Als Estats Units, la dècada dels 90 va estar marcada pel procés de desregulació i de reconversió del mercat de treball, que va acabar imposant una profunda precarietat laboral. Loïc Wacquant analitza com, a partir d'aquí, el que fins llavors havia actuat com un Estat caritatiu s'erigeix en Estat punitiu i orienta el gruix de la seva política social no pas a resoldre les causes de la pobresa, ni tampoc a disminuir-la, tan sols, sinó tot al contrari, a penalitzar-la. Així, el nou exèrcit d'aturats, marginats, sense sostre i desvalguts, d'homes i dones atrapats en les turbulències de la precarietat, preferentment dels guetos hispans i negres, forneix les institucions penitenciàries. Aquesta política, lluny de circumscriure's només als Estats Units, s'estén cap a Europa -Només cal veure la reacció del jovent francès contra les lleis que volen amparar la temporalitat laboral o la precarietat cronificada que vivim a casa nostra-. D'aquesta manera, veiem que avui la lluita contra la delinqüència al carrer o contra l'incivisme va emparellada, alhora que l'encobreix, amb la generalització del treball precari, i el seu impacte sobre els espais i les estratègies de vida del proletariat urbà. Tot plegat, segons Wacquant, anuncia la instauració d'un nou govern de la inseguretat social, inventat als Estats Units seguint el solc de la reacció contra els moviments progressistes socials i racials dels anys 60, que va ser el gresol de la revolució neoliberal i que l'alimenta.