Ha mort Mariel Araya, ens ha deixat una lluïtadora incansable

Fa uns dies, una bona amiga i col·laboradora de Virus editorial ens ha deixat per culpa d'un càncer que se l'ha portat abans de poder dur a terme tots els projectes pensats i per pensar, amb els que Mariel ha contribuït a les lluites pels drets de les dones i de les i els migrants. Una dona forta i lluitadora que sempre es va moure a la cara B de la Barcelona de l'espectacle plena de misèria quotidiana.

Mariel Araya Sosa

La Mariel va nèixer a l’Uruguai, al 1968. Va arribar a Catalunya al 1988 quan encara no havia fet els 20 anys. El primer que li va sorprendre de Barcelona van ser els bars: hi havien gairebé 3 bars per carrer!! I la gent que estava als bars semblava que es barallessin continuament: parlaven molt alt, com cridant! Al metro (a Montevideo no n’hi ha) se sorprenia de la quantitat de gent, de la cridòria i les corredisses…

Els primers records de Barcelona: la plaça del diamant, els carrers de Gràcia, les històries de la Colometa i un xiringuito per a les nostàlgies: «El Chivito de oro» (on feien «chivitos»-uns entrepans- com els de Montevideo). La Rambla plena de gom a gom de gent de tot arreu i les primeres anades a veure la Costa Brava, les cales i els penya-segats (en viatges amb el Gatto i la Mari)… bocabadada davant el perfil de Castellfollit de la Roca i els colors de l’antic camí de Vic a Olot…

Tot recorrent de la mà dels amics Catalunya, també va començar Dret a la Facultat i, al mateix temps, cercava l’espai per a la participació social. Va participar al CITE de Comissions Obreres, com a voluntària des de l’any 1989. Allà va participar també en les movilitzacions i consolidació de SOS Racisme. Al mateix temps, participava al Casal Llatinoamericà i a la Casa del Uruguay. En aquest context es van fer les primeres reunions preparatòries de la Federació de Col·lectius d’Immigrants a Catalunya i de la plataforma Catalunya Solidària…

Éren temps intensos, de lluites contra les reformes de les normatives d’asil que van culminar amb una caravana d’autobusos a Madrid, tot just abans de la primera gran regularització d’immigrants a l’any 1991. En aquest marc va conèixer tres dones que li van ensenyar els camins fets per les dones a la història: l’Elsa López, l’Elisabet Uribe i la Remei Sipi .

D’alguna reunió a Ca la Dona a la Gran Via, el canvi a Casp, les reunions pel primer Congrés de les Dones de Barcelona, les reunions per fundar el Centre de les Dones Francesca Bonnemaison…a les reunions específiques per escriure els articles de Sudacas i participar en les primeres fires de SOS Racisme. Van ser anys molt plens durant els quals va poder conèixer dones de tot arreu en el marc de la Secretaria de la Dona de la FCIC, la qual coordinaven l’Elsa López i la Remei Sipi. Un dels productes d’aquesta participació va ser la primera guia de les dones immigrades a Catalunya…

En l’actualitat la Mariel continuava participant en el marc d’associacions de dones i també col·laborava activament a l’associació Drap-Art, des de l’any 2000, amb bons consells i assesorament va contribuir a superar la crisi que l’entitat patia, es va invlucrar cada vegada més, encarregant-se de mantenir les relacions institucionals, de desenvolupar projectes de tallers de reciclatge intercultural i taules rodones. Ha deixat un projecte d’escola de reciclatge creatiu inacabat.

Durant tots aquest anys de participació, la Mariel ha realitzat contribucions des de la seves feines de defensa dels drets (habitatge, contra les violències masclistes, contra les normatives d’estrangeria…) i treballava en l’actualitat com experta independent en temes d’immigració, gènere i cooperació. Entre d’altres publicacions va col·laborar en els llibres col·lectius Extranjeros en el paraíso (1993) i Barcelona, marca registrada (2004) de Virus Editorial. Amb la Remei Sipi ha publicat al 2005 el V Quadern de l’Institut Català de les Dones Les dones immigrades: apunts, històries, reflexions, aportacions, i ha participat en diverses publicacions col·lectives com ara, Mujeres inmigrantes, viajeras incansables o la publicació de Sabem fer i fem saber, de la Xarxa Feminista. Al 2008 també va publicar conjuntament l’estudi de l’Observatori de la Cooperació Descentralitzada Migraciones, un nuevo ámbito de cooperación descentralizada i al 2010 Genealogies femenines: les dones immigrades a Catalunya. 20 anys d’associacionsime en femení. Realitza tasques com a conferenciant, formadora i el·laboració d’articles relacionat amb les migracions, molt particularment les femenines en varies revistes i publicacions.

Va cofundar l’any 2004 l’associació de dones immigrades Yemanjà, en la qual participa amb la Remei Sipi i també la Xarxa de les Dones Immigrades a Catalunya, fundada al 2005. Ha tingut tres criatures: la Valentina, la Sofia i en Martí i dels projectes de futur destaca poder continuar contribuint a la visibilització de la participació de les dones immigrades i la construcció d’una societat que doni valor a la història i els desigs de totes les dones que vivim a Catalunya.