Ser de quan Judes era fadrí i sa mare festejava. Veges si talla: ganivet de fusta, esmolat amb palla. Li pegà en la figa i era el mascle…Però no sempre som ni tan bròfecs ni tan destarifats; també diem:No deixes senda vella per novella, perquè, segons pareix, cal Anar a la marxeta i no Pedre el cul darrere de novetats, que La Seu no es féu en un dia; i De moliner canviaràs, de lladre no escaparàs.
Les parèmies: els refranys, les dites, les expresions, aquest recurs tan habitual i eficaç per a il·lustrar una idea i dotar el discurs de vigor, constitueixen un legat multisecular que es troba a punt de desaparéixer. Però que no manca de funcionalitat i vigència.
Els quinze apartats en que es divideix aquest recull, junt a les notes i les propies parèmies ens ofereixen les idees sobre les qüestions importants de la vida i la cultura d‘un poble clarament diferenciat.