barri xino

Estimat carrer Aurora

5,00€

En aquest petit llibret de la col·lecció Històries del Raval, hi ha el propòsit d’aprofundir la història d’un carrer com és el de l’Aurora. Ens podríem preguntar, per què ens fixem en aquest carrer i no en d’altres propers, que potser tenen una mica més d’història, com els de Riereta o Carretes que els precedeixen en la industrialització, o el de Sant Jeroni i Cadena que tenen biografies de personatges de més renom en la història de l’anarcosindicalisme. Avui és un moment en el qual aquest carrer Aurora ha adquirit un significat especial per als moviments socials de la nostra ciutat i, de manera rellevant, per als alternatius del barri del Raval. El significat singular que ha adquirit l’ espai alliberat «Àgora Juan Andrés Benítez» en un moment que tanta necessitat tenim de racionalitzar debats entorn la propietat, l’ús indegut de la terra, o sobre l’especulació que cavalca d’una manera desbocada, cal sospesar i reflexionar entorn la vida de les persones i la seva relació amb l’espai que l’envolta. Repeteixo, parlar del carrer Aurora és fer una mica nostra la seva història oculta, encara que sigui amb petites pinzellades, per tal de protegir-nos de la sens raó dels que ens volen organitzar les nostres vides mitjançant l’espoli econòmic.

Añadir al carrito Detalles

AMÀLIA ALEGRE I LA REVOLTA DE LES DONES

10,00€

Barcelona, gener de 1918 «A les deu, al carrer de l’Om, una tal Amàlia Alegre fixà a una paret una al·locució manuscrita invitant les dones de la barriada de les Drassanes a anar en manifestació ordenada a protestar de l’encariment de les subsistències». [La Veu de Catalunya] Així és com alguns dels diaris de l’època relaten l’inici de la Revolta de subsistències del gener de 1918, una mobilització espontània i popular, liderada exclusivament per dones que van sortir a lluitar pel manteniment de la vida. Els diaris descriuen l’Amàlia Alegre com la iniciadora de la protesta quan penja un cartell al carrer de l’Om convocant les dones a manifestar-se per l’encariment de les subsistències. Aquest és l’inici d’una mobilització que durarà gairebé tres setmanes, en les quals milers de dones sortiran a manifestar-se als carrers de Barcelona, i de la qual els homes seran exclosos. Durant la protesta, més de 28.000 obreres faran vaga i més de 285 fàbriques hauran de tancar. Finalment, el govern proclamarà l’estat de guerra, però les dones aconseguiran la rebaixa de les subsistències. La revolta de les dones de 1918 és una mobilització singular i rellevant, pel fet que una acció col·lectiva femenina, d’apoderament, serà capaç de posar en dificultats l’Estat. «Amàlia Alegre encén la ‘Rosa de foc’» Aquest era el títol de l’article on vam descobrir l’abast de la Revolta de les dones de 1918 i el paper que la nostra besàvia va tenir com a iniciadora de la protesta. De sobte, tot el que ens havien explicat començava a prendre forma. Atretes per la història, ens vam endinsar de ple en el gener de 1918, fent una crònica detallada dels fets de la Revolta de les dones i cercant la implicació de l’Amàlia en aquesta. La recerca ens ha permès reconstruir la història familiar, però també ens ha permès aprofundir en una part de la història de Barcelona que té els seus orígens al Raval. Històries de la gent, de lluites per la vida, on les dones han estat plenament protagonistes, i també històries silenciades a les quals cal posar llum per recordar-les i agrair-les. —Carmen Jiménez Guillamón i Imma Guillamón Chalé

Añadir al carrito Detalles

Els Salut, una família del Raval

5,00€

Cinc persones pertanyents a tres generacions constitueixen el rerefons i l’objectiu d’aquest treball; allò que hi ha de comú en totes elles és haver sigut veïnes del barri avui anomenat Raval, en altres temps districte V i Barri Xino. L’avi migra d’un poblet prepirinenc, al Raval barceloní; fills i nets, gent treballadora: assalariats quan hi havia feina, sovint acomiadats i aturats; desvagats a les crisis permanents que tant enriquiren la burgesia i tant de mal feren a la classe humil. Immersos en la pobresa de la realitat social, econòmica i cultural, els Salut reaccionaren contra ella; l’art escènic, el musical, el dibuix i la pintura, el discurs inflamant i revolucionari adreçat als companys i companyes de classe, seran manifestacions del talent que posseïen i que varen fer gran de manera autònoma i autodidacte. El seu compromís en la lluita social o solidaritat amb les famílies del barri i del món del treball, portaren alguns d’ells a la presó i a l’exili de manera repetida. Un dels Salut, arribà a ser membre cofundador de la CNT al nostre país. Del pròleg: «El text aporta informació fonamentada i obre el coneixement i la reflexió a la nostra història propera. Amb una lectura molt agradable, va compaginant el relat personal amb fets socials, econòmics i polítics de part del s. XIX i XX centrats al Raval, la Barcelona d’aleshores, a Catalunya i més enllà, amb una amplitud d’horitzons vinculats a les vicissituds vitals dels protagonistes que transcendeix fronteres. Tot plegat transcorre en un passat històric que ha tingut una rellevància capital per al nostre present.»

Añadir al carrito Detalles