Felip Cortiella i Ferrer és un autor que ha estat sovint oblidat tant en la literatura catalana com en la bibliografia llibertària. Les lluites socials de 1890 a Barcelona acaben de decantar Felip Cortiella cap als moviments obrers emancipadors de caire internacionalista, afiliant-se a la Societat Tipogràfica de Barcelona adherida a la FTRE. Els obrers consideren que s’han d’autoorganitzar per lluitar degudament per conquerir els seus drets socials i, finalment, aconseguir la seva emancipació. Les societats obreres catalanes van decantar-se a favor de la línia bakuninista, és a dir, eren partidàries de la revolució social i l’anarquisme col·lectivista. Cultura i activisme seran dos dels pilars d’una gran part del moviment obrer internacionalista.

La cultura llibertària centra el seu discurs en la filosofia anarquista de l’acció directa, la solidaritat, el federalisme, l’autogestió i el suport mutu; alhora que desenvolupa la seva pedagogia didàctica a través de temes d’ordinari moral i regeneracionista, d’acord amb les bases de l’educació racional i de les lleis de la natura. (…)

L’anarquisme cultural busca el perfeccionament humà atacant els vicis de la societat capitalista i es mostra contrari a l’alcohol, el tabac, la prostitució… Es manifesta a favor de la igualtat de sexes, a favor de l’alliberament de la dona, el respecte a la terra, l’abolició de l’explotació salarial i, alhora, lluita contra les xacres de la societat burgesa. La meta final de la filosofia anarquista és la consecució d’una societat d’homes i dones lliures.

Podem afirmar que l’anarquisme es va convertir en punta de llança als escenaris europeus pel prestigi de l’obra d’Ibsen. En totes les seves obres, però sobretot a Un enemic del poble, traduïda per Cortiella, lliga amb la ideologia àcrata de característiques individualista.