La crosta de la Terra no ha deixat d’ondular-se d'ençà que el temps és temps. Valls i muntanyes, rius i oceans, pobles, boscos i ciutats, viuen en un estat de transmutació suau però constant. En l’actualitat, els éssers que l’habiten s’han d’adequar a les normes biofísiques pertinents o més val que es disposin a patir la visita de la Clau i el seu escamot d’assassins professionals. Ecologistes fins al fanatisme, no coneixen altre límit que el de la seva pròpia creativitat, i ara que l’opció de fixar l’oscil·lació terrestre s’ha convertit en un fet factible; ara que la resistència augmenta i el sistema capitalista és un cau de corrupció ambiental, faran el que calgui per preservar l’algoritme en perill d’extinció.
L’art de l’excés és una història d’amors absoluts i de conviccions devotes, una representació de la humanitat des de l’altre cantó del mirall. En un món fet a imatge del nostre, la Clau i els seus lluitaran amb totes les seves forces per preservar unes posicions ideològiques irrefutables. Mataran i estimaran a parts igual, i acabaran demostrant que, a l’hora de la veritat, els instints naturals són el resultat d’una simple fórmula matemàtica.