Les pàgines que segueixen parlen precisament d’aquest triple compromís de Francesc Xammar: amb la ciutat, amb el país i, sobretot, amb les persones, amb la gent vulnerable, exclosa, sotmesa. Aquest compromís respon a la seva vocació religiosa i a la manera que ha tingut d’entendre-la al llarg dels anys. El que ve a continuació són les paraules de Francesc Xammar, en discursos, articles i entrevistes. Ara bé […], aquestes paraules de Xammar, si bé ens expliquen moltes coses, són més aviat el complement de les accions que han donat sentit a la vida de qui les ha proferides, unes accions sempre encaminades a fer efectiu el triple compromís esmentat i sempre realitzades des d’una fe que l’ha col·locat del cantó difícil en la major part d’ocasions, el dels ignorats, els exclosos, els explotats, els humiliats, els sotmesos, els vulnerables, els estigmatitzats, els abandonats… [del pròleg de Jordi Jaria]