La Sarah té una fixació inhabitual: els finals. Troba consol en els finals, que són concrets i manejables. Els inicis són el contrari, per això els ha evitat hàbilment. Completa les tasques que han deixat inacabades les persones que han mort, ja sigui llegint els capítols finals dels llibres o bevent-se l’última mitja tassa de cafè ranci. Treballar en una residència on està envoltada de gent que sovint deixa enrere assumptes pendents manté la Sarah ocupada. Fora de la feina, la seva única companyia és el seu pare, profundament immers en el dolor d’una història d’amor fallida. Llavors, un dia, un florista amb jerseis fets a mà i un nen petit interrompen la seva rutina. Aquests intrusos inesperats obliguen la Sarah a afrontar la realitat del seu estil de vida i els dolorosos secrets del seu passat. Potser ha arribat l’hora dels inicis.

«El llenguatge de Brofeldt és fluid i poètic. Fa volar la imaginació i et porta a una muntanya russa emocional.»
—Livet_paa_olof