En perill de no ser llegits podrien estar aquests 50 poemes.
Però l’agenda ens ha de poder concedir el temps per a seure i plantar la tenda dels nostres ulls en qualsevol dels versos. Trobem referències al temps, el desig, la por, el propi fet d’escriure, i altres. El lector sabrà trobar els seus matisos. Arriscar-se, seure i assaborir.
L’autor presenta al llarg del llibre diversos replecs: de la pell, del temps. Què s’amaga en ells? Ensurt? Alegria? Fracàs? Deixem que els ulls viatgers de cadascú en facin la seva pròpia i particular descoberta.
Potser en certs poemes plana el perill, una tènue aroma de derrota. La paraula no capturada, els segons que s’escolen, la por; poden lentament fer niu en aquells replecs i aspirar a derrotar-nos.
Poemes breus que ens mostren que la vida està en perill si no la llegim, si no aspirem l’aroma del temps amb fruïció. En mans de qui, les paraules trobaran un aixopluc?