Jann-Marc Rouillan d'Acció Directe, en llibertat condicional desprès de 24 anys de presó (Txema Bofill, Directa)
Jann-Marc Rouillan d'Acció Directe, en llibertat condicional desprès de 24 anys de presó
Per Txema Bofill
Desprès de 24 anys de presó Jann-Marc Rouillan, exmembre d'Acció Directe, va sortir en llibertat condicional el passat dijous 19. Rouillan està bé de salut, tan físicament com psicològicament, i no ha renunciat mai als seus ideals. L'activista ha sofert més de 10 anys de reclusió en aïllament, 7 anys en un sol període, entre d'altres vexacions que ha estat denunciades al llarg dels anys pels seus familiar, amics i pels grups de suport que ara celebren veure'l en llibertat. La justícia francesa i els mitjans oficials li han demanat durant anys el penediment i la renúncia a parlar del seu passat, però no ho han aconseguit.
Jann-Marc Rouillan no haurà de tornar a la presó per dormir, però portarà el braçalet de control i té l'obligació de treballar i d'indemnitzar a les vídues del general René Audran i del president de la Renault, Georges Besse, amb una part del seu salari. Tampoc gaudirà plenament del dret a la llibertat d'expressió, no podrà parlar del que va fer fa més de dos dècades ni perquè ho va fer. Amb aquesta ridícula amputació del dret d'expressió, un del mes elementals dels humans, el govern francès només mostra que té por, una por atàvica d'una insurrecció armada, o que ressorgeixin grups armats i facin de justiciers contra banquers, empresaris, polítics, generals, i corruptes de tota mena. La justícia francesa l'hi impedeix expressament sota l'amenaça de tornar-lo a empresonar, com ja va fer l'any 2007 després que ell contestés a un periodista de L'Express: «No puc parlar sobre el passat, però el sol fet de no poder-ne parlar ja és una resposta. Si m'hagués penedit o hagués escopit sobre el nostre passat, de segur em deixarien parlar». El van condemnar per aquestes paraules a dos anys més de presó. Així les gasten a França!
El que Rouillan no pot expressar
El què Jann-Marc Rouillan no pot explicar és que va promoure, fundar i encoratjar grups armats i múltiples accions violentes contra el capitalisme. No pot dir que creia que el capitalisme no cediria un canvi sense defensar-ho per les armes ni que la lluita armada era la manera de provocar una insurrecció contra la dictadura del capitalisme.
No li deixen parlar de la seva experiències en grups armats contra el sistema capitalisme, que és el causant de cents de mils de morts, de guerres, l'espoli i robatori de riquesses. Son els veritables terroristes. Exposem-ho breument. Va ser militant i membre del MIL, Movimiento Ibérico de Liberación; del GAC, Grups autònoms de Combat; del GARI, Groupes d'Action Révolutionnaire Internationalistes, i d'Acció Directe. Grups armats que tenien les seves arrels en grups d'afinitat anarquistes, en la FAI, en els maquis, i dels que ell se sent continuador i hereu.
Acció Directe va ser l'únic grup francès que va atacar amb les armes al neoliberalisme incipient dels anys 80 de manera persistent i continuada. No els hi perdonen. Els atacs, atemptats,i sabotatges es dirigien als símbols del poder capitalisme. Per exemple, contra bancs, la borsa, contra entitats i empresses d'Israel, contra multinacionals dels EUA, contra seus del FMI, de l'OTAN, policia de tota mena, jutjats i mitjans de comunicació oficials. Subversió, sabotatge i clandestinitat eren el pa de cada dia dels membres Acció Directe.
Qui és Jann-Marc Rouillan?
Jann-Marc Rouillan, de 59 anys, és un francès, molt vinculat a Catalunya i a la revolució espanyola. Va lluitar contra la dictadura franquista, compromès en la lluita anticapitalista, un home d'acció, solidari amb els presoners i oprimits. Un dels pocs que va ser coherent amb el compromís de seguir la lluita armada, una lluita que duia inevitablement a la presó o a la mort.
Jann-Marc Rouillan, autor de culte
Jann-Marc Rouillan és també un escriptor amb una dotzena d'obres de les que es poden destacar, traduïts al castellà: Odio las mañanas (editorial Llaüt, Barcelona), sobre les presons franceses, o Paul d'Epinettes (Llaüt i Pepitas de Calabaza), un relat filosòfic sobre el rol destructiu i assassí de les presons. Els seus dos llibres autobiogràfics han estat publicats per l'editorial Virus: De memoria I. Los comienzos: otoño 1970 Toulouse, sobre la seva iniciació a la conscienciació política, les manifestacions contra el franquisme, la vida en comunitat, els exiliats anarquistes de Toulouse, la contracultura, les primeres expropiacions; i De memoria II. El duelo de la inocencia: Barcelona, septiembre 1973, relat del comando guerriller del MIL format per Jean Claude Torres, Salvador Puig Antich i Rouillan, fins a a la detenció del segon. Explica la vida del grup guerriller a Barcelona i argumenta la tesi que Puig Antich sí que va matar a un dels policies que el va detenir. Jann-Marc Rouillan explica també l'intent d'execució de Creix, una de les poques accions polítiques del MIL. Puig Antich tenia bones informacions d'on vivien els germans Creix, caps de l'odiada BPS; Brigada Polico Social de Barcelona, brutals torturadors de detinguts polítics. Eren una especie de germans Badia (Miquel Badia fou el famós cap dels mossos d'esquadra de la República, també perseguidor i torturador d'anarquistes). Rouillan explica que durant una localització i seguiment de Creix va voler liquidar-lo a Urquinaona, sense esperar fer-ho en el lloc propici, al davant de la casa familiar a Pedralbes.
De memoria III, la curta estació dels GARI, Toulouse 1974 sortirà al setembre, editat per Agone, sobre els Grups d'Acció Revolucionaris Internacionalistes i la seva acció més destacada, el segrest del banquer Suarez.
«El feixisme esborra i destrueix la memòria» va dir Jann-Marc Rouillan en una ocasió i amb els seus llibres fa un esforç per a rescatar la història silenciada i tergiversada.
Noticia publicada al setmanari Directa n.º 229, el 19 de maig de 2011
De memoria (II)
El duelo de la inocencia: un día de septiembre de 1973 en Barcelona