En un poble del desert algerià -un llogarret que domina la vasta plana-, Nour aprèn què és la llibertat. Una llibertat de dona conquerida a força de l'entestament per viure, del rebuig a tota humiliació. El seu nom, Nour, significa llum. Nour ha decidit restar en aquest poble del qual els altres habitants han preferit desertar ja que cau en ruïnes i la font s'ha assecat. Un home cec està perdudament enamorat d'ella. Però Nour no vol veure en els seus sentiments res que no sigui una profunda amistat. L'amistat d'un home és per a ella una conquesta inesperada en aquest país agitat per la violència… Al mercat on va a vendre les verdures que cultiva, Nour para l'orella als rumors de mort, a la derisió amb la qual els habitants del poble combaten l'espavent. Després, dóna l'esquena al caos del món, torna amb les sargantanes del poblat del desert i espera. Nour escruta la immensitat del desert, d'on potser tornarà, com la dolçor d'un món, l'ésser desitjat: l'home estimat.