El anarquismo individualista en España (1923-1938): Primer estudi sistemà tic sobre la recepció de les idees del pensador à crata Max Stirner
Negar l'absolut
El anarquismo individualista en España (1923-1938): Primer estudi sistemàtic sobre la recepció de les idees del pensador àcrata Max Stirner
Per Xavier Ferrè
L’anarquisme (com qualsevol altre pensament social) no és una cultura política formalitzada en un plantejament teòric unitari. Si bé hi existeix una comuna finalitat antistatista, les concepcions filosòfiques que se’n desprenen -via Max Stirner (1806-1856), , Estudios-, l’oposició a la propietat capitalista, l’ateneisme pedagògic, la socialització de l’ensenyament racionalista, el suggeridor neomalthusianisme demogràfic regulador de Luis Bulffi com a concepció antiexplotadora, la idea supranacional com a resposta al patrioterisme dels estats, l’antimilitarisme i les formes de naturisme i de relació sexual alternatives a la moral burgesa. Aquests pressupòsits reflecteixen pràctiques organitzatives que materialitzen les tesis del filòsof Herbert Spencer quan escrigué sobre l’antítesi entre l’individu i l’estat.
Què en resta d’aquestes concepcions? Aquest treball aporta materials rellevants a l’imaginari cultural i sociopolític dels moviments altermundialistes i ecologistes polítics que reivindiquen una individualitat
