Els 'Manuscrits economicofilosòfics', també coneguts com a «Manuscrits de París», van ser escrits en aquesta ciutat el 1844, i van restar inèdits fins el 1932. La seva publicació va suposar una revolució en els estudis marxians, i des d’aleshores, les discussions sobre les divergències i línies de continuïtat entre el pensament del «jove Marx» i el «Marx madur» han estat constants.
La lectura d’aquests textos suposa una porta d’accés al pensament del filòsof, ja que és on Marx conquereix una pràctica nova de la filosofia com a «crítica de l’economia política», és a dir, com a crítica del saber en i a través del qual l’època forma i exposa la seva consciència de si mateixa, i mostra la importància del concepte d’alienació i de l’humanisme filosòfic en el conjunt de l’obra marxiana.