Barcelona durant els mesos d’estiu de 1936, va ser un laberint de barricades, desmuntant només aquelles que dificultaven el pas de circulació. Aportaven control, defensa i autonomia a aquests barris proletaris. Mentre la ciutat estigués poblada d’elles, el control continuaria en mans del poble, un poble en armes. I la ciutat protegida per les seves barricade en la qual  els somnis i anhels d’aquests despossïts van ser posssibles.