David Fernàndez (Vila de Gràcia, Barcelona, 1974) és periodista i membre de l'Ateneu La Torna. Ha estudiat ciències Polítiques a la UAB i té antecedents penals per dues condemnes fermes: una per insubmissió al servei militar obligatori i una altra per "danys i atemptat" en una acció de protesta contra Fujimori al consolat peruà de Barcelona el 1997. Entre 1999 i 2002 va treballar com a redactor a les revistes "Ardi Beltza" i "Kale Gorria", tancada l'una i perseguida l'altra pel jutge Baltasar Garzón. És membre d'Entrepobles, de la Comissió Catalana de Seguiment i Observació del cas Egunkaria i de la Coordinadora Antirepressiva de Gràcia, integrada en la Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura. Actualment col·labora amb el setmanari "Directa", amb la revista "Illacrua" i amb el periòdic quinzenal "Diagonal".

Ivan Miró i Acedo (Barcelona, 1975) és sociòleg i fundador de La Ciutat Invisible. Inicià la seva militància en les lluites autònomes i anticapitalistes de la dècada de 1990, als centres socials okupats del barri de Sants i al moviment assembleari de la UAB. Més tard, s’implicà en diferents onades de mobilitzacions socials, en la creació d’organitzacions comunitàries i en el cooperativisme autogestionari, essent actualment membre del consell rector de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i de l’Impuls Cooperatiu de Sants. Coordinador del ‘Postgrau d’ESS – Estudis Cooperatius’ (XES-UPF), ha publicat –en solitari o en companyia– llibres com L’Economia Social i Solidària a Catalunya. Fonaments teòrics i reptes estratègics (2020), Ciutats Cooperatives. Esbossos d’una altra economia urbana (2018), Cultura Cooperativa a Barcelona (2018), L’Economia Social i Solidària a Barcelona (2016), Joan Rovira i Marquès. El cooperativisme obrer i col·lectivista (2014), Les cooperatives obreres de Sants: autogestió proletària en un barri de Barcelona (2010), De la protesta al contrapoder. Nous protagonismes socials a la Barcelona metropolitana (2007) o Treball, valors i canvi. Les ruptures en la precarietat (2001). El 2015 publicà la seva primera novel·la, La revolta que viurem, respecte de la qual Els vincles audaços en prossegueix alguna de les trames i personatges, tot i que es poden llegir de manera independent.

En el desierto que se abrió tras la derrota del ciclo de luchas de los 70, Santiago López Petit ha tratado de desarrollar una nueva filosofía. Una filosofía que, cuando ya parecen fenecidas todas las viejas categorías de la lucha obrera, reconsidera la política desde una perspectiva radical. Fruto de esta voluntad ha sido la animación de varios colectivos y experiencias militantes, además de una larga serie de libros y opúsculos, entre los que abría que citar: Horror vacui. La travesía de la noche del siglo (1996), El infinito y la nada (2003), Amar y pensar. El odio del querer vivir (2005) y La movilización global. Breve tratado para atacar la realidad, recientemente publicado por Traficantes de Sueños.