El concepte d’un món primitiu, simple i natural, està del tot perdut entre nosaltres? No n’hi ha cap, al fons del nostre esperit, fornint les esperances de felicitat? Tenim necessitat del passat, per a saber el que som i no perdre el lloc del nostre destí. Per això guardem al cor la imatge del nostre anar tremolant pels camins de la terra. Des del Sud narra l’experiència anímica d’un home en revolta contra el destí que li va caure.

El personatge, renegant de la societat industrial burgesa que destrossa la natura, com també els sentiments personals, a ‘allunya dels costums consumistes que troba sense ètica ni mesura, i va buscant una eixida a les seves angúnies, un suport per a acceptar la vida. Fentne de les seves, dona raó a les paraules de March: “Jo son aquell qui en lo temps de tempesta, quan les més gents festegen prop los focs […], vaig sobre neu, descalç amb nua testa”. S’endinsa en una aventura de l’ànima que trenca les relacions quotidianes i desfigura la normalitat de les idees habituals. Dins de la recerca de la veritat interior, davalla el camí vers els inferns psicològics de la seva ànima i arriba fins el límit de la bogeria entre els fantasmes del seus morts, per a, en un acte de reconciliació provisional amb si mateix i amb la realitat del voltant, tornar a la fi al món del gent que viu a l’escalfor de les relacions humanes.

Des del Sud és un cant d’esperança, una mirada apassionada a l’existència humana, buscant una vida bona, real i verdadera. Aprofitada i plena. Per viure-la cal veure-la com si l’observarem des de fora, admirar-la i admirar-se en allò que és realment important i que som. Des del Sud conta una vida conscientment viscuda