El projecte europeu existeix. Ha sobreviscut a la fi de la Guerra Freda, a l’impuls globalitzador del tombant de segle, a un intent constitucional fallit, a la crisi del deute, al desastre humanitari migratori o al Brèxit, i pateix ara crisi d’identitat i de creixement a la qual —considera l’autor— l’esquerra política i social no s’hi està implicant prou ni està fent les propostes ambicioses que caldria. Com totes les idees disruptives i improbables, l’Europa unida no és ni podia ser de fàcil materialització. Ni el seu èxit està garantit ni, encara menys, la seva orientació política és única.
Europa, la utopia practicable planteja i desenvolupa quatre hipòtesis senzilles i alhora ambicioses: Europa existeix com a continu humà coherent des del qual té sentit aixecar un projecte polític capaç de donar resposta a la globalització. El projecte europeu pot ser solidari, obert, igualitari, mestís i descentralitzat si l’esquerra s’hi implica a fons. La fórmula idònia és una República d’Europa. Una acceleració del procés d’integració europea podria ser el desllorigador del conflicte entre Catalunya i Espanya.