Alícia, una dona de cinquanta-dos anys, de professió fotògrafa, viatja a Menorca per cobrir un reportatge sobre l’illa del Llatzeret, una fortificació sanitària ara obsoleta que serví de reclusió temporal als viatgers que venien de lluny i pretenien entrar a la Península. Uns imprevistos aliens a la seva responsabilitat l’obliguen a quedar-s’hi més dies dels que havia planificat.
En un hotel fora de temporada, lluny de l’entorn quotidià, sorpresa per aquesta immobilitat sobtada, atordida i suggestionada per una atmosfera que la sobrepassa, inicia un procés d’introspecció que la portarà a enfrontar-se a unes pulsions molt primàries, desconegudes, sovint antagòniques, que forcegen en el seu interior. Així, on semblaria que no passa res, resulta, tanmateix, que hi passa de tot.