Les darreres ofensives del capital, amb la reestructuració productiva i les polítiques neoliberals, han provocat canvis estructurals en l’organització del procés productiu, en la composició de la societat civil i en la definició del paper de l’Estat. Les formes de lluita vigents, aparentment, ja no aconsegueixen respondre a les necessitats de l’organització de la classe treballadora. Davant d’això, cal aprendre les lliçons de la història per entendre el seu moviment i el de les forces en lluita de la societat.

De la mobilització a la revolució parteix d’algunes de les principals experiències revolucionàries del segle passat (Rússia, Xina o Vietnam, entre d’altres) i de l’anàlisi dels moviments i partits que van liderar aquells processos per desgranar els desafiaments a què s’enfronten les organitzacions polítiques, tant en la seva construcció orgànica com en els elements que guien les seves accions tàctiques, en l’actual període de contrarevolució a l’inici del segle XXI. En aquest sentit, el paper i la formació dels quadres i la militància – la columna vertebral de qualsevol organització – és un dels principals temes de reflexió que aquí s’aborden.