El Virus no es rendeix (Ignasi Franch, El Triangle)
El Virus no es rendeix
Per Ignasi Franch
Fotos / Ivan G. Costa
Un dels referents de l’edició alternativa a Catalunya, Virus, compleix enguany el vintè aniversari. Els volums amb el seu logotip identificatiu, pertanyents a col·leccions com «Memoria» o «Folletos», són habituals en qualsevol parada de marxandatge muntada per grups d’activistes. Perquè, per més que les seves publicacions tinguin una presència normalitzada a les llibreries comercials, Virus és quelcom de similar al braç editorial dels moviments socials.
L’aventura va néixer des d’El Lokal, un projecte autogestionari que difonia fanzines, samarretes i xapes. Segons explica a EL TRIANGLE Patric de San Pedro, part de Virus des del seu inici, «vam començar a pensar que també estaria bé moure llibres, i vam pensar a crear una editorial que també fos distribuïdora».
El context no era el millor. O potser sí, perquè, segons els sectors més combatius, hi havia un buit en el sector: l’esclat de l’assaig polític de la dècada dels setanta s’havia desinflat, i el panorama s’estava desertitzant. Des de l’inici, Virus volia «donar veu als col·lectius, parlar d’una memòria història que en aquell moment anava a mal borràs, donar valor al llibre davant els activistes i alhora treballar per difondre’ls i perquè arribessin als establiments».
El món alternatiu i contracultural sempre ha produït continguts, però molt sovint l’assignatura pendent és la manca de continuïtat. Per complementar els grups que editaven amb periodicitat irregular, Virus volia ser quelcom de més estable. I, des d’un primer moment, els seus impulsors eren conscients que això passava per assegurar una dedicació mitjançant el pagament de sous, allunyant-se de models voluntaristes. En tot cas, De San Pedro admet que el camí no ha estat fàcil, i això ha comportat una rotació de personal «que no ha estat extrema, però sí important. Dels inicis només quedo jo, i hi ha gent que està aquí des de fa més de deu anys, però la majoria en porten tres o quatre». Els motius no sols han estat econòmics: «Quan venim dels moviments socials, se’ns fa difícil pensar que també som una empresa, que hem de complir amb els pagaments, amb la legalitat, i això suposa dedicar temps a coses que no són el que més ens motiva».
EL VIRUS CATALITZADOR
El col·lectiu va tenir un paper revulsiu a Catalunya i també a la resta de l’Estat. A mitjan anys noranta va fundar-se Traficantes de Sueños, i l’any 2000 va començar la seva aventura Pepitas de Calabaza. Són iniciatives combatives que completen la tasca més acadèmica d’Icària, o d’una Akal de perfil ampli però amb una sensibilitat que l’ha conduït a publicar llibres i autors referencials del pensament crític.
Com a editora, Virus ha contribuït a recuperar l’assaig polític: com a distribuïdora, ha ajudat a difondre el treball d’una seixantena de petits segells. Ara torna a detectar-se un interès renovat per la política i pel qüestionament dels dogmes neoliberals. Les turbulències financeres han creat un panorama en què emergeixen best-sellers com Indigneu-vos! o es recuperen clàssics de Marx o d’Engels. Però, almenys fins ara, aquest auge té quelcom de bombolla. Un dels referents, Melusina, va emprendre temps enrere una reducció del seu flux de novetats. I Virus també ha vist que no són temps de bonança: «Potser no ho hem notat tant com alguns. Però ser sempre al límit fa que qualsevol desviació sigui significativa. Com a distribuïdora, també ho notem si els altres en venen menys. I, sobretot, havíem detectat que amb la suposada crisi s’organitzaven menys actes i menys xerrades, hi havia menys taules amb llibres… Això ha canviat amb el 15-M, però la situació no ha revertit encara. Esperem que això contribueixi a augmentar la necessitat de la gent d’informar-se… i també d’escriure».
Tot i les dificultats, sembla que hi ha nova empenta. Fa un any es va crear El Tangram, i ara presenta les seves primeres novetats un altre segell, Tigre de Paper. Fora de Catalunya ha aparegut Capitán Swing, entre d’altres. Virus veu aquestes noves iniciatives com a «molt positives. És admirable que la gent segueixi fent apostes, perquè començar amb la que està caient requereix convicció. Els desitgem la millor de les sorts. Sempre hem intentat fer la nostra feina entenent-la com una col·laboració, sense veure al voltant competidors, sinó gent amb qui mantenir una relació de solidaritat i de suport mutu».
San Pedro no veu en les descàrregues gratuïtes una gran amenaça pel que fa als ingressos («Es pot deixar de vendre algun exemplar, però la majoria de la gent que en vol un l’acaba comprant»), però sí apunta a la influència d’Internet en l’accés a la informació i en els mateixos hàbits lectors: «El llibre sempre ha costat, però Internet reforça aquest tipus de lectura ràpida i curta. Potser la gent sent menys la necessitat d’aprofundir».
RECORDS I FICCIONS
Les primeres publicacions van néixer d’una mentalitat proactiva: la història estatal havia estat reescrita pels vencedors de la Guerra Civil, i calia picar pedra, fer feina perquè la gent no oblidés. «No pots esperar que des de la universitat surti el que vols, sinó que tu mateix has de donar veu a qui creus que té coses interessants a dir», afirma l’editor. L’inici de l’aventura va ser el fullet sobre lluitadors llibertaris Amnèsia i memòria. Amb els diners generats, es va publicar la biografia de Quico Sabaté escrita per Antonio Téllez.
L’interès pel món de la lluita obrera i antifranquista, i especialment per l’anarquisme, és l’eix de la col·lecció «Memoria», que ha provocat algun malestar en aquells mateixos moviments. De San Pedro la considera «una aportació important a la història del llibertarisme. Tampoc no volíem fer panegírics, sinó difondre obres que ajudessin a entendre per què la cosa no va tirar endavant. I em consta que hi ha coses que no han agradat a tothom, però crec que és una tasca honrada que ha promogut la reflexió crítica».
En canvi, la literatura no ha aconseguit un espai significatiu en el catàleg de Virus. Ni traduir La negra ni impulsar una col·lecció especialitzada en intrigues amb rerefons de reflexió social i política no va quallar, potser perquè encara no havien triomfat les famoses novel·les de Stieg Larsson. Però també per motius més generals: «La ficció, encara que sigui crítica, no té sortida dins del nostre àmbit. I a les llibreries convencionals era complicat aconseguir bons espais. S’ha de competir en desigualtat amb les grans editorials, i ens ha costat tant que hem hagut de renunciar-hi», conclou De San Pedro.
—————————————————-
Paraules per entendre un present difícil
Si bé entre els punts forts del catàleg de Virus destaquen les aportacions a la història de l’anarquisme per part d’estudiosos com Ferran Aisa, Octavio Alberola o Xavier Díez, entre les seves referències hi ha obres de gran utilitat per comprendre com s’ha arribat a una situació de col·lapse financer i social que en aquesta ocasió amenaça els països del Primer Món. De San Pedro destaca El estado y la conflictividad político-social en el siglo XX. Entre els últims que hem comercialitzat, trobo que és un dels textos més importants per entendre el que està passant. També del mateix autor, Ramón Fernández, tenim El antropoceno i La quiebra del capitalismo global: 2000-2030, que expliquen amb una claredat màxima cap a on ens porta la societat del creixement urbanoindustrial, i del consum sense límits en un context de recursos cada cop més escassos».
Però, rebuscant en el fons de Virus, hi ha més. Títols com Migraciones ambientales, que parla dels fluxos de població causats per una degradació ecològica que paguen precisament les comunitats més febles. O El lado oscuro de Google, que adverteix dels perills i de les possibles conseqüències de la posició dominant d’aquest gegant d’Internet, que té accés a quantitats inimaginables d’informació privada.
De cara als pròxims mesos, l’editor anticipa dos llançaments importants. En primer lloc, la versió catalana de La crisis que viene, que analitza «com funciona aquest entramat econòmic i especulatiu intentant evitar un llenguatge massa especialitzat». I també es recuperarà un clàssic del pensament crític, La convivencialidad, de l’austríac Iván Illich. Publicat al principi de la dècada dels setanta, critica que s’hagi generat una dinàmica de dependència ciutadana vers multitud d’especialistes. Segons De San Pedro, és un assaig plenament modern que assenyala «com s’ha creat una sèrie d’eines que s’escapen al control i a la comprensió de les persones en la medicina, en l’arquitectura… Cada cop més gent ha deixat de saber com assistir-se a si mateixa en molts àmbits». D’altra banda, ja és a les prestatgeries Sabaté, quinze anys de guerrilla urbana antifranquista, versió en català de la biografia signada per l’historiador Antonio Téllez.
Reportatge publicat a El Triangle número 1033, octobre de 2011
20 anys d'edició i distribució alternativa
