertari o l’hagi reduït a categories inferiors, el fet és que aquest llegat hi és. Hi és i propicià una revolució que il·luminà (o aterrí) el món, viscuda (o patida) pels nostres avis. Malgrat aquest procés d’invisibilització, el pòsit es pot percebre en bona part de les pràctiques, creences i actituds de la societat catalana.</p>
-
<p><em>L’Estat ecològic</em> és una aportació innovadora al pensament catalanista contemporani. Si la reivindicació d’un Estat propi és ja avui una posició majoritària de la nostra societat civil, el debat democràtic se situa ara en les característiques que ha de tenir aquest Estat per superar un model econòmic i de desenvolupament que ens ha portat a l’atzucac i del qual se’ns expliquen els antecedents.</p> <p>L’assaig de Santi Vilanova arrela en la tradició ecopacifista europea i en l’anomenada economia ecològica per sortir de la crisi. Més de trenta anys després d’haver escrit <em>L’econacionalisme</em>, Vilanova ens ofereix una nova visió al caliu de l’Assemblea Nacional Catalana, de la qual és un dels impulsors de la sectorial E3 per la Independència (ecologia, energia i entorn).</p> <p>Aquest llibre és una resposta alternativa i mediterrània als estats militars i nuclearitzats, com l’espanyol, que han dominat la societat industrial durant el segle XXI.</p>
-
<p>A les acaballes del franquisme, un grup de joves catalanistes i revolucionaris van fundar el Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN). Un partit que es va estendre arreu dels Països Catalans i que va ser el referent de l’independentisme català durant tota una dècada. Un partit en el qual es van emmirallar moltes altres organitzacions que han vingut més tard.</p> <p>A través del llibre de Roger Buch es pot resseguir el periple viscut pel PSAN, nascut en temps de gran agitació política i que ha esdevingut un dels partits més emblemàtics de la tortuosa història de d’independentisme català. Un partit que, si bé no va aconseguir els seus objectius, va marcar tota una generació de militants.</p> <p>Però, per què no es va poder consolidar el PSAN? Què resta avui d’aquella «Independència, Socialisme i Països Catalans» que proclamava? Roger Buch ens explica les claus dels èxits i els fracassos del PSAN i l’evolució política posterior dels militants i dirigents.</p>
-
<p>Aquest llibre pretenia omplir un buit en l'obra política d'Andreu Nin desprès que la seva sobtada desaparició no li permetés finalitzar un esudi complet sobre la perspecti sobre la perspectiva marxista entorn a la qüestió de les nacionalitats. I més concretament, sobre l'aplicació d'aquesta teoria a la realitat complexa de l'Estat espanyol. </p> <p>El llibre que avui reedita Lo Diable Gros és un deure històric per recuperar les reflexions d'un dels polítics i personatges més importants de la nostra història comtemporània. Un deure que encara és més gran davant l'oblit intencionat de la seva figura per les ferides que a dia d'avui encara perduren.</p> <p>Sobretot, però, ofereix una argumentació i unes reflexions que avui són més vives que mai en el debat sobre la qüestió nacional des de l'esquerra revolucionària (o transformadora o rupturista en termes actuals). </p>
-
<p>¿Porqué hoy en día hay tantos pueblos que luchan por su autodeterminación? ¿De quién es exactamente el derecho a autodeterminarse? ¿Hasta qué punto la autodeterminación puede ser algo real en un mundo de tan fuertes dependencias, por ejemplo, económicas y ecológicas como el nuestro? ¿El pensamiento feminista, tiene cosas nuevas a aportar al tema de la autodeterminación de los pueblos? Éstas y otras cuestiones son planteadas en este libro que quiere aportar nuevos planteamientos al amplio y a la vez concreto tema de las identidades colectivas y de su derecho a autodeterminarse.</p> <p>El diálogo sobre estos temas debería abarcar desde el esfuerzo para definir conceptos, hasta el intento de concretar jurídicamente, en los ámbitos estatales y en el internacional, las maneras de proceder en cada caso concreto, o lo que es lo mismo, en cada conflicto. Porqué, hablando claramente, el debate sobre este tema se trata de conflictos entre grupos humanos. En el libro se pasa de la teoría y del marco conceptual sobre el derecho a la autodeterminación, a la práctica concreta de distintos casos como son el Sahara, Chechenia y los pueblos indígenas. También se habla de los Tribunales Russell, de los Tribunales Permanentes de los Pueblos, de la Liga Internacional de los Derechos y la Liberación de los Pueblos…</p>
-
<p>El marxismo ha venido tratando lo nacional como un “problema” o “cuestión”, sin desarrollar un concepto propio de nación. Contribuyó negativamente a ello la noción simplista de Stalin, descriptiva y cerrada. Imperó el interés puramente político y externo al hecho nacional. En el libro de Carlos Barros, partiendo de la intuición del judío bolchevique Ber Borojov sobre el uso del concepto “condiciones de producción”, profusamente utilizado por Marx y Engels, se investigan todos sus escritos, tanto teóricos-metodológicos como periodísticos o cartas, a fin de sacar a la luz la noción subyacente de nación, materialista y dialéctica, que informaba sus posicionamientos sobre los hechos nacionales de su tiempo, que les llevó a apoyar con entusiasmo al nacionalismo irlandés y polaco, al tiempo que la unificación alemana. Combinaron los fundadores con destreza lo material-objetivo (geográfico y económico) con lo ideal-subjetivo (histórico, político y cultural), con sus frecuentes y paradójicos cruces, partiendo de la división histórica de la humanidad en clases y naciones, devolviendo al primer plano explicativo las condiciones económicas, entrelazadas con las condiciones naturales e históricas, para aprehender la historicidad, la viabilidad y la durabilidad de las naciones.</p>
-
<p>La obra pretende desmitificar a la burguesía catalana y, más concretamente, a sus dirigentes históricos en el siglo xx (hasta el estallido de la guerra civil), y, asimismo, diversos estudios realizados y considerados como --definitivos-- sobre aquel grupo dirigente. En cualquier caso, su intención es contribuir a la clarificación de esta etapa fundamental de la historia contemporánea de cataluña. En el primer volumen se analizan las actitudes de los dirigentes de la liga regionalista frente a la i dictadura. Unas notas breves, pero necesarias para abordar este período básico. Aquellos dirigentes dieron ya muestra, durante la agresión perpetrada en aquel período contra la cultura catalana,</p>
-
<p>La obra pretende desmitificar a la burguesía catalana y, más concretamente, a sus dirigentes históricos en el siglo xx (hasta el estallido de la guerra civil), y, asimismo, diversos estudios realizados y considerados como --definitivos-- sobre aquel grupo dirigente. En cualquier caso, su intención es contribuir a la clarificación de esta etapa fundamental de la historia contemporánea de cataluña. En el primer volumen se analizan las actitudes de los dirigentes de la liga regionalista frente a la i dictadura. Unas notas breves, pero necesarias para abordar este período básico. Aquellos dirigentes dieron ya muestra, durante la agresión perpetrada en aquel período contra la cultura catalana.</p>
-
<p>L’obra de James Connolly representa l’intent més reeixit d’unir la lluita republicana per l’alliberament nacional d’Irlanda amb la lluita de la classe obrera. Organitzador polític i sindical infatigable, els seus textos resulten sorprenentment pioners i alhora actuals. El combat contra l’imperialisme i el capitalisme, la crítica de la monarquia i la vinculació del republicanisme i la sobirania nacional amb la garantia material dels mitjans d’existència social del conjunt de la ciutadania mitjançant la constitució d’una república socialista independent, els límits dels miratges autonomistes, la denúncia de la burgesia irlandesa i de les pràctiques xovinistes de les cúpules del moviment obrer britànic com a còmplices de l’opressió nacional o els riscos de la partició d’Irlanda són alguns dels motius que travessen aquests escrits.</p> <p>Selecció d'articles d'Àngel Ferrero i Daniel Escribano. Introducció de Daniel Escribano.</p>