La clau dicotòmica ens convida a transitar un trajecte de camins diàfans, sense opacitats retòriques ni pretensions sobreres. Sabem d’arrels, de miratges i de claus que deslloriguen les cruïlles vitals, i per això sentim, a mesura que recorrem els versos del poemari, que trepitgem terra, que trobarem fites a través del bosc si en algun moment perdem el rumb.

Les metàfores i la ciència ens tornen una mica a la realitat, a les coses importants de la vida, i el poemari també beu d’aquesta recerca. Aprendre a separar el gra de la palla: entendre la vida.