Aquest assaig, escrit per Aimé Césaire, poeta i polític martiniqueny, va ser publicat per primera vegada el 1950 per Éditions Réclame, una petita editorial associada al Partit Comunista Francès. Césaire, juntament amb Léopold S. Senghor i Léon-Gontran Damas, que s’havien conegut als anys trenta havien publicat, el 1935, el primer número de la revista literària L’Étudiant noir, substrat de la fundació del moviment per la Negritud. En aquesta obra, l’autor analitza com el colonialisme i el racisme són consubstancials al capitalisme i el model social propulsat per la burgesia i establert sobre la reproducció de l’esclavatge.

«Si Europa no galvanitza les cultures moribundes o no suscita cultures noves; […] s’haurà robat a si mateixa l’última oportunitat i, amb les seves pròpies mans, s’haurà cobert a si mateixa amb el llençol de les mortals tenebres.», avisava Césaire fa més de setanta anys. I seguia: «Vol dir, en resum, que la salvació d’Europa no és cosa d’una revolució en els mètodes; que és cosa de la Revolució: la que substituirà, mentre esperem la societat sense classes, l’estreta tirania d’una burgesia deshumanitzada per la preponderància de l’única classe que encara té una missió universal, perquè en carn pròpia pateix tots els mals de la història, tots els mals universals: el proletariat.».