Últimes paraules és un diari amb 168 entrades datades entre el 14 de novembre de 1996 i el 30 de juliol de 1997 en les que William S. Burroughs (que morí un dia després de l’última entrada, a l’edat de 83 anys) ens declara el seu amor pels gats i els lèmurs, el seu odi envers els centpeus, la cienciologia, els agents de l’FBI i l’humanisme laic; ens explica per què els extraterrestres que dominen el planeta mai s’han posat en contacte amb ell, ens convenç de la possibilitat de dur a terme una vida normal essent addicte als opiacis, cita Céline, Joyce, Verlaine, Conrad, atracadors de bancs i grafits d’urinaris públics; ens alerta sobre el perill d’un estat policial internacional, ens diu que el lampista ha vingut a arreglar-li el vàter, que li agraden els ous ferrats, que se li ha encallat una pistola, que Allen Ginsberg acaba de morir, que els seus dits són artrítics, que els seus amics moren, que els seus gats moren, que sent la seva pròpia mort trepitjant-li els talons, que ha somiat amb un noi meravellós i amb edificis gigantescos, que llegeix llibres de gàngsters i de taurons assassins; recorda els seus dies a Nova York, a Londres, a Tànger i a París, els seus companys d’escola, els dies d’infantesa a Missouri; esbossa idees per a nous relats i pel·lícules…

Traducció de Eduard Mont de Palol