Per a molta gent, el mite de les Brigades Internacionals encara avui continua intacte. Però, darrere l’aventura heroica de milers de voluntaris vinguts d’arreu del món, s’hi amaga una altra veritat, desconcertant i dolorosa, que revela aquest testimoniatge salvat de l’oblit.
Sygmunt Stein, militant comunista jueu a Txecoslovàquia, trasbalsat pels processos de Moscou, que fan trontollar la seva fe revolucionària, va a Espanya a buscar l’espurna que revifi els seus ideals. Ara bé, un cop arribat a Albacete, centre de les Brigades Internacionals, el nomenen comissari de propaganda cultural, i aquest càrrec li permet descobrir, dia rere dia, la magnitud de l’enganyifa estalinista. Ben aviat, s’adona de la realitat: «La Rússia soviètica temia l’existència d’una república democràtica victoriosa a l’Europa occidental, i per això sabotejava el duel sagnant entre les forces democràtiques i el feixisme». Tot el que creia combatre en el franquisme, començant per l’antisemitisme, ho troba al seu propi camp. La decepció és proporcional a l’esperança que l’havia empès a anar a Espanya: immensa. Després, destinat a la companyia jueva Botwin, l’envien al front com a carn de canó.
De les execucions arbitràries d’André Marty, «el Carnisser d’Albacete», als banquets disbauxats dels comissaris polítics, passant per les mentides assassines de la propaganda soviètica, Sygmunt Stein denuncia virulentament, en el seu llibre, escrit en jiddisch durant els anys 1950, i no traduït al francès fins al 2012, la llegenda daurada de les Brigades Internacionals.