Colección: Duna

ISBN: 9788412683264

312 págs.

La fi de la infància

Els governants suprems apareixen amb les seves naus de sobte, superiors als éssers humans en intel·lecte, tecnologia i exèrcit. Demanen unificar la terra, eliminar la pobresa i acabar amb la guerra. La humanitat hi posa poca resistència, les peticions són raonables i la majoria les accepta. Així comença un canvi de paradigma cap al que sembla una utopia. Però a quin preu? Per als qui resisteixen, es fa evident que els governants suprems tenen una agenda pròpia. A mesura que la civilització s’acosta a la cruïlla de camins, els governants suprems marquen el final de la humanitat. . . o és només el principi?
Arthur C. Clarke va publicar per primera vegada aquesta obra el 1953, quan arribar a la Lluna encara era un somni. Amb La fi de la infància es va consagrar com un autor de referència de la ciència-ficció i va rebre el Premi Hugo a millor novel·la.

22,90

Comparte!

Categorías: Narrativa

Palabras clave: ciencia ficció, sci-fi

 
Arthur C. Clarke (Minehead, 1917 – Colombo, 2008) va ser un escriptor anglès de ciencia-ficció, a més d’investigador, professor universitari, presentador de televisió i guionista. Va rebre nombrosos premis i distincions honorífiques per part de governs, universitats i altres institucions d’arreu del món per la seva contribució a la literatura i la seva trajectòria personal. Així, no només va guanyar els màxims guardons de la literatura de gèneres fantàstics com l’Hugo, el Nebula, el BSFA o el Locus, sinó que també es va reconèixer la seva aportació per divulgar i popularitzar el coneixement científic amb premis com el Kalinga de l’UNESCO (1962) o la Medalla pel Servei Públic de la NASA (1995). Dins de la seva prolífica carrera, que es va allargar vora seixanta anys i que inclou desenes de llibres i centenars d’articles i relats breus, destaquen Dial F for Frankenstein, que va inspirar la creació del World Wide Web o 2001: Una odissea a l’espai, que ell mateix va ajudar a adaptar i co-guionitzar pel llargmetratge de Stanley Kubrick.
Leer más
 

La fi de la infància

22,90

Els governants suprems apareixen amb les seves naus de sobte, superiors als éssers humans en intel·lecte, tecnologia i exèrcit. Demanen unificar la terra, eliminar la pobresa i acabar amb la guerra. La humanitat hi posa poca resistència, les peticions són raonables i la majoria les accepta. Així comença un canvi de paradigma cap al que sembla una utopia. Però a quin preu? Per als qui resisteixen, es fa evident que els governants suprems tenen una agenda pròpia. A mesura que la civilització s’acosta a la cruïlla de camins, els governants suprems marquen el final de la humanitat. . . o és només el principi?
Arthur C. Clarke va publicar per primera vegada aquesta obra el 1953, quan arribar a la Lluna encara era un somni. Amb La fi de la infància es va consagrar com un autor de referència de la ciència-ficció i va rebre el Premi Hugo a millor novel·la.

Comparte!

Categorías: Narrativa

Palabras clave: ciencia ficció, sci-fi

Colección: Duna

ISBN: 9788412683264

312 págs.

Arthur C. Clarke (Minehead, 1917 – Colombo, 2008) va ser un escriptor anglès de ciencia-ficció, a més d’investigador, professor universitari, presentador de televisió i guionista. Va rebre nombrosos premis i distincions honorífiques per part de governs, universitats i altres institucions d’arreu del món per la seva contribució a la literatura i la seva trajectòria personal. Així, no només va guanyar els màxims guardons de la literatura de gèneres fantàstics com l’Hugo, el Nebula, el BSFA o el Locus, sinó que també es va reconèixer la seva aportació per divulgar i popularitzar el coneixement científic amb premis com el Kalinga de l’UNESCO (1962) o la Medalla pel Servei Públic de la NASA (1995). Dins de la seva prolífica carrera, que es va allargar vora seixanta anys i que inclou desenes de llibres i centenars d’articles i relats breus, destaquen Dial F for Frankenstein, que va inspirar la creació del World Wide Web o 2001: Una odissea a l’espai, que ell mateix va ajudar a adaptar i co-guionitzar pel llargmetratge de Stanley Kubrick.
Leer más