Al planeta Werel, fa deu Anys que conviuen a contracor els «llunynats», els colonitzadors de la Lliga de Tots els Mons, i els «egis», els nadius nòmades. Els nadius miren amb desconfiança qualsevol element foraster, i els foramons professen una fe cega en una civilització que els ha oblidat. Totes dues races es menyspreen mútuament, però si volen sobreviure els primers vents del llarg Hivern i l’amenaça emergent dels gaal, un bel·licós poble del nord, hauran de superar els prejudicis racials i cooperar.

Planeta d’exili va ser la segona novel·la publicada per Ursula K. Le Guin i una de les obres fundacionals de l’univers de l’Ekumen. Va assentar molts dels temes recurrents de la seva obra, com l’ús de l’antropologia i l’etnologia dins de la literatura de gènere, l’intercanvi i el xoc cultural, i la crítica a qualsevol forma d’imperialisme i jerarquia social.

Le Guin ja marcava en aquestes novel·les el camí de la seva literatura, una literatura que va canviar el gènere i que va esdevenir una influència i un referent tant dels seus coetanis com dels escriptors actuals.