La gelada de les oliveres de febrer de 1956 va ser per a Vall-de-roures i per a tota la comarca del Matarranya l’episodi més traumàtic després de la Guerra Civil, una fita que va dividir la història local entre un abans i un després. El termòmetre va caure aquells dies per davall dels 17 graus negatius amb temperatures màximes diàries que es van quedar sota zero. Va ser massa per a un cultiu mediterrani com l’olivar, que es va malmetre per a sempre. El principal suport de l’economia del poble va desaparèixer de cop. La resposta del Govern franquista va ser tèbia, encara que les autoritats locals es van mobilitzar per a què el poble no acabés convertit en un «miserable llogaret».