La revolució egípcia de l’any 2011 va agafar el món per sorpresa i va obligar els interessos occidentals a revisar les anàlisis polítiques sobre Egipte, superficials i errònies, que s’havien donat per bones durant molt temps.

Va sobtar-ne la contundència i la unitat, que no va defallir fins a fer caure el dictador, i va escombrar tots els tòpics de fulletó turístic que fins llavors s’havien predicat sobre la incapacitat del poble egipci a fer res de bo.

Sense parió, la revolució va mantenir el seu camí sense caure en cap de les provocacions que li parava el règim per afeblir-la i fragmentar-la, i el món assistia embadalit veient la maduresa d’un poble convençut que només la democràcia és la solució als mals endèmics de la seva nació.

Aquest llibre surt quan encara està ben viva la revolució democràtica en els països àrabs. Egipte té un pes fonamental dins el món àrab i també pel lloc estratègic que ocupa en la política del Pròxim Orient. I és precisament de la mà de l’escriptor egipci Alaa Al Aswani, compromès amb la causa de la llibertat i a primera fila a la plaça Tahrir des del primer dia fins a l’últim, que ens acostem a les raons d’aquest esperançador procés que ha començat per l’enderrocament del dictador Hosni Mubàrak: ¿Com és que Egipte es va revoltar d’una manera tan inesperada? ¿Quins eren els problemes i les contradiccions que van fer inevitable la revolució?