Sorgit a l’empara de la petita burgesia franquista i després d’una carrera política frustrada, Florentino Pérez s’ha consolidat com un dels màxims exponents de l’oligarquia espanyola. El seu imperi, bastit sobre dues columnes principals —ACS i el Real Madrid, formigó i futbol—, es compon d’un patrimoni d’uns dos mil milions d’euros i d’una empresa amb gairebé cent filials en paradisos fiscals, que apareix implicada en les trames de corrupció Gürtel, Púnica i Lezo del PP, en el cas del 3% de CiU, i que ha finançat les fundacions FAES de José María Aznar i la Pablo Iglesias del PSOE.

Florentino va passar de dirigir una constructora en fallida i de ser un treballador de la família March a controlar autopistes, serveis de dependència i de neteja, i fins i tot escoles bressol…, multiplicant la seva fortuna per més de deu des que va arribar, l’any 2000, a la presidència del club blanc. Per aconseguir-ho, s’ha servit del privilegi que atorga la llotja del Bernabéu i del món de l’esport com a cau de corrupció i especulació. Ha teixit una xarxa de relacions estretes amb periodistes i controla els tempos mediàtics com pocs, fins al punt de posar i treure directors de diaris, i fins i tot de trucar per queixar-se de peus de foto que no li agraden… Diners, influència, manipulació de contractes i concessions d’obra pública, un mur de silenci al seu voltant, moviments dins les institucions: aquesta és la biografia (no oficial) d’un dels homes més poderosos de l’Estat espanyol.