Editorial: Calúmnia edicions

ISBN: 9788460819950

144 págs.

Dinamita cerebral

Cultura, literatura, arte y poesía anarquista

Joan Mir i Mir, director del periódico El Porvenir del Obrero, recuperó en 1913 el título “Dinamita Cerebral” en una antología de cuentos anarquistas, en su prólogo decía: “El título de Dinamita Cerebral, fue inventado por Josep Llunas i Pujals, antiguo internacional y editor del semanario catalán La Tramontana, como oposición a la violencia sistemática de los dinamiteros”. Los anarquistas, con la dinamita cerebral, marcaron el objetivo principal de la propagación de las ideas ácratas, que reivindicaba la cultura, la ciencia y la razón como base de formación del ser humano hacia su emancipación.   El movimiento libertario organizado se preocupó primero de enseñar a leer y a escribir a los obreros y campesinos, y luego formarlos. De aquí la aparición del obrero ilustrado. El proletariado consciente era la base fundamental para llegar a la revolución social. La cultura libertaria será la “piedra filosofal”, nueva y reluciente, que iba a cambiar el mundo. Ésta cultura anarquista era la chispa que anunciaba la aurora de una nueva sociedad libre, solidaria y autogestionaria. Una sociedad organizada de abajo a arriba a través de la democracia directa.   Ferran Aisa con este ensayo realiza una síntesis histórica sobre los campos de  creatividad anarquista: sindicatos, cooperativas, mutuas, ateneos, escuelas, publicaciones, editoriales, bibliotecas, certámenes… La cultura libertaria se desarrollará profundamente en el fomento de las artes, la literatura, el teatro, la poesía, así como la divulgación de la ciencia, el naturismo, el esperanto, la pedagogía… Los anarquistas crean un movimiento social de cariz anarcosindicalista y libertario, que será hegemónico entre el proletariado ibérico hasta el final de la Guerra Civil.

7,50

Comparte!
 
Ferran Aisa Pàmpols (Barcelona, 1948) Premi Ciutat de Barcelona d’Història. És autor de diversos llibres d’assaig històric i biogràfic i de poesia. Entre la seva obra destaca: Una història de Barcelona, l’Ateneu Enciclopèdic Popular, 1902-1999. La cultura anarquista a Catalunya. Les avantguardes, surrealisme i revolució. República, guerra i revolució, l’Ajuntament de Barcelona, 1931-1939. Barcelona balla, dels salons aristocràtics a les sales de concert. Montjuïc, la muntanya del poble. Utopia, del somni igualitari al pensament únic. CNT, la força obrera de Catalunya, El foc de Prometeu. La Vaga de la Canadenca. L’anarquisme contra la dictadura franquista. El Raval, un espai al marge i Joan Salvat-Papasseit, 1894-1924 (aquestes dues obres amb Mei Vidal) i els llibres de poemes Rambla del Raval, Terra de pas, Balada dels temps difícils i Sense bandera.
Leer más
 

Dinamita cerebral

Cultura, literatura, arte y poesía anarquista

7,50

Joan Mir i Mir, director del periódico El Porvenir del Obrero, recuperó en 1913 el título “Dinamita Cerebral” en una antología de cuentos anarquistas, en su prólogo decía: “El título de Dinamita Cerebral, fue inventado por Josep Llunas i Pujals, antiguo internacional y editor del semanario catalán La Tramontana, como oposición a la violencia sistemática de los dinamiteros”. Los anarquistas, con la dinamita cerebral, marcaron el objetivo principal de la propagación de las ideas ácratas, que reivindicaba la cultura, la ciencia y la razón como base de formación del ser humano hacia su emancipación.   El movimiento libertario organizado se preocupó primero de enseñar a leer y a escribir a los obreros y campesinos, y luego formarlos. De aquí la aparición del obrero ilustrado. El proletariado consciente era la base fundamental para llegar a la revolución social. La cultura libertaria será la “piedra filosofal”, nueva y reluciente, que iba a cambiar el mundo. Ésta cultura anarquista era la chispa que anunciaba la aurora de una nueva sociedad libre, solidaria y autogestionaria. Una sociedad organizada de abajo a arriba a través de la democracia directa.   Ferran Aisa con este ensayo realiza una síntesis histórica sobre los campos de  creatividad anarquista: sindicatos, cooperativas, mutuas, ateneos, escuelas, publicaciones, editoriales, bibliotecas, certámenes… La cultura libertaria se desarrollará profundamente en el fomento de las artes, la literatura, el teatro, la poesía, así como la divulgación de la ciencia, el naturismo, el esperanto, la pedagogía… Los anarquistas crean un movimiento social de cariz anarcosindicalista y libertario, que será hegemónico entre el proletariado ibérico hasta el final de la Guerra Civil.

Comparte!
Ferran Aisa Pàmpols (Barcelona, 1948) Premi Ciutat de Barcelona d’Història. És autor de diversos llibres d’assaig històric i biogràfic i de poesia. Entre la seva obra destaca: Una història de Barcelona, l’Ateneu Enciclopèdic Popular, 1902-1999. La cultura anarquista a Catalunya. Les avantguardes, surrealisme i revolució. República, guerra i revolució, l’Ajuntament de Barcelona, 1931-1939. Barcelona balla, dels salons aristocràtics a les sales de concert. Montjuïc, la muntanya del poble. Utopia, del somni igualitari al pensament únic. CNT, la força obrera de Catalunya, El foc de Prometeu. La Vaga de la Canadenca. L’anarquisme contra la dictadura franquista. El Raval, un espai al marge i Joan Salvat-Papasseit, 1894-1924 (aquestes dues obres amb Mei Vidal) i els llibres de poemes Rambla del Raval, Terra de pas, Balada dels temps difícils i Sense bandera.
Leer más