Si un tret distintiu sobresurt en Xavier Romeu (1941-1983) és la seva personalitat polifacètica: jove aventurer i honest; lingüista acurat, treballador i poliglota; autor i traductor d’obres dramàtiques; professor de dicció i d’història del teatre; escriptor de relats breus, novel·les i articles d’assaig periodístic; i, al mateix temps, lluitador per la independència, la unitat nacional i el socialisme. Calia, doncs, deixar constància de la vida, l’obra i la lluita d’aquest intel·lectual català compromès, escriptor de la generació dels 70 del segle xx, una figura que emergeix en un context històric força convuls: el de la recuperació dels Països Catalans al si de la lluita antifranquista i el de l’anomenada «transició cap a la democràcia». I calia fer-ho des d’una anàlisi rigorosa i a frec de la seva amistat