Les candidatures diverses als partits polítics tradicionals no desapareixen en les tres dècades de vida dels go­verns locals democràtics, malgrat el vaticini que feren als anys vuitanta i noranta acadèmics i polítics. En aquell moment semblava que la consolidació plu­ralista havia d´anar de la mà d´una partidització absoluta dels mu­nicipis. Per contra, si observem el mapa electoral català en l´actualitat veiem com cada cop tenim a escena més candidatures "estranyes" que obtenen representació i, el que és més important, aquestes cada cop estan més polititzades i es troben arrelades en municipis mitjans i grans. Si en un passat tot el que escapava dels partits polítics tradicionals es presentava com a força apolítica, els anomenats partits independents, en el tombant del mil.lenni es multiplica la presència de candidatu­res alter­natives i populars. La politització es fa des d´allò lo­cal, construint experiències pròpiament municipa­listes; un localisme amb model i projecte de ciutat, i preo­cupades per la participació ciutadana i la transparència. Així, la desafecció cap a la classe política no es tradueix en desafecció cap a la política. Aquestes candi­datures poden veure´s com una sortida a la crisi de legitimitat dels partits polítics. En aquest llibre es duu a terme un breu recorregut històric per les candidatures "estranyes" existents en el període 1979-2011, posteriorment es dibuixa un mapa de les candidatures alternatives i populars presents en el darrer mandat, i fi­nal­ment es fa una aproximació a la militància d´aquestes experiències polítiques i electorals.