La xarnera* és la peça imprescindible per a poder obrir els espais closos. En la foscor de la penombra hi habiten pors i planys, individuals i col·lectius. Xarnera és una immersió en aquesta obscuritat, en un intent de treure l’entrellat del funcionament dels processos de canvi personals i socials. El poemari transita per temes tan diversos com les relacions interpersonals en l’era digital, la importància del fet col·lectiu; o la crítica social, al bel·licisme i a l’explotació abusiva de les persones i els recursos. I ho fa des d’una aproximació juganera, punyent, i potser ens atreviríem a dir propera al neodadaisme.

*xarnera és el nom que s’utilitza a terres gironines per denominar la frontissa.