Otto Gross, alumne directe de Freud, va saber veure el potencial revolucionari de la psicoanàlisi més enllà de l'ús clínic i individualitzat, per a descobrir les causes dels problemes socials. Gross descriu el conflicte entre l'individu que vol mantenir la seva essència i individualitat, enfront de les imposicions externes: la família, la societat i l'Estat. Explica que els individus més intensos, més conscientes o reflexius, sovint des de nens, tenen una relació més estreta amb la realitat i no accepten l'incoherent o l'injust. Partint de la voluntat de poder de Nietzsche, va elaborar la seva teoria sobre la tensió entre allò propi i allò aliè, i com es construeix la sexualitat sobre aquesta tensió. Sense autoritat no hi ha repressió sexual, i sense ella no es reprodueixen l'autoritarisme ni certes patologies.

Basannt-se en El matriarcat de Bachofen, Gross denunciava la societat patriarcal i el sofriment i la solitud del nen. Amb les seves anàlisis es va a avançar anys a Freud i a El malestar en la cultura, arribant a conclusions oposades a les d´aquest. Gross explica que la pulsió de mort (o de destrucció) no és una cosa innata que calgui reprimir, com deia Freud, sinó alguna cosa que es introjectada a cada persona en la infància i com a conseqüència , es viu en la cultura. Afirma que la vitalitat, la cooperació i les ànsies de llibertat són la veritable pulsió de l´ésser humà, no obstant això aquesta és reprimida. Els valors i idees imposats s´assenten sobre la fragmentació de la consciència. I la repressió de la sexualitat juga un paper clar en això. El dolor humà tè el seu origen en la societat, alguna cosa que l´escola psicoanalítica, en mans de la classe burgesa, no va a voler reconèixer per les implicacions que això tenia. Gross va influir en artistes i escriptors com Kafka, qui va basar El procés en ell. Va ser precursor de Wilhelm Reich (que al seu torn ho va ser de Marcuse) i va anticipar algunes de les idees de El Antiedipo. Va a ser silenciat per la psicoanàlisi oficial i va caldre esperar fins anys 70, amb l´interès dels joves per aquests autors, perquè reeditessin aquests escrits.

La selecció de textos que presentem va ser publicada per última vegada en castellà fa 15 anys per Alikornio i ara per primera vegada en català. A més dels temes citats, aborda el sentiment de culpa, el sadisme i el masoquisme, la violació, el matriarcat o el paper de la psicoanàlisi. I ho fa en un llenguatge comprensible. Aquesta edició inclou dues reveladores cartes de Gross i un elaborat epíleg a manera d´assaig realitzat per a l´ocasió.