Presons: passat, present i futur. Daniel Pont presenta ‘Entre el azar y la necesidad. Historia de una vida’. Divendres 25 d’abril a les 19 h. a Can Batlló, Barcelona.
Les presons continuen sent llocs de foscor, aquells llocs on la societat envia tot allò que no vol mirar: les seves pròpies pors, les amenaces dels seus privilegis, les persones que molesten, o que per contra, són invisibles perquè no les volem mirar. La societat expulsa i castiga als dissidents, socials i polítics. Una de les proves fefaents d’aquest camí és precisament l’aïllament de les presons. Tant pel que fa a la localització de les mateixes, expulsades de les ciutats enmig del no res, com pel que fa a la seva construcció i organització.
Les presons d’ara no deixen espai a l’autoorganització: amb mòduls que no es barregen, amb puntuacions per aconseguir beneficis mínims, criden a l’individualisme més acèrrim i resulta gairebé impossible trobar un mínim espai per la solidaritat, per la protesta, per la mínima queixa per les condicions, generals, pròpies o alienes.
Res que sigui novetat, i sobretot, res que no passi al món exterior. Autoorganització, solidaritat o protesta semblen conceptes d’un altre segle. Però estar tancat o tancada dins una presó aguditza la soledat i la impotència, a banda de que deixa un gran espai per a la vulneració dels drets. En aquest context, i veient com històricament s’ha autoorganitzat la lluita contra les presons i com ara mirem de trobar les clivelles dels murs per fer-hi front, és on ens hem de repensar i reflexionar per fer, ni que sigui, els murs menys alts.
Esta es la historia de una vida al margen y en rebeldía constante. De las calles y las cárceles del franquismo a la lucha de los presos sociales durante la Transición en la COPEL y los movimientos sociales que pusieron en jaque al Estado, hasta la actualidad. La biografía de Daniel Pont, marcada por su origen social, su toma de conciencia política y un carácter solidario y generoso, confronta radicalmente el relato oficial de la presente democracia.
Daniel Pont Martín (Madrid, 1949) Cofundador de la Coordinadora de Presos en Lucha (COPEL) en 1977, conoció de primera mano el sistema carcelario franquista y más tarde investigó, a través de diferentes iniciativas colectivas, la evolución de los sistemas de castigo y control del modelo penitenciario español. Después de salir en libertad, recorrió diferentes puntos del Estado español con el objetivo de denunciar tanto la situación de las cárceles como la continuidad de la práctica de la tortura en las prisiones y comisarías españolas. Formó parte del grupo que impulsó el documental COPEL: Una historia de rebeldía y dignidad (Metromuster, 2017), que hace memoria de la lucha autoorganizada dentro de las prisiones a finales de la década de 1970. Activista incansable, hoy sigue trabajando en proyectos de memoria social y anticarcelaria.
