El 3 de juliol de 2006, el subsòl de València vivia el pitjor accident de metro de la història de l’Estat espanyol. A les vies de l’estació de Jesús, hi quedaren 43 persones mortes, 47 ferides de gravetat i les esperances trencades de centenars de famílies. A la superfície, els representants institucionals s’afanyaven a passar pàgina. La versió oficial de la fatalitat s’imposava, el blindatge governamental obstaculitzava les investigacions i una densa capa d’oblit s’escampava sobre la tragèdia. Però les víctimes sempre van mantenir la dignitat. I l’esperança. Eren i són conscients que encara queda soterrada la supervivent negada d’aquell sinistre: la veritat. Lluitant contra l’oblit és el relat necessari de la llarga lluita per rescatar-la. «Memòria desmemoriada, no. L’oblit no es marceix. En la ment, el record preval. La lluita per la lluita mateixa només a tu et pertany. Amb tot afecte i respecte per als ferits i familiars dels morts de l’accident del metro.» Així acabava la carta llegida en la primera de les concentracions que el dia 3 de cada mes se celebren a València. Anys després d’aquell escrit, els familiars continuen exigint saber què va passar a l’interior del túnel de l’estació del metro de Jesús.