Aquesta és probablement una de les obres més importants escrites en les últimes dècades pel que fa a la història social i urbana de Barcelona en l’explosiu primer tram del segle XX. La seva lectura multidisciplinar i multicausal dels esdeveniments, l’abast de la investigació històrica (quaranta anys), la minuciositat del treball amb les fonts i l’actualització i complexització d’algunes lectures històriques la fan una de les obres més completes sobre aquest cicle, amb el fil d’una prosa àgil, profunda i entenedora.

La lluita per Barcelona és una aportació capital a la història de l’anarquisme tant a Barcelona com a Catalunya, i també de la seva influència a la resta de l’Estat i a Europa. Chris Ealham aborda tant l’evolució històrica de l’anarquisme a través dels seus debats i conflictes com la seva manifestació concreta en la realitat barcelonina, alhora que dibuixa la relació i l’antagonisme entre la ciutat proletària i la ciutat burgesa enmig de la formació i l’evolució de Barcelona com a metròpolis incipient.

Amb una capacitat impressionant d’entrellaçar lectures historiogràfiques, culturals, polítiques i simbòliques, Ealham ens mostra l’espai obrer com un espai de construcció cultural complex, que l’autor anomena com a «urbanisme proletari». Aquest, profundament arrelat a les idees llibertàries, edifica una cosmovisió pròpia, en la qual les classes populars construeixen una economia moral singular i disputen la ciutat també en el terreny ideològic, amb pràctiques com l’autogestió i l’acció directa plasmades en processos d’autonomia i autovalorització col·lectiva.

Avui que les ciutats s’han convertit precisament en territoris d’apropiació, despossessió i expropiació de les vides de qui les habitem, probablement La lluita per Barcelona, on la contesa per l’espai, la vida i l’emancipació són tres eixos d’una mateixa lluita, ens pot aportar claus per tornar a delimitar els territoris en disputa.