La interseccionalitat és una proposta sorgida del feminisme Negre dels Estats Units als anys vuitanta que ha influït de manera central en la concepció de les desigualtats socials i la discriminació, tant en la investigació en ciències socials com en els moviments socials i en les administracions públiques. La seva premissa bàsica és que no es pot entendre la desigualtat des d’un sol marc explicatiu (com el gènere, la raça, la classe o l’edat) i que cal considerar la interrelació entre ells per entendre com es configura.
Amb aquest llibre es porten al nostre context els debats que hi ha en l’àmbit internacional sobre el concepte i es proposa una aproximació pròpia: la consideració del lloc com a element constitutiu de les dinàmiques interseccionals i la incorporació de la dimensió emocional en l’anàlisi de les desigualtats. S’aporten eines concretes per aplicar marcs interseccionals a la investigació, nous conceptes per reflexionar sobre les pròpies posicions d’opressió i privilegi i elements per encarar alguns dels reptes polítics actuals: les exclusions dins els feminismes, la relació entre la lluita de classes i altres eixos de desigualtat, la crítica antiracista als moviments feministes i d’esquerres o el sorgiment de nous subjectes polítics.
«Aborda els debats clau que cal superar als espais on s’organitza la dissidència política i que frenen l'avenç del projecte d’emancipació.»
—Pastora Filigrana al pròleg.