El punt de partida del treball és un accident domèstic amb foc, ocorregut el 31 d'octubre de 2008 en el qual una de les meves millors amigues es va cremar greument les cames, les cuixes i els braços (30% del cos, en segon i tercer grau de profunditat). Aquesta vivència em va portar a formular les preguntes següents: Què és una cremada? Què hi ha darrere d'una cremada? Què significa cremar-se i com convivim amb les nostres pròpies cicatrius? I en aquest sentit, què pes té en aquest procés de reconstrucció individual la mirada col·lectiva externa, forjada per la nostra societat?