Així comença aquesta obra apassionant i alhora tràgica sobre la duríssima repressió que va tenir lloc des del mateix esclat de la Guerra Civil espanyola i al llarg de tots els anys que va durar, tant a la zona rebel com a la republicana. Citant noms i cognoms i amb fonts documentades, Preston relata les atrocitats de la violència institucionalitzada a la zona rebel. La repressió dels militars insurrectes (les purgues de Queipo de Llano al sud d’Espanya o el terror estès pel general Mola per les terres de Navarra, Galícia i Castella i Lleó) era una operació teòricament ben fonamentada i meticulosament planejada per aconseguir «eliminar sin escrúpulos ni vacilación a todos los que no piensen como nosotros». Davant d’aquesta violència, el bàndol republicà, coneixedor de les notícies que portaven els refugiats sobre les atrocitats dels militars i els bombardejos rebels, va intensificar la repressió, sobretot a Madrid i Barcelona, contra els rics, els banquers, els industrials, els terratinents, els militars i, sovint amb especial crueltat, contra el clergat.

Les dues repressions, la de la zona republicana i la de la zona rebel, van ser molt diferents, tant quantitativament com qualitativament, però totes dues van provocar la mort de desenes de milers de persones, la majoria innocents de tot delicte i fins i tot sense cap militància política.

Preston relata amb exactitud i justesa els sagnants episodis del setge de Madrid pels rebels i la defensa de la capital, el rastre de sang que van anar deixant les forces africanistes de Franco, l’anomenada Columna de la Mort o la tristament famosa matança de dretans a Paracuellos, als afores de Madrid. Es tracta d’una obra excepcional que explica amb tot detall un dels períodes més lamentables del nostre passat, el dels catalans i de tots els espanyols.