el-cas-video-nou-9788419206381

La història oficial de la Transició ha estat narrada de forma esbiaixada per aquells que van poder explicar-la en el seu exercici de poder institucional, suposant un objecte d’enginyeria social que va construir la ficció d’una nació “lliure” al servei de la ciutadania.

És aquí on Vídeo-nou i Servei de Vídeo Comunitari pren posició política com a treballadors no especialistes del mitjà audiovisual, documentant relats no existents en mitjans hegemònics de la Transició perquè televisió i diaris continuaven dominats per una “Democràcia” que va instrumentalitzar sistemes de comunicació al servilisme de l’economia i la nació.

Pensant en el col·lectiu d’ideologia anarcosindicalista Vídeo-Nou i Servei de Vídeo Comunitari com a cas d’estudi, aquest treball té l’objectiu de contribuir a re-escriure la història entre 1975 i 1983, plantejant les nostres herències contemporànies, així com les mecàniques oficials d’una cultura que proposa una estètica sense ètica.

Daniel Gasol (Valls, 1983) És doctori per la Universitat de Barcelona, es defineix com a treballadori que intenta posar en crisi discursos d’una societat capitalista organitzada per poders fàctics que imposen classes socials, sexualitats normatives o treball com a deure moral. Inicia la seva trajectòria combinant producció artística i investigació amb projectes que tenen l’objectiu d’entendre com es constitueixen les narratives oficials en mitjans de comunicació sobre identitat, proletariat, gènere o relacions socials. El 2021 publica la seva tesi doctoral «Art (in)útil: Sobre com el capitalisme desactiva la cultura», convertit posteriorment en un llibre que du el mateix nom (Raig Verd, 2021). Amb la tesi va adquirir el premi ACCA a la crítica d’art, i aquell mateix any va presentar «Orden Público: Vagos, Maleantes y Peligrosidad Social», un projecte que explora la llei de Vagos y Maleantes y Peligrosidad Social mitjançant expedients de l’Arxiu Nacional de Justícia de Catalunya. Actualment investiga des de la Universitat de València l’origen de la triangulació entre religió, ciència i legislació que conforma la criminologia contemporània, l’higienisme social i la política d’Estat. El 2020 va obtenir una beca per estudiar els treballs de vídeo i mecanismes socials que el col.lectiu Vídeo-Nou/Servei de Vídeo Comunitari va utilitzar per posar en crisi el relat oficial d’una transició espanyola suposadament modèlica. Aquest treball adopta ara forma de llibre amb Història no oficial durant la hipotètica transició: el cas Vídeo-Nou/Servei de Vídeo Comunitari (Raig Verd, 2024).

#FAKEYOU - Simona Levi
Horas inútiles junto al Sena - Alba E. Nivas
Durruti. Sombra del pueblo #01 - Brenton Christopher Lengel | Jaime Infante Ramírez
Mujeres Libres - Deyanira Schürjin Benedetto
De las fake news al poder - Anna Clua Infante | Dardo Gómez Ruíz-Díaz
El MIL - Sergi Rosés Cordovilla
icone subscripcions

En Virus también necesitamos recuperar energías.
Cerramos del 6 al 21 de agosto. Vuestros pedidos se prepararán a partir del 22.
¡Gracias por vuestro apoyo!