<p>Bobby Sands &eacute;s, probablement, el m&eacute;s carism&agrave;tic dels presos irlandesos que van protagonitzar la dram&agrave;tica vaga de fam de 1981. Escrit amb paper higi&egrave;nic i una mina de bol&iacute;graf que l'autor amagava dins del seu propi cos per evitar ser descobert, ja que les cel&middot;les dels &quot;homes de la manta&quot; eren completament nues, sense un moble ni un rac&oacute; que escap&eacute;s als escorcolls reglamentaris, aquest llibre mostra la cruesa de la vida quotidiana que patien els presos irlandesos i la seva lluita constant per v&egrave;ncer un r&egrave;gim penitenciari inhum&agrave; i brutal en el qual, gaireb&eacute; sempre, la realitat supera la ficci&oacute;. El llibre que teniu a les mans, escrit amb un estil am&egrave; i ple de sinceritat, &eacute;s el testimoni de l'obstinaci&oacute; i la lluita d'un home per preservar la seva identitat enfront de la por, el fred i la soledat de la seva cel&middot;la. Es tracta d'un relat colpidor en el qual el coratge i la dignitat de Bobby Sands i dels seus companys s'imposen a totes les adversitats imaginables. Al llarg d'aquestes p&agrave;gines, que inclouen el diari que Sands va escriure durant els primers disset dies d'aquella darrera vaga de fam, queden palesos la fortalesa, la humanitat, l'humor i la ideologia d'aquest gran irland&egrave;s.</p>