antifeixisme

  • <p>&laquo;Hermann, penso destruir el vostre Imperi.&raquo; Han passat m&eacute;s de set-cents anys des del final de la Guerra dels Vint Anys i el m&oacute;n est&agrave; sota el control d&rsquo;Alemanya i el Jap&oacute;, dues pot&egrave;ncies feixistes. En aquest nou ordre mundial, les dones viuen en barris segregats que funcionen com a granges de reproducci&oacute;. L&rsquo;Alfred, un angl&egrave;s, es retroba a Alemanya amb en Hermann, un pag&egrave;s nazi analfabet. L&rsquo;atzar far&agrave; que es creuin amb el Cavaller Von Hess, amb qui mantindran una s&egrave;rie de converses clandestines que encendran l&rsquo;espurna de la revolta contra el r&egrave;gim nazi.</p> <p>Katharine Burdekin va escriure aquesta distopia antiimperialista i antifeixista el 1937 anticipant-se a una Segona Guerra Mundial que podien guanyar els nazis. &Eacute;s un text fonamental per a la ficci&oacute; especulativa i una den&uacute;ncia desacomplexada del vincle indissociable entre el masclisme i l&rsquo;extrema dreta. Aix&iacute; mateix, va avan&ccedil;ar-se a autors com George Orwell o Margaret Atwood en les tem&agrave;tiques que els van fer famosos.</p> <p>Burdekin alerta sobre els perills de la destrucci&oacute; de la mem&ograve;ria hist&ograve;rica, del control social i de la segregaci&oacute; o de les conseq&uuml;&egrave;ncies del feixisme i l&rsquo;autoritarisme sobre les persones, l&rsquo;educaci&oacute; i la cultura.</p>
  • <p>Veiem com tornen idees i comportaments que s&rsquo;assemblen molt als dels feixismes cl&agrave;ssics. Discursos que es basen en l&rsquo;odi a les minories i a col&middot;lectius oprimits, i que defensen l&rsquo;hegemonia privilegiada de sempre. Davant d&rsquo;aix&ograve;, no posicionar- se &eacute;s deixar que continu&iuml;n avan&ccedil;ant.</p> <p>'Tothom pot ser antifa' ens insta a declarar-nos categ&ograve;ricament antifeixistes. Un moviment que moltes vegades ha estat desprestigiat i redu&iuml;t a marginal, radical i violent per&ograve; que, en realitat, pret&eacute;n fer d&rsquo;aquest m&oacute;n un lloc millor. Aquest llibre tracta de donar exemples i maneres de lluitar contra el feixisme que no impliquen la confrontaci&oacute; f&iacute;sica, contra actuacions que, tot i no ser violentes, s&oacute;n rotundament i innegablement feixistes.</p> <p>Tothom, tingui l&rsquo;edat, el temps o les habilitats que tingui, pot trobar la seva forma de participar en aquesta lluita. I aix&iacute; ha de ser, perqu&egrave; ens necessitem totes. Perqu&egrave; tothom pot &ndash;i hauria de&ndash; ser antifa.</p> <p>El feixisme no es cura llegint. El feixisme no es cura viatjant. El feixisme es cura combatent-lo en tots els fronts possibles.</p>
  • <p>L'extrema dreta espanyola va comen&ccedil;ar a semblar-se una mica m&eacute;s a l'europea quan va morir el dictador Francisco Franco. La transici&oacute; va estar marcada per la viol&egrave;ncia dels grups parapolicials i el terrorisme d'Estat, per&ograve; aviat van arribar les bandes de skinheads neonazis, els ultres del futbol, i a poc a poc, les noves formacions d'ultradreta i els moviments socials neofeixistes.</p> <p>La generaci&oacute; que va cr&eacute;ixer despr&eacute;s de la transici&oacute; va donar resposta, des de diferents &agrave;mbits i amb t&agrave;ctiques diverses, a una nova ultradreta que exercia la viol&egrave;ncia d'una manera brutal contra diferents col&middot;lectius, i que progressivament va tractar de fer-se un lloc en les institucions.</p> <p>Ramos repassa les diverses lluites contra la nova extrema dreta que va sorgir a Espanya des de mitjans dels anys vuitanta fins a l'actualitat, amb testimoniatges dels seus protagonistes i cr&ograve;niques period&iacute;stiques i pol&iacute;tiques de cada moment: com es van organitzar les diferents plataformes i col&middot;lectius que passarien de l'autodefensa inicial a l'ofensiva contra els grups d'extrema dreta; quin paper va jugar el periodisme, la cultura, la m&uacute;sica, les institucions i altres moviments socials; i la pluralitat de la lluita antifeixista, les seues aliances, els seus debats i algunes de les seues vict&ograve;ries. Per&ograve; tamb&eacute;, com una part del moviment antifeixista va combatre en soledat, va assumir els riscos, va sofrir la viol&egrave;ncia dels neonazis, la persecuci&oacute; policial i judicial, aix&iacute; com la criminalitzaci&oacute; dels mitjans de comunicaci&oacute;.</p>
Ir a Arriba