La novel·la que teniu a les mans és de les que es recorden, tant per la rebel·lió que sentim davant la humiliació i la decrepitud com per la transparència del llenguatge en què està escrita. La Francesca, una adolescent especialment dotada per a la música, desclou el seu geni quan l’adversitat s’abat sobre la seva persona fràgil com s’abat sobre el món bell i culte on havia crescut. La música, l’assetjament psicològic, l’odi al geni, el declivi, però també la revolta contra la injustícia, s’entrellacen en un argument on la trama expectant i el ritme de la narració s’intensifiquen fins al final.