El Raval és el cor de Barcelona, síntesi d'ambient portuari, de l'esplendor del Paral·lel i del cosmopolitisme de la Rambla. Ha estat alberg d'immigrants, de gent treballadora i d'esperits artístics i rebels. El llibre situa en el temps el Raval, una zona de Barcelona determinada per la segona i la tercera muralla, amb els límits del port, el Paral·lel, les rondes de Sant Pau i de Sant Antoni, la Plaça Universitat, el carrer Pelai i la Rambla. El nom prové del mot àrab rábad, que significa espai al marge, extramurs. Després de l'enderrocament de les muralles, el Raval va continuar dient-se així, però durant el segle XX dos noms més en van agafar el relleu amb èxit: Districte Cinquè i Barri "Xino", en la seva etapa més "canallesca". Història, mite i llegenda van formar un imaginari que modelava el somni d'una època d'utopia, de bohèmia i de revolució. Escriptors, poetes i artistes van trobar en aquest imaginari la deu de la seva inspiració, i van elevar la llegenda d'aquest barri barceloní a un tema universal. El nom de Raval tornaria a ressorgir els anys vuitanta, després de la nit franquista i la recuperació democràtica, amb una reforma radical del barri.